RES ES CASUALITAT

La quantitat de porqueria abocada sobre Catalunya  i  donada a conèixer precisament ara, no es casual, forma part d’aquesta guerra bruta que l’Estat espanyol utilitza contra el legítim procés sobiranista. Tots sabem que no som ni hem estat mai aquell oasi que ens volien vendre, i naturalment s’ha de fer net, però dona la sensació que l’únic lloc del món on hi ha corrupció i males arts es Catalunya, i això ja te un tuf que fa molta pudor. Per altra banda veiem com les retallades comencen a crear mal estar entre els socis de govern, i més sabent que aquestes son gratuïtes, es a dir nomes cobrant els deutes que l’Estat te amb Catalunya no tant sols no hi hauria retallades, fins hi tot augmentaria el pressupost, i això es molt greu.

Efectivament, si Espanya pagues els seus deutes, i ja no parlem de l’espoli fiscal que es tot un altra cosa, no caldria ni una sola retallada, i quan l’estat del benestar ja s’aprimat molt degut a aquesta circumstància, i veiem com per exemple es vol estalviar 700 milions més amb l’eliminació de paga extra als funcionaris, i altres mesures que converteixen en bona part d’aquest col·lectiu en una situació difícil, o quan veiem en centres hospitalaris plantes senceres tancades que naturalment afecten l’atenció al pacient per molt bona voluntat que hi hagi del personal mèdic, i alhora veiem com determinades comunitats donen subvencions milionàries als aturats que volen ser emprenedors, o es construeixen infraestructures deficitàries sense cap control o molts greuges més que veiem cada dia, potser ha arribat l’hora de dir prou. Segurament no podem esperar a la nostra independència, ja que la crisi social serà inevitable. Crec que en primer lloc els propers pressupostos haurien de fer constar els incompliments de l’Estat amb Catalunya com a deutes pendents de cobrar, com qualsevol empresa normal i escoltar a Europa pel que fa al límit de defícit, això ens comportaria que amb els diversos deutes derivats de l’Estatut i amb la suspensió de taxes que des de Catalunya volien generar nous ingressos i que directament han topat amb el Tribunal Constitucional sistemàticament, augmentaria en 4850 milions el pressupost i ingressos, per tant no caldria retallar els 4000 milions, i encara disposaríem d’un extra. Estic convençut que darrera aquest escanyament premeditat i trampòs el govern no pot seguir maltractant la nostra societat fins al límit. Cal plantar-se i passar a la insubmissió fiscal. No es pot fer el joc a un moros, i per tant cal tancar l’aixeta com a mesura de supervivència. No podem marginar a col·lectius sencers i fer passar angunies per arribar a final de mes a una bona part de la població per culpa d’un moros, cal ser valent i no enviar els nostres diners lluny d’aquí a canvi d’aquest maltracte. La situació comença a ser esperpèntica i el nostre procès sobiranista necessita veure els seus líders valents i disposats a lluitar per la societat que els ha votat. Per altra banda, cal intentar fer net de tots els casos interessats de corrupció que van sortint i que sor tirant deixant ben clar que nomes amb un estat propi ens podrem dotar d’unes lleis que lluitin de veritat contra aquesta xacra. Evidentment amb el sistema espanyol totalment podrit es impossible intentar fer net, crec que es un missatge que ha de ser interioritzat per la societat catalana.
No podem intentar encara des de Catalunya arreglar Espanya, quan això simplement es fer-se trampes al solitari. No podem desviar el rumb, i tenim l’oportunitat de fer una cosa molt millor i tots ho sabem, si arribat el cas no ho fem, nomes serà culpa nostra. 
En definitiva toleranzia 0 amb la corrupció, però amb mirada llarga per veure que podem canviar la situació si ho volem, no caiguem en paranys que ens poden sortir molt cars.
.  

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*