ALBERT CORTES MONSERRAT

Com deia en Salvador Cardús en un dels seus magnífics articles, els partits catalans viuen amb el que ell anomena la Ratera, una gàbia on les claus evidentment estan en mans de l’estat espanyol, i on els que hi viuen dins es conformen amb els trossets de formatge que de tant en tant cauen, i parlen de pacte amb els seus superiors, quan simplement son uns dependents, i uns presoners dels seus amos.

Desprès de la manifestació del dia 10 de juliol, on el poble va parlar molt clar, jo expressava la meva por a la reacció política a partir del dia 11, i totes les meves temences malauradament s’han confirmat, ha calgut que en el debat de política general al Congrés de Madrid, el president espanyol faci la seva enèsima promesa en forma de recuperar algunes parts perdudes de l’estatut amb lleis orgàniques, cosa que de ser certa, nomes afectaria alguna part perduda del capítol judicial, i no el moll de l’os del text, i el PSOE-C ja ha fet seva la proposta, i s’ha apuntat al carro demostrant que la seva presència el dissabte era amb els taps de les orelles posats, i que els interessos de Catalunya i la seva dignitat li son exactament igual.  Iniciativa per la seva banda segueix demanant reformes de la Constitució per anar més enllà del perdut, sabent que això es totalment impossible, i no voler tocar de peus a terra.

El dos partits, per dir-ho d’alguna manera nacionals, han presentat la seva cara més fosca, CIU parla d’assumir el lema de la manifestació, i del dret a decidir a totes hores, però a les primeres de canvi canvia el seu vot a la IP pel referèndum, i nega la possibilitat precisament de decidir res. A pesar de donar indicis de canvi, el cert es que segueixen amb la seva ambigüitat habitual, i el seu líder esta perdent al oportunitat de ser un líder de primera, per passar a ser un titella més de la diputació general en que s’ha convertit la Generalitat. Arribem per fi al partit que teòricament es el defensor de donar aquest salt endavant, i ens trobem que la seva portaveu Anna Simó, ens diu que presentarà una queixa per la decisió de la Mesa de reconsiderar la decisió de la IP, desprès del dictamen del Consell de Garanties estatutàries, el que no ens diu es que amb les contradiccions que caracteritzen aquest partit, van ser ells qui van negar l’entrada en aquest consell d’un membre de CIU, per afavorir l’entrada d’un membre del PP, i donar majoria espanyola a l’organisme, com tampoc ens diu que en la segona votació, i per tercer cop han negat a una ILP precisament el dret a decidir, amb l’excusa de la via legal que representava la retallada llei de Consultes, què tampoc ens diu que finalment l’estat havia de donar la seva autorització. També trobem el Conseller Huguet demanat desobediència civil per no aplicar les retallades del TC, amb un cinisme de bandera, ja que ells son els primers que mai han saltat ni una sola coma de la legalitat espanyola, i han acceptat invasions competencials com la Llei de dependència, o han fet tripartits de pluja fina que han estat quatre gotes mal comptades simplement per gestionar l’autonomia existent. Trobem el president del Parlament, Ernest Benach que justifica la seva negació a la ILP perquè ni tant sols esta previst en la llei, quan per altra banda volen presentar unes mocions als Ajuntaments per iniciar el camí de la independència, que jo sàpiga no esta previst amb la llei espanyola.

En definitiva per una banda volen fer desobediència de les lleis espanyoles, i per l’altra les segueixen escrupolosament. Son tot pures estratagemes d’una colla de personatges que ni han escoltat al poble, ni el volen escoltar, i que seguiran posant el seu partidet respectiu per davant del país, que per suposat no el volen canviar ni de broma.  Es la unitat de la indignitat que l’han aconseguida del tot, i cada dia la reforcen.