ALBERT CORTES MONSERRAT

EL DRET A DECIDIR

NO SERÀ FÀCIL, PERÒ TOT ES POSSIBLE

General
 

Finalment, el poble ha parlat, un missatge clar al món, i a Europa en particular, un anhel de llibertat d’un poble que ja ha dit prou. Els seus partits polítics han quedat superats per la societat, i amb rapidesa intenten situar-se amb camins que fins ara eren prohibits. Una imatge potent d’un futur nou estat d’Europa, i que comença de baix a dalt amb totes les garanties democràtiques que això comporta. Evidentment 1 milió i mig de persones han portat reaccions immediates dels seus dirigents.

 

Efectivament, el President com no podia ser d’un altra manera ha assegurat l’èxit indiscutible de la manifestació, i el missatge inequívoc per apaivagar aquelles veus cíniques que hem sentit aquests dies interpretant que “Catalunya, nou estat d’Europa” volia dir moltes coses diferents. Coincideixo amb el president en valorar el civisme, i la lliçó al món sencer de la nostra manera de fer les coses, i que ens defineix com a poble. Ha demanat treure dramatisme a un procés normal d’una nació que vol arribar a la seva plenitud nacional, ja era hora que es consideres normal que una nació volgués ser un estat, i que sinó no te dret a dir-se nació ni res semblant. Simplement volem ser normals dins els altres pobles del planeta. Ens diu que tot es possible amb voluntat, majories i capacitat de resistir. La voluntat va quedar ahir ben demostrada i definida, les majories segons enquestes i ara comprovat a la realitat del carrer son tota una gran veritat, i que encara pot créixer a mesura augment el maltractament, i albirem la possibilitat de culminar el procés, i la resistència la portem exercint gairebé des de fa 300 anys i en som uns experts. Diu que institucions i poble han d’anar de la mà, i que s’han de crear estructures d’Estat que no s’han fet aquests darrers 30 anys. Evidentment, com sempre ha dit l’Assemblea, si comença el camí cap a l’Estat propi, ens tindrà al seu darrere, pel que fa a les estructures d’Estat caldria preguntar perquè no hi ha hagut ambició per crear-les, i s’ha construït una nació artificial sense una base sòlida al darrere, segur que amb una aposta en aquest sentit, ara seriem encara molt més aprop. Per la part nacionalment espanyola en Xavier Sabaté del PSC ens diu que no confonem la manifestació amb la voluntat del poble, francament crec que la voluntat d’una societat s’expressa a les urnes o al carrer, i en aquest cas el número de gent es suficient com per afirmar que aquí no hi ha cap fractura, i si que hi ha un clam que ja ocupa la centralitat del país, agradi o no. Per part espanyola, es curiós veure com va ser la cinquena notícia als telenotícies, mentrestant la resta del món obria portades, de totes maneres no esperem evidentment cap col·laboració ni actitud democràtica d’un estat que mai ha mostrat aquestes característiques, i la seva reacció va ser intentar fer creure que seriem expulsats de la Unió Europea, cosa que avui ja ha estat desmentida, i per altra banda demanar responsabilitat per sortir tots junts de la crisi, sense esmentar que precisament la nostra crisi es precisament pel seu tracte amb Catalunya. Res que no poguéssim esperar.

En definitiva, una culminació de les marxes espectacular amb un clam mai vist que també deixa en evidència aquells col·lectius que van menystenir la manifestació, i van preferir mantenir petites concentracions que amb tot el respecte potser es podien canviar per una visió més global, i sumar amb un objectiu comú. Una reacció rapida del President amb un gir interessant, que per començar que s’haurà de refermar el dia 20 quan torni de Madrid amb les mans buides, i iniciar un procés imparable que no serà fàcil, però que cada cop més gent ja veu possible. Com sempre el bloc espanyol sembla que pretén viure en un univers paral·lel inventant falses interpretacions i amagant la veritat, prohibint el dret a decidir de la gent, un fet greu en qualsevol democràcia.

La marxa per Catalunya ha acabat amb un gran triomf, però la feina continua, i no podem aturar-nos fins aconseguir l’objectiu preuat.

INDEPENDÈNCIA SENSE EMBUTS

General
Aquests últims dies han estat intentant aigualir una manifestació que te un lema molt clar “Catalunya, nou estat d’Europa”, alguns l’han qualificat de catalanista i altres de no ser per la independència. Em sembla que tenen un problema, i que haurien de saber que si hi participen seràn comptats com independentistes. No hi ha marge al dubte, es clar i directe. Prou de falses interpretacions per intentar evitar el que ja creuen que no poden evitar. Ara falta que la societat dicti sentència, i crec que ho farà de totes totes.

DURAN I LLEIDA: SAP A QUINA MANIFESTACIÓ VA?

General
 

El líder d’Unió Democràtica ha tornat a deixar anar una d’aquelles frases que si ens ho prenem a riure, seria un acudit dolent, però si es seriosament es una presa de pel insuportable, que es mereix per part de la societat una bona resposta. Ens diu que anirà a la manifestació de la Diada perquè ja no es en favor de la independència, sinó d’afirmació catalanista. Realment es un expert amb interpretacions de la gent, i amb obviar evidentment la realitat. El cert es que el dia 11 serà comptabilitzat com un independentista més molt al seu pesar.

 

Efectivament, en la seva carta setmanal demana a tota la militància d’Unió, a tots participar a la manifestació, fent l’afirmació abans esmentada, i deixa les raons a banda, i ho canvia per un sentiment unitari de demostrar la voluntat del poble català i la seva dignitat, precisament la que ell ha perdut ja fa molt de temps. Parla de les seves qüestions prioritàries com l’atur o els crèdits als autònoms, i del que s’ha parlat sobre si s’havia d’anar a la manifestació o no, sobretot el president. Parla de la evidencia de raons molt diverses de la gent per sortir a la Diada quan encara no se sabia que la pancarta era independentista, un sentiment que comparteix Unió, i que deixa clar que ja no era independentista i per tant compartida pel seu grup, encara que cada militant pot optar per la posició que vulgui. Això ho contraposa a la crida feta pel President a defensar el pacte fiscal, i que passava a ser un objectiu de la gent per participar-hi i acabar amb la injustícia al poble català.

En Duran torna a jugar el joc de sempre, igual que quan el 10 de juliol va dir que la gent no cridava independència perquè volia un estat propi, sinó per la seva indignació. Realment es d’un cinisme espantós, un autèntic enemic de les nostres llibertats legitimes nacionals, que ara torna a interpretar sense cap argument, i es veu que “Catalunya, nou estat d’Europa”, no es una manifestació independentista, sinó catalanista, i per tant ja hi pot anar. Que ens pren per estúpids a tots, o es que realment ho som. Qui s’ha cregut que es per jugar amb els anhels de la gent i els seus sentiments. La pancarta i la manifestació no deixa cap lloc a cap dubte, es netament independentista, i nomes per aquest objectiu, res te a veure amb cap fals pacte autonòmic, ni cap engany d’aquests, i per suposat no es catalanista, un terme que com diu l’escriptor Víctor Alexandre no vol dir res, es una obvietat, es com dir que serà una manifestació de persones, ningú se li passarà pel cap dir això per tant reitero que no es catalanista es de catalans que volen el seu estat propi, i es mentida que abans altres ja pensaven que anirien a la Diada, i per tant ara poden posar aigua al vi. També es mentida que l’objectiu de la gent sigui el pacte fiscal, el meu no ho es, i el de moltíssima gent tampoc, tots sabem que això no acaba amb cap injustícia, en tot cas i si s’aconseguís allarga l’agonia, però la malaltia segueix allà. En Duran sap molt be que cada cop enganya a menys gent, i ha de saber ben clar que si va a la manifestació, per coherència hauria de treballar el dia 12 per un estat propi, cosa que no farà, ja que ell ja en te un d’Estat, malauradament el mateix del que volem fugir.

Ja n’hi ha prou d’aquest baix nivell polític català, i aquestes declaracions i fets totalment indignants que la societat catalana ja no suporta més, i que el dia 11 li demostrarà. Com sempre he pensat l’enemic es a a casa, i per moltes disfresses que es posi, darrere sempre hi ha el mateix, i això ens ha portat a la situació on ara ens trobem, una cruïlla on tothom ha de triar el seu camí, i no es poden fer tots els papers de l’auca per davant, i defensar sempre el mateix per darrere, francament Sr. Duran quedis a casa, serà molt més honest.

MANIFESTACIÓ EN ESPERIT

General
 

Segons el President Mas, aquesta serà la seva participació en la manifestació més multitudinària de la historia, i recordo a favor de l’estat propi i res més. Es bo que el nostre màxim representant expressi les seves interioritats nacionals, de fet a partir del 12, demanarem que aquestes surtin a l’exterior, i es concretin en accions concretes amb tot un poble al darrere. Per tant desitjo que escolti i es deixi guiar pel seu esperit.

 

Efectivament, aquest gran acte, segurament serà el primer cop de puny damunt la taula contundent per fer el pas de nació de boca a aspiració a ser un estat, més de 800 autocars i varis trens son testimonis de que alguna cosa molt gran estar a punt de passar, molta feina fosca al darrere, però en definitiva el poble te la paraula, i pot demostrar si tot plegat es foc d’encenalls, i estem condemnats a ser un poble esclau tota la historia o de veritat som una nació que vol recuperar els seus galons d’Estat. De fet ha de servir per exemple per deixar de ser catalanista molta gent, i enterrar aquest mot que en definitiva, i com recordava ahir l’escriptor Víctor Alexandre en una presentació no vol dir res, volem passar a ser catalans, com els de França son francesos o els d’Itàlia italians, i refermar que qui s’estima aquesta terra per força la de voler lliure, sinó no seria estimació. En definitiva trencar molts tòpics que portem dins les nostres ments, i que ens han anat repetint volent fer d’una situació anormal, la més normal del món. El nostre president ens diu que si penses en ell, els seus votants, el seu partit o el ressò de la manifestació hi aniria, però com a president no pot ja que es un símbol d’unitat del país, encara que anímicament ens diu que es com si hi fos, i diu que estem en un procés de transició nacional i que te etapes, la primera el pacte fiscal i ens parla de que no es fàcil, però l’Estat propi tampoc ho es.

La posició del President pot ser de varies lectures, la primera es que es un símbol d’unitat del país, però que pot unir més un país que la seva independència i ser un estat, crec que res, ens diu que el pacte es difícil i l’Estat també, estic d’acord però amb una gran diferència, el primer depèn exclusivament d’un Estat que ja ha dit que no repetidament, i per tant es un pacte insuficient i mort de sortida, més o menys com l’Estatut, en canvi el segon necessita suports internacionals, però en definitiva depèn de nosaltres i la nostra determinació, no hem de demanar permís a ningú, per tant dins la dificultat es infinitament més factible. Ens parla de varies etapes, però crec que desprès de 30 anys democràcia de fireta espanyola ja no queden més etapes per cremar, les hem cremat totes, i per tant no queden més alternatives d’entesa amb el nostre botxí. Finalment ens diu que amb esperit hi serà, es una bona notícia, però no es pot viure indefinidament dels desitjos o del món espiritual, ja un moment o altra que cal fer reflectir a això a la realitat, i aquest es l’honorable paper que la historia li ha reservat, i per tant també depèn d’ell d’aprofitar-ho. La manifestació li demostrarà que una bona part del poble vol anar en una direcció, i per tant no pot pretendre agradar tothom, de fet ningú ho pot fer. Es el president de tots, però en una democràcia la majoria mana, tal com passa en unes eleccions, i per tant aquesta excusa ja no es vàlida.

En definitiva, un sotrac no previst per la classe política està a punt de passar, i ho demostra la retransmissió de TV3 en directe o tot el rebombori que s’està organitzant, i això ho saben prou be. Segurament els ha agafat amb el pas canviat, però hauran de fer un canvi de tàctica ràpidament i veure que les coses comencen a canviar i les velles receptes ja no funcionen, com diu el lema de la manifestació “Catalunya, nou estat d’Europa”.

 

 

UN MODEL NACIONAL I PROPI

General

Com molt be diu l’escrit que us adjunto de Jaume Clotet, tenim prou identitat i força com a poble per crear els nostres propis models, i no intentar copies dolentes de models exteriors que poca cosa tenen a veure amb nosaltres, l’exemple de la Syriza es perfecte, i te un rerefons d’amagar el nostre fet nacional per damunt de tot. Els paranys son molts, i veiem els anomenats iaioflautes o indignats amb la crisi i la corrupció, que no secunden la manifestación ja que no diem res d’un país on regna la corrupción política i econòmica, potser caldria explicar que entre altres coses per això també demanem el nostre propi estat amb les postres propies lleis i model, no es un impediment, a no ser que no s’estigui d’acord amb la independència, que seria un altre tema. Si volen indignitats tant sols tenen que veure les declaracions de De Gispert relativitzant un sou de 3000 euros a l’abast de molt pocs, i amb molt poca ètica en el context actual en que vivim, o es que potser son dos planetes diferents.

LA SYRIZA CATALANA I L’ANC

“Els catalans ens passem el dia, des de fa dècades, buscant models aliens a la nostra realitat per tal de trobar l’eina política perfecta”

Jaume Clotet

Em sorprèn que encara remeni la cua tot això de la Syriza catalana que alguns volen bastir. Em temo que, rere la bona voluntat d’alguns d’aplegar les esquerres combatives en una única coalició, s’hi amaga com sempre el risc de dissolució de les opcions únicament catalanes en un magma excessivament ideològic i amb tendències federalistes. No és res de nou; és, al contrari, la trampa de sempre. Per sort, l’ERC d’Oriol Junqueras ha vist el parany i ha rebutjat aquesta possibilitat, que a Catalunya ja només defensen Joan Herrera i Joan Josep Nuet, que ja sabem que miren més enfora que no pas endins. No sorprèn, de fet, que també a Galícia el BNG hagi rebutjat formar part de la Syriza gallega que estan bastint allà IU i, ai las!, el grup polític creat per Xosé Manuel Beiras.

Tot això ve al cas perquè els catalans ens passem el dia, des de fa dècades, buscant models aliens a la nostra realitat per tal de trobar l’eina política perfecta. La cosa ve de lluny. Nosaltres Sols! va imitar el nom i l’organització insurreccional del Sinn Féin, amb resultats poc exitosos, malauradament. Per no parlar dels anys perduts per l’esquerra independentista intentant imitar el model organitzatiu del MLNV del País Basc o del fracàs de l’Olivera catalana que somniava Pasqual Maragall. Em sembla que els problemes actuals del PSC també tenen molt a veure amb la manca d’un model propi ideològic i organitzatiu, i una cosa similar li passa al PP català.

Per contra, els catalans l’hem encertat cada vegada que hem renunciat a copiar models exteriors i hem buscat models organitzatius autòctons. Algú dubta del gran èxit que va tenir ERC abans de la insurrecció militar? O de la fórmula magistral que va inventar Jordi Pujol quan va construir aquest moviment polític anomenat Convergència Democràtica? O de l’èxit de Compromís al País Valencià, on finalment el valencianisme d’arrel fusteriana ha sabut trobar la connexió amb una part significativa del poble valencià? O que l’eclosió recent de la CUP es fonamenta en la recerca d’un model propi allunyat dels miratges bascos?

El darrer gran invent polític del poble català va ser el moviment de les consultes sobiranistes, pel qual la gent d’Arenys hauria de cobrar drets d’autor. Aquell moviment concentrava el trident de l’essència política catalana: democràcia, patriotisme i civisme. Per això va ser un èxit sense precedents. De tot allò en va néixer l’Assemblea Nacional Catalana (ANC), que vaig acollir amb escepticisme (ho confesso) però que ha demostrat tenir un gran múscul social i organtizatiu. No ens cal buscar models estrangers ni forans que només ens faran pedre el temps. Cada poble té les seves caractarístiques i la seva manera de veure el món, per això necessita eines polítiques pròpies i inimitables.

MANIFESTACIONS EXCLOENTS I MUNICIPIS INDEPENDENTS

General
 

Els municipis de Sant Pere de Torelló i de Calldetenes, son els primers en declarar-se independents i territori català lliure per unanimitat, es un nou pas en aquesta direcció que cada cop més part de la població veu com a sortida per Catalunya. En direcció oposada en Pere Navarro per part socialista, ha tallat caps entre les seves files ,i ha substituït la part més propera a l’independentisme per persones de la seva confiança, dient que la manifestació es excloent.  Suposo que totes ho son, no nomes aquesta, perdoneu però algú ho havia de dir.

 

Efectivament aquestes dues poblacions es declaren terra alliberada d’Espanya, i tot i amenaces de l’extrema dreta espanyola, al seu consistori nomes hi onejarà la bandera del poble, la senyera i l’estelada fins la proclamació oficial de la independència. Les lleis generals seran vigents provisionalment fins que es dictin les noves normes catalanes, i s’instarà al Parlament a votar una declaració unilateral de sobirania en el termini de dos mesos.  Per altra banda en Navarro ha fet net a can PSC, i ha llençat un avis a aquells que instaven a participar a la manifestació de la Diada, diu que no son un partit independentista, sinó federalista, i no hi caben a l’acte del dia 11, per tant ha rellevat persones com Joaquim Nadal, Miquel Iceta o Laia Bonet, i avisat altres com Marina Geli o Àngel Ros, manifestant que es una manifestació excloent. De fet el nou president del grup parlamentari Xavier Sabaté, diu que s’hauria de parlar de supervivència i no d’independència, i que considera que hi ha molts altres problemes a resoldre.

La iniciativa de Sant Pere de Torelló es un pas més en aquest clam popular cada cop més gran, i que va conquerint terreny dia a dia, segurament legalment te poc valor, però simbòlicament e molt important, hem passat d’aquell català emprenyat però resignat, al català que te clar cap on vol que vagi el seu país, i passa a l’acció i fa tota la pressió que esta a les seves mans perquè els seus representants polítics facin la resta. Crec que es un canvi molt important i decisiu. Segurament l’efecte de ser terra alliberada com ho han qualificat a la moció ,segur que porta moltes mocions més com aquesta per tot el territori, i que sobretot fan augmentar l’autoestima molt baixa dels catalans, i amb aquells pessimistes de mena fer creure que alguna cosa esta a punt de passar, i que ha arribat l’hora sense més endarreriments i fugint de pors i arguments passats de rosca, que no han permès aquest poble avançar cap a la seva majoria d’edat. Segurament el Parlament no declararà la independència unilateral ment en dos mesos, però cada cop més notarà l’aler d’un poble que demana coses concretes, i no es conforma amb cap engruna, simplement vol el pa sencer. Per altra banda en Navarro ha donat un cop d’autoritat en el partit socialista, i demostra que la democràcia interna d’aquest partit, segurament com la majoria de partits, no admet crítics i menys si son les persones que visual ment estant a primera línia. El nou cap del grup parlamentari Xavier Sabate, diu que s’ha de parlar de supervivència, potser algú li hauria de dir que precisament aquesta es una raó fonamental per demanar la independència, dins el mateix sistema no l’aconseguirà pas, també he sentit que menysprea demanar un estat ja que son coses del s. XIX, potser algú li hauria de dir que cap estat ha renunciat a ser-ho per ser un terme antiquat, i que cada any es van creant nous estats, per tant una cosa es un món global i la sobirania amb moltes coses compartida, i l’altra es ser un estat per ser algú en el món, i això segurament ho deu saber prou be. Encara més trist es l’argument d’en Pere Navarro quan qualifica la manifestació d’excloent, totes ho son, totes demanen un objectiu, i lògicament la gent que no el vol es pot sentir exclosa, però les coses son així, no es pot demanar si i no al mateix tems, una posició sempre tindrà detractors i gent favorable, es llei de vida. Per acabar caldria recordar-li que el federalisme que defensa, francament i amb tot el respecte a aquestes alçades, i veient el tracte que be de l’altre costat, sona més a presa de pel que altra cosa, potser hauria d’analitzar el seu paper a Catalunya, i veure que la seva davallada te molt a veure amb la seva poca implicació en el nostre territori, i seria un actiu important per assolir el nostre estat, no estaria malament que ho valores adequadament.

EL CAMÍ ES VA ACLARINT

General
Quan queda menys d’una setmana per una manifestació que serà històrica, sembla que les pors i les errades del passat es van posant sobre la taula. Les paraules de Durao Barroso son d’una importància vital, ja que Catalunya ja sap que no es un afer intern espanyol, sinò que la Unió Europea es fa seu el problema, i desmenteix molts falsos arguments que espero no tornin a sortir. Al mateix temps en Jordi Pujol diu clarament que s’ha acabat fer la puta i la ramoneta, i que mai hem tingut un sistema correcte, bo o just de finançament, unes declaracions que deixen molt clar el que els nostres dirigents ens han intentat vendre, i que malauradament pot te a veure amb la realitat. El cas es que la força de la societat comença a fer por de debó, i aquest cop no pot haver marxa enrere.