EL DINAR DELS HORRORS

Aquest cap de setmana es commemorava els 75 anys de l’entrada de les tropes feixistes a Barcelona i que van culminar amb una Dictadura terrible encapçalada per Franco. Casualitats de la vida, aquesta convenció dels Populars on ens van tornar a comparar amb la violència d’ETA, ens van dir terra de hobbyts i per damunt de tot ens van negar qualsevol possibilitat de decidir el nostre futur que no sigui seguir lligats a Espanya fins a la fi del Planeta entre d’altres coses. Com es pot comprovar alguns no han evolucionat gaire des d’aquella entrada a la Diagonal i segueixen tractant Catalunya com una colònia i a la Democràcia com una anècdota en el camí.

Moltes vegades el color o el blanc i negre no defineix de quina època parlem, i en el cas de l’esmentada convenció en trobem un gran exemple. El no a tot, el menyspreu a la democràcia i l’insult gratuït a Catalunya i per conseqüència a tota la nostra societat va ser seguit amb respecte com no pot ser d’un altra manera amb una societat democràtica i de respecte. Una qualitat aquesta última ignorada per molts. En un atac totalment fora de si Sanchez Camacho ens compara la situació que viuen amb la que  vivien els del seu partit al País Basc amb la violència en marxa, i crec que això hauria de ser rectificat en el Parlament català, senzillament no es tolerable.
De totes maneres a Mas Anglada, en Luis Conde amb la seva empresa de caçatalents va fer un dinar amb bona part dels directius d’empreses de l’IBEX35, alts executius, alguns fins hi tot imputats, personatges com el Comte de Godo, Marius Carol, una representació política popular que encara retronaven a la seva boca els insults contra tots nosaltres, i grans col·laboradors d’aquesta Espanya per imposició com Pere Navarro, al costat del President de la Generalitat i altres membres del Govern. Van gaudir d’un bon apat i curiosament amb l’absència de bona part dels liderats de la societat cívil catalana, curiosament favorable al procés sobiranista.
Un dinar segurament desesperat, ja que els mateixos protagonistes unes hores abans van deixar molt clar que no cediran ni un milímetre, i poc els importa els drets dels catalans, segurament els importa més defensar l’eslògan de l’Espanya eterna del 500 falsos anys com a mesura per no perdre vots amb formacions encara més ultres que els Populars i que poden fer forat en una democràcia de tant baixa qualitat com aquesta.
Es completament impensable que les respostes als precs de voler votar puguin ser els que hem sentit aquest cap de setmana amb persecucions imàginaries i ments totalment malaltisses que donen perfectament legitimitat a aquests 75 anys de l’entrada d’un règim totalitari que sembla no ha esborrat l’emprempta en segons quins sectors de la societat espanyola.
En definitiva, un dinar que va poder comprovar com les circumstàncies son totalment diferents al viscut fins ara, i potser ja seria hora d’intentar comprendre que no hi ha marxa enrere i que la nostra hora ha arribat per donar resposta al futur de la societat catalana.

4 pensaments sobre “EL DINAR DELS HORRORS

  1.  

    CATALUNYA ACCIÓ  DENUNCIA QUE TRIAS I MAS COMPARTEIXIN TAULA AMB ELS HEREUS DIRECTES DE QUI FA 75 ANYS VAN OCUPAR BARCELONA


    Demà, 26 de gener, es compliran 75 anys de la caiguda de Barcelona a mans de les tropes feixistes de Franco. A partir d’aquell moment la capital de Catalunya (i el país sencer) va ser sotmesa a un règim tirànic del qual tots en sabem i en patim encara les conseqüències. Aquesta data no va ser casual. El tirà i els seus acòlits la van triar com a venjança per la derrota de les tropes castellanes a mans de les catalanes en la famosa batalla de Montjuïc del 26 de gener de 1641.

    Avui, 75 anys més tard d’aquella vengança franquista, hem de veure com els seus hereus més directes, com ho són els dirigents del PP, celebren tranquil·lament aquest cap de setmana una convenció a Barcelona que l’únic que pretén és perpetuar amb Catalunya l’ideari d’aquell energumen assassí. És la manera que ells tenen de recordar-nos que som encara un país ocupat per la força de les armes.

    Mentrestant, el president de la Generalitat, Artur Mas, i l’alcalde de Barcelona, Xavier Trias, han acudit a la crida per compartir taula avui dissabte a un dinar al Baix Empordà amb la cúpula del PP, els quals representen i són fills polítics directes del règim genocida que es va imposar a Catalunya ara fa just 75 anys. Aquest gest de submissió és la demostració d’una manca de dignitat personal i nacional i caldria que prenguessin bon exemple del poble de Catalunya que, amb la seva actitud independentista dels darrers temps, ha demostrat que ja ha superat les actituds servils.

    Enviat per Salvador Molins, CA

  2. Crec que els dirigents dels partits pro-consuta i entitats com l’ANC i Òmniun, haurien de contestar, educadament però amb força, les bestieses mal intencionades del PP i Ciudadanos, que diuen tota classe de barbaritats, com preparant el terreny per una possible llei de partits antisoberanista o una suspensió de l’autonomia. També més d’una vegada m’he quedat sorprès pel protagonisme que tenen els unionistes a TV3 i Catalunya Ràdio. O el tò agressiu i impertinent d’aquests mateixos espanyolistes al Parlament de Catalunya, sense que se’ls cridi a l’ordre i respecte que crec que ha regnar en aquesta cambra. Em sembla que encara ens hem d’espabilar bastant.
    Salutacions.