L?ESTAT BELGA A UN PAS DEL TRENCAMENT

Desprès de nou mesos de les eleccions, i quatre de govern, el president Leterme ha presentat la dimissió, que el Rei no ha acceptat, i el caos institucional del país es un fet poc mes que irreversible.

 

Efectivament, la divisió entre Flandes i Valonia cobra nova volada, i possibilitats de dur-se a terme desprès  dels nombrosos intents de formar govern , i iniciar reformes en les institucions de l’Estat que han acabat amb la dimissió del president del govern interí amb el suport dels principals partits flamencs i valons, què ha estat incapaços de consensuar les reformes entre les dues comunitats, cada cop mes allunyades.

 

El rei, veient amenaçat el seu regnat, no ha acceptat la dimissió i ha encarregat a tres mediadors, cap de flamenc, per explorar noves vies d’entesa.  Aquest gest ha estat interpretat com una provocació per Flandès, i l’oposició es frontal. Les perspectives  cada cop son mes properes a la divisió pacifica del país, cosa que suposaria un cop dur per la Unió Europea, ja que Brussel·les es on resideixen les institucions comunitàries.

 

La qüestió lingüística entre francès i neerlandès, amb l’avenç d’aquest primer en zones flamenques i a la capital, es un element cabdal en el problema i de difícil solució, sinó es amb el model de l’antiga Txecoslovaquia, amb una separació amistosa i civilitzada de les dues comunitats, i la creació de dos nous estats.

 

Els paral·lelismes estant servits, i a poca distancia de Catalunya, encara que l’imperi espanyol com sempre farà el ridícul no reconeixent d’entrada els nous estats, i negant qualsevol comparació amb la seva colònia catalana.

 

Les coincidències mai son casuals, i si aquí patim la virulència del castellà què es vol imposar i arraconar a qualsevol altre llengua de la manera que sigui, i a mes veiem com l’espoli i explotació constant d’una part a l’altra pot fer saltar la banca catalana pels aires, i l’antic motor de l’estat es pot convertir en un pol de desafecció creixent per l’estat, els escèptics quan vegin aquestes solucions normals tant properes potser veuran la llum, i s’atreviran a donar el pas de la sobirania, sobretot la classe empresarial cada cop mes ofegada pel regim dominant a Madrid, on la vergonya  ja no existeix, i el tracte com a ciutadans de segona es cada cop mes clar i sense embuts.

4 pensaments sobre “L?ESTAT BELGA A UN PAS DEL TRENCAMENT

  1. Sí que tens raó que, exemple rere exemple, cada cop haurem de sentir com a més evident quan podrà ser el nostre torn. De tota manera, crec que Espanya reconeixerà immediatament les entitats resultants d’un hipotètic desmembrament belga, perquè li donarà peu a destacar les diferències evidents que hi ha entre la unitat belga i l’espanyola, a desgrat de molts espanyols anagràfics perifèrics. Al Catalans@Brussel·les, feia dies que era tema dels fòrums:
    http://www.catalansalmon.com/webs/forum_llistat.php?id_ciutat=27&forum_comu=&tema=4

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*