Ulisses20

No perdrem més el temps, si sabem que fem feina, ens llevem enjorn, matinet, o preferim de treballar de nit; si sabem que enllestim, perquè a espanya no perden el temps per a atacar-nos: es preparen per tancar-ne milers, si no ens espavilem a defensar-nos.

Si el govern espanyol té l’olla al bull, això és, els recursos, els jutges, els tribunals, els mitjans, a pensar com posar catalunya a la presó, ja no podem dir que no ho esperàvem. Ja no, després de l’1 d’octubre. Recordeu com van assassinar els mestres, els van empresonar o els van obligar a exilar-se, els pares d’aquests que ara governen? Doncs els fills tampoc no s’arronsaran a aplicar la crueltat feixista contra la democràcia: preparen una llei espanyola que prohibirà qualsevol partit que no jure la seua bandera. Prohibir és una metàfora, vol dir que ens empresonaran i faran coses pitjors, en nom de la seua democràcia. I Europa riurà. Els dirà; notable! I espanya anirà contra nosaltres i contra els fills amb aquell notable en democràcia. Ho han dit públicament i l’amenaça, que nosaltres ja sabem que és odi, mereixeria una resposta. Una resposta no sópn bones paraules i intencions. És una resposta a l’amenaça que vindran a pels nostres fills també. Aquells ases, que ara governen espanya com qui comença el segle XX, depassaran més burreres i maldats més enllà del que podem pensar amb una mirada democràtica.

Por?, no gens. Però res de perdre més temps en filosofia, ni badar com els àngels. Algú ha de dir qui ens defensarà, com, amb quina força comptarem, quants colps aguantarem sense tornar-ne cap, dos?, tres?, un de sol?, quina serà l’estratègia judicial catalana per frenar la prevaricació que ordeixen aquells tribunals germans dels franquistes…

Mireia Boya, Anna Gabriel, Mas, Anna Pascual, Rovira, ens esperàrem que ens tanquen?, que tanquen els parlamentaris?, que inhabiliten qualsevol català que els passe pel nas?, que ens roben?, que ens multen?… Qui pense que la broma de tornar a l’autonomia frenarà l’aquelarre espanyol contra la democràcia va de tapat: de mala fel. La carnisseria que volen no frenarà amb debats o bones intencions. O els parem o ens fregiran. Això és espanya… I europa no toca, ni ara ni en mesos. A Europa els la bufem, tret d’uns quants frares amics que no pinten. Així que espavilem-nos a la desobediència, a no anar a cap tribunal d’injustícia, a no acceptar cap autoritat judicial feixista, a no acceptar l’escarni de la violència.

Però ens calen plans, comunicació, i més acció directa. Ens calen protocols d’acció col·lectius i eficaços. Paciència, sí, però cap resignació. Temps, sí, però sense perdre’n ni un minut. Ni un minut sense ordir el nostre propi pla en favor de la democràcia.

En unes hores, el president Roger Torrent convocarà de nou el parlament per decidir el president de Catalunya. L’ajornament quedarà desconvocat i tothom correrem a veure què passa. Suposem que entre les hores, o els dies, que hauran passat, els polítics tindran les coses més clares. En triar Carles Puigdemont, anunciar el govern, i començar a governar passaran unes hores, que han de ser molt efectives i de gran eficàcia. Cal recuperar el poder, tot el poder: la llei, els mossos, l’economia, la hisenda, els mitjans, els serveis, les institucions, la justícia, tot això en unes hores. Com, no ho sé, jo no sé com ho han de fer, sobretot quan tindran l’amenaça d’espanya al damunt. Però ho han de fer i governar per assegurar-nos que aquesta vegada la República serà de veritat, més enllà d’una declaració i unes hores de vida, i assassinada per un estat feixista que va aplicar el 155, més enllà i tot.

—On enviaran la gent a defensar què?

—Quins espais seran prioritaris?

—Com podem ajudar a consolidar la vida de la república?

—Què cal fer l’endemà?, i una hora després? i dos dies després?, fins quan caldrà defensar pacíficament la violència dels altres?, i si una part s’arronsa o s’espanta?, quants en calen per continuar defensant què?, on ens replegarem?, tot això anirà via twitter?, qui serà qui comandarà les ordres?, l’ANC, els CDR, el Nou Comité Constituent de la República, que els aplegarà tots?

Sí, potser algunes coses d’aquestes ja són escrites, estudiades, pensades, decidides, suposàvem que sí, però no han funcionat, o no han funcionat amb l’eficàcia que esperàvem. I més coses, i més detalls, i més convicció…, i menys cagadubtes.