L?INDEPENDENTISME SURT DE L?ARMARI I PERD LA POR

Cada cop la societat civil segueix avançant en el projecte i objectiu de l’estat propi, i deixa enrere la covardia o enganys dels partits polítics.  En el prego de la Mercè a Barcelona, ha estat un exemple clar del desacomplexament del pregoner de torn, amb la persona del poeta Joan Margarit, i que una bona part del seu discurs ha plantejat que es el moment de renunciar a les relacions que s’han mantingut fins ara amb l’estat espanyol, davant l’estupefacció de regidors com Alberto Fernandez del PP, o l’alcalde Jordi Hereu, que ja han acusat de polititzar l’acte, la típica excusa de l’unionisme compulsiu quan es parla de segons quins temes, i amb determinats plantejaments.

El poeta Joan Margarit, ha defensat la llengua catalana en el context d’una societat bilingues, i ha defensat un estat propi que ho pugui assumir, sense que això comporti un trencament total dels llaços amb l’estat espanyol, el poeta ha elaborat la seva obra amb les dues llengües, però ha defensat el respecte envers la cultura i llengua pròpies del lloc d’acollida, i ha defensat que la necessitat de supervivència i de progrés en el terreny cultural i econòmic, fa que ha arribat el moment d’acceptar un canvi amb aquesta Espanya, si els ciutadans catalans sigui quina sigui la seva llengua, volen que la nació catalana esdevingui una Holanda o Dinamarca en un nou ordre mundial.  El discurs ha provocat critiques per exemple del Partit Popular, dient que era un portaveu nacionalista,  i no ha fet l’aplaudiment final.
Cada vegada més, i en tots els àmbits es dona visió de que l’independentisme ja no viu amagat com una utopia de quatre eixelebrats, o una cosa marginal i anecdòtica a destacar en alguns dies determinats de l’any, ara s’ha estes per totes les capes de la societat, i cada cop més abandona aquest discurs sentimental o cultural que podem sentir uns quants, i abraça el discurs econòmic i de societat del benestar, que pot arribar a tothom independentment com deia en Margarit, de la llengua que parlin o del que pensin sobre Catalunya. Aquest tipus de discurs, podríem dir el del sentit del comú fa molt de mal als defensors de la dependència, per damunt de tot sense cap argument, i tant sols precisament  per fets identitaris que finalment no fan avançar una societat que vol i podria ocupar un lloc destacat a la Unió Europea. Jo no defensaria el bilingüisme a Catalunya, però si això impliques la consecució de l’estat propi, evidentment signaria amb els ulls tancats, cosa que els nacionalistes espanyols, mai signarien una submissió a Espanya tant sols en català, ja que la seva unió es assimilació complerta, i això inclou la llengua i la cultura.  Precisament qualificar de portaveu nacionalista i de politització de l’acte al poeta per part d’en Fernandez Diaz, forma part d’aquesta impotència i falta d’arguments per defensar el que no te defensa, quan es defensa amb fets i proves un projecte es política, en canvi quan s’assumeix el seu model en contra de qualsevol sentit comú miraculosament ho deixa de ser.  Quan es parla del seu model d’estat es normal, en canvi quan es defensa un altre model es politització.
Crec que deixar aquest llast espanyol, ja no per pesat i feixuc, sinó perquè senzillament ens va en contra sempre, i aspirar a ser una Holanda o Dinamarca, es una cosa que qualsevol signaria sense recança, i en contra del que diuen molts que veuen amenaçades les seves poltrones personals, aquest canvi si ho volem ja es possible,  Diu que qui espera desespera, i no cal entrar amb desesperació si no cal, per molt que ens vulguin confondre.
 

2 pensaments sobre “L?INDEPENDENTISME SURT DE L?ARMARI I PERD LA POR

  1. Amb el pregó de l’Elvira Lindo estaven la mar de còmodes. Alta cultura amb ‘gafotes’ .
    La contemporaneïtat d’en Margarit se’ls ha “entravessâ”. Els hi senta fatal!
    Eixa modernor estantissa és la mateixa que la dels tratges de Milano al Camps. Tenen un estil prou deplorable. O no?

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*