DRET A DECIDIR: PROHIBICIÓ O ADULTERACIÓ

Aquestes son les dues receptes que ens ofereix l’Estat espanyol. La primera vindrà molt ben reflectida per la moció aprovada a Madrid i presentada per UpyD on deixen clar que no tenim dret a decidir, i que aquest es de tots els espanyols, amb una interpretació de la democràcia que poc difereix del regim anterior a la mateixa. Per altra banda tenim Francesc de Carreras que a la Comissió del dret a decidir deixa aquest dret com inexistent per Catalunya, però demana permetre una consulta orientativa per saber la opinió dels catalans com aquelles enquestes telefòniques sobre els costums de la compra familiar. Es evident que hem de seguir fent via cap a la consulta.

Efectivament, segons l’ideòleg de Ciudadanos Francesc de Carreras es reconeix el dret dels catalans a decidir, però sense acceptar el resultat. Ens diu que es un dret inexistent i com a autodeterminació no compleix cap dels supòsits de la justícia internacional, de totes maneres vol fer la consulta com una mena d’enquesta per saber el suport a la secessió i poder negociar si cal una reforma constitucional. Per altra banda Rosa Diez va voler posar en evidència una moció al Congreso per tractar la mentida del Dret a decidir, i assegurar que ningú esta per damunt la llei i no es pot redefinir el concepte de sobirania nacional, cal dir que el suport de Populars i socialistes, excepte el PSC va ser una amplia majoria en aquest nou atemptat a la democràcia. Per cert una manera de fer que es veu com a Europa i concretament en l’afer de Kosovo es veu de diferent manera i es signarà a la primavera del 2014 un acord per la circulació de bens, serveis i capitals per la UE sense necessitar el consentiment dels 28 estats membres, entre ells Espanya, un dels cinc que encara no el reconeix i que deixa ben clar quin es el seu poder dins la Unió.
Cal dir que l’enquesta de l’AMI amb més d’un 80% favorable a la consulta i un 65% de vot afirmatiu es una dada més que s’afegeix a la gran quantitat d’enquestes d’altres mitjans i a la pressió social exercida per la societat civil i les demostracions recents com la Via Catalana per poder exercir aquest dret a decidir democràticament i pacíficament per les vies que calgui.
A l’altre costat ens trobem algun mitjà que segueix fent volar la imaginació amb terceres vies inexistents o diàlegs de sords que semblen impossibles. De Carreras ho resumeix molt bé, senzillament no tenim dret a decidir, i es veu que no complim amb els requisits per exercir-lo, i per acabar la burla tracta un clam de la societat catalana com una enquesta telefònica simplement per saber com respira la ciutadania i posteriorment desar el resultat en un calaix, tota una lliçó de democràcia que no mereix més comentari.
Rosa Diez, mentrestant també ens negar el vot en un suposat sistema democràtic i posa la llei per damunt de qualsevol petició ciutadana, en aquesta cas majoritària amb el suport de populars  i socialistes, se suposa que son aquells que de tant en tant ens venen el tema del diàleg. De totes maneres coneixent quin tipus de partits es UpyD i la seva líder no estranya aquesta manera d’entendre la democràcia a la carta i la negació dels drets més elementals dels ciutadans sense cap problema.
Crec que tot obeeix a accions desesperades, que cada dia que avança queden més en evidència, ho veiem amb el tema de Kosovo i la influència real espanyola amb les seves amenaces de fer-nos fora de la Unió. Crec que com a mínim  el tracte ha de ser com Kosovo, i ja veiem que Espanya poc hi te a dir, més enllà de l’adulteració o prohibició del dret a decidir.

4 pensaments sobre “DRET A DECIDIR: PROHIBICIÓ O ADULTERACIÓ

  1. Crec que això s’està allargant massa. Es indignant aquesta intolerància prepotent i antidemocràtica dels espanyols. Crec que el Parlament català, hauria de fer una DUI ja. 
    Salutacions! 
  2. “El govern català demana una oferta al govern espanyol per a poder negociar” “La premsa més independentista se’n omple la boca” Colla d’inútils i colla d’incauts! D’Espanya no en volem res! cap oferta, cap permís!

    Anem de cara a la independència i deixem-nos de romanços! Que les terceres vies espanyoles i tot el que d’Espanya emana són cafès descafeinats per tenallar Catalunya per enterbolir als catalans.

    Sembla mentida que amb cinc cents anys encara no n’haguem tingut prou!

    Són els interessos -diners i poltrones- dels que sempre fan el joc a Espanya en contra de Catalunya! El portantveu actual el Duran i Lleida i els còmplices els seus companys de viatge, Mas, Ortega, Pujol, Homs … i mig de lluny el Junqueras.

    Despertem d’una vegada per sempre, no escoltem Espanya i menys encara no li demanem que parli … ! que ja hauríem de saber el que dirà! més encara, el més vergonyós de tot és que els que anomenat no tenen excuses per dir que no ho saben!

    Demanar ofertes a Espanya és jugar amb foc quan la teva feina ha de ser fer tot el possible per marxar d’Espanya no pas per esperar-ne favors, promeses, ofertes i el més trist … permisos! Colla d’esclaus llepant el cul de l’amo espanyol!

    Si els peres de les independències iberoamericanes aixequessin el cap de la tomba on reposen les seves honorables restes. no sé si plorarien o es riurien de nosaltres els catalans per haver tingut tanta migradesa de capdavanters que defensesin la nostra dignitat.

    Tenim crisi de lideratge, tenim una misèria de polítics que oper no tenir ni tenen seny! i, ai las! tanta poca estimació per Catalunya.

    Terra nostra! engulleix tanta misèria!

    Catalans! per favor! deixem de mammar-nos el dit, perquè el dit només se’l mama qui se’l vol mamar!

    Prou! ja! de tanta ruqueria! Prou!

    Colla d’incauts! d’Espanya no en volem res! cap oferta, cap permís!

    Salvador Molins, Conseller de Catalunya Acció i promotor de l’UDIC “Units per Declarar la Independència Catalana”

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*