MANIFESTACIÓ EN ESPERIT
Segons el President Mas, aquesta serà la seva participació en la manifestació més multitudinària de la historia, i recordo a favor de l’estat propi i res més. Es bo que el nostre màxim representant expressi les seves interioritats nacionals, de fet a partir del 12, demanarem que aquestes surtin a l’exterior, i es concretin en accions concretes amb tot un poble al darrere. Per tant desitjo que escolti i es deixi guiar pel seu esperit.
Efectivament, aquest gran acte, segurament serà el primer cop de puny damunt la taula contundent per fer el pas de nació de boca a aspiració a ser un estat, més de 800 autocars i varis trens son testimonis de que alguna cosa molt gran estar a punt de passar, molta feina fosca al darrere, però en definitiva el poble te la paraula, i pot demostrar si tot plegat es foc d’encenalls, i estem condemnats a ser un poble esclau tota la historia o de veritat som una nació que vol recuperar els seus galons d’Estat. De fet ha de servir per exemple per deixar de ser catalanista molta gent, i enterrar aquest mot que en definitiva, i com recordava ahir l’escriptor Víctor Alexandre en una presentació no vol dir res, volem passar a ser catalans, com els de França son francesos o els d’Itàlia italians, i refermar que qui s’estima aquesta terra per força la de voler lliure, sinó no seria estimació. En definitiva trencar molts tòpics que portem dins les nostres ments, i que ens han anat repetint volent fer d’una situació anormal, la més normal del món. El nostre president ens diu que si penses en ell, els seus votants, el seu partit o el ressò de la manifestació hi aniria, però com a president no pot ja que es un símbol d’unitat del país, encara que anímicament ens diu que es com si hi fos, i diu que estem en un procés de transició nacional i que te etapes, la primera el pacte fiscal i ens parla de que no es fàcil, però l’Estat propi tampoc ho es.
La posició del President pot ser de varies lectures, la primera es que es un símbol d’unitat del país, però que pot unir més un país que la seva independència i ser un estat, crec que res, ens diu que el pacte es difícil i l’Estat també, estic d’acord però amb una gran diferència, el primer depèn exclusivament d’un Estat que ja ha dit que no repetidament, i per tant es un pacte insuficient i mort de sortida, més o menys com l’Estatut, en canvi el segon necessita suports internacionals, però en definitiva depèn de nosaltres i la nostra determinació, no hem de demanar permís a ningú, per tant dins la dificultat es infinitament més factible. Ens parla de varies etapes, però crec que desprès de 30 anys democràcia de fireta espanyola ja no queden més etapes per cremar, les hem cremat totes, i per tant no queden més alternatives d’entesa amb el nostre botxí. Finalment ens diu que amb esperit hi serà, es una bona notícia, però no es pot viure indefinidament dels desitjos o del món espiritual, ja un moment o altra que cal fer reflectir a això a la realitat, i aquest es l’honorable paper que la historia li ha reservat, i per tant també depèn d’ell d’aprofitar-ho. La manifestació li demostrarà que una bona part del poble vol anar en una direcció, i per tant no pot pretendre agradar tothom, de fet ningú ho pot fer. Es el president de tots, però en una democràcia la majoria mana, tal com passa en unes eleccions, i per tant aquesta excusa ja no es vàlida.
En definitiva, un sotrac no previst per la classe política està a punt de passar, i ho demostra la retransmissió de TV3 en directe o tot el rebombori que s’està organitzant, i això ho saben prou be. Segurament els ha agafat amb el pas canviat, però hauran de fer un canvi de tàctica ràpidament i veure que les coses comencen a canviar i les velles receptes ja no funcionen, com diu el lema de la manifestació “Catalunya, nou estat d’Europa”.