LES MANCANCES DEMOCRÀTIQUES
La campanya espanyola va transcorrent crec sense pena ni gloria pel procés català, però amb unes curiositats que delaten la manca de cultura democràtica d’un Estat.
El primer punt, el trobem en el debat decisiu que es va realitzar davant les camares i on hi havia representats el dos partits principals espanyols, de fet un sorprenentment sense el president espanyol i cap de llista al capdavant i dos partits més encara extraparlamentaris. Més enllà del nivell de diàleg i de constatar pel que fa a Catalunya, la negació total dels nostres drets i on nomes Pablo Iglesias va parlar d’un referèndum que sap no es farà. Fa sorpresa veure com el debat de totes les forces es restringit a les forces anomenades nacionalistes o d’altres amb menor representació quan alhora es convida com he dit dues forces encara sense representació, això va molt lligat a la pluralitat nacionals inexistent a l’Estat i el deixar sense veu a uns sectors de la població, entre ells els 2 milions de persones que van donar la majoria absoluta al Parlament al projecte de la independència. Uns greuges que encara son més sorprenents quan l’actual president es permet el luxe de no ser-hi, no vull posar exemples, però a nivell internacional no ho se imaginar amb aquesta frivolitat.
Pel que fa als mitjans, un nyap que be de lluny, els blocs electorals que limiten la practica i ética periodistica en benefici de les quotes de minutatge per representació independentment de la notícia, amb això veiem una visió esbiaixada al ciutadà i un frau per la seva informació segurament buscat, alhora que podem trobar entrevistes a un candidat com Xavier Domenech de set minuts o a Gabriel Rufian de 6 minuts per anar a buscar l’absurd. Una manca de respecte absoluta als serveis informatius i un tractament amb cara i ulls, i sobretot llibertat de premsa que simplement ha quedat guardat al calaix.
Per últim, algunes de les propostes absurdes dels partits, com la socialista de traslladar el Senat a Barcelona, es veu que per posar una institució caduca i sense sentit aprop nostre aconseguiran aquesta unitat imposada que no volen discutir, sense analitzar la funció de cada institució i la conveniència del seu seguiment o anul·lació pel be dels nostres impostos. Altres de partits catalans com Esquerra en la línia del full de ruta del procés, com la creació d’un Institut Català de Finances o la doble nacionalitat que en el marc del Parlament espanyol no hi trobo la seva cabuda i si molt fora de lloc. Cada elecció és per un àmbit determinat i uns problemes a debatre, altra cosa es barrejar i embolicar les coses sense sentit.
En definitiva mancances i greuges que veiem i sense cap ànim de ser canviades.