ALBERT CORTES MONSERRAT

Desprès del primer intent no tancat de pacte de CIU i ERC, amb el tema de la consulta encara per concretar, molts intenten aprofitar aquest endarreriment per intentar truncar-lo, i per damunt la voluntat del poble de Catalunya al carrer i les urnes, tornar a la submissió, el robatori consentit, i els negocis d’alguns amb la dependència pels segles dels segles. Mitjans com La Vanguardia o el famós lobby del Puente Aereo entre d’altres, segueixen fent la feina bruta per evitar que el president Mas posi data a la llibertat, alguns fins hi tot amb l’excusa de no donar pistes a Espanya i altres invents que sentirem com ultimes invencions per evitar un proces que no pot fallar.

Efectivament, editorials com la del director de la Vanguardia Jose Antich, burxen amb el primer intent fallit, i titllen de disbarats propostes econòmiques com la del Banc de Catalunya, i altres amb més pressió fiscal per no haver de fer tantes retallades, i suplir els impagaments de l’Estat, i encara aposten pel diàleg amb el govern espanyol per la consulta, titllant de perillós al partit republicà. De fet la data de consulta en els documents de pacte publicats es comprometien perquè el 31 de desembre de 2013 tot estes en condicions per fer la consultat amb un marc legal que l’empari, però amb la trampa de no posar període de temps, lògicament no es acceptable. De fet aquesta principal reticència amb la data sembla dona idea de que com La Vanguardia, el lobby que treu benefici de la dependència s’ha posat al servei d’Espanya per avortar l’acord, com ja van fer amb l’Estatut per garantir el seu negoci per damunt de les necessitats de la societat catalana.

Tanmateix, seria una irresponsabilitat històrica no arribar a un acord que ens ha de portar al referèndum, i més quan la creació d’un consell català per la transició nacional, una idea que també proposava ICV, i que amb els partits favorables al dret a decidir, i obert a entitats culturals, socials i econòmiques han de fer possible tots els preparatius per la consulta, igual que el full de ruta del 2013 amb la declaració de sobirania en el primer ple del Parlament, cosa crec jo molt important per dir al món en general que la nostra institució pren consciència que es el nostre representant de la nostra sobirania com a subjecte polític, i que fins ara Espanya ens nega, acabar de tramitar la nostra llei de consultes, formalitzar la petició a l’Estat per fer possible el referèndum i treballar tots els aspectes jurídics i tècnic per fer possible la consulta a finals del 2013. Ara nomes falta superar l’escull d’aquests poderosos actors que pressionen la federació convergent ,i fugir d’ambigüitats en les dates com en el document presentat, això ja no es cap joc, i tot ha de quedar ben definit, no cal posar una data exacta, però el mateix que s’ha pactat el 2013, s’ha de posar un període límit al 2014 per la celebració de la consulta, i preveure tots els entrebancs per resoldre en les diferents situacions, i sobretot blindar-se davant el joc brut espanyol per no entrar en terrenys que en res ens afavoreixen, alhora que presentar a tothom que el govern es transitori, i amb un encàrrec principal com es la consulta amb persones de perfil diferent a un govern normal d’una legislatura, i sense creure excuses com les reaccions espanyoles en cas de descobrir massa coses, ja que aquestes ja han alterat en part els resultats electorals amb l’esborrany fals del Mundo, i la validació sense proves de la classe política espanyola que seguirà amb tota la seva intensitat i haurem d’estar preparats. Per últim dues coses importants, primer recuperar el sentit d’estat per arribar a bon port, es a dir fugir de reaccions contra determinats estats que poden ser claus pel nostre futur, ja es hora de ser una mica intel·ligents, i segon explicar detalladament que les noves retallades inevitables son en darrera instància fruit de la política espanyola amb Catalunya, amb impagaments, pressions per arribar a un dèficit inassumible, i decrets que busquen avortar qualsevol ingres extra per compensar aquests deutes, seria hora de superar aquesta queixa permanent per les retallades encarades a la Generalitat i girar cap a Madrid que es la font principal d’aquest problema.

En definitiva, no passa res per esperar uns dies, però cal deixar tot lligat i seguir el proces que la societat ha marcat pel nostre futur, i que es irrenunciable.