ALBERT CORTES MONSERRAT

EL DRET A DECIDIR

LA INDIGNITAT DE CHACON I DURAN

General

En el tema de la reclamació del fons de competitivitat i la negativa espanyola a complir amb la llei, i a sobre reclamar a Catalunya uns esforços impossibles de complir, escoltem veus com la de la Ministra Chacon, que qualifica de rebequeries aquestes reivindicacions, i es posa com sempre al costat del govern socialista espanyol, i en contra dels interessos dels catalans, que demostra un cop més que li importen ben poc, per altra banda Duran qualifica de legal però no lleial l’actitud espanyola, i denuncia els diners que hi ha per altres comunitats, i les negatives a Catalunya, aquest es la confederació que sembla demana, i que no es deu creure ni ell mateix.

En Duran i Lleida ens diu que no es creu la unitat per reclamar el fons de competitivitat, i on recorda que el PSC s’ha col·locat al capdavant de la manifestació, però mai en set anys ha acudit als tribunals exigint al govern amic, el pagament reclamant les despeses per la falta de lleialtat, amb exemples com la llei de dependència o la disposició addicional tercera de l’Estatut, i per tant no es creïble la petició que fan ara. Denuncia que els populars nomes donen suport per atacar Zapatero. Duran argumenta que la decisió espanyola es legal, ja que l’acord de finançament apunta que el pagament fins el 2013 es optatiu, i això ho culpa plenament al tripartit. Per altra banda, es queixa de que el govern espanyol aproves 3700 milions per Extremadura per les obres de l’AVE, i segueixi negant tot a Catalunya. La ministra Chacon ha demanat al govern català deixa de lamentar-se, i fer rebequeries, i que es dediqui a dialogar per poder negociar com s’ha d’aplicar el fons de competitivitat, i ha advertit CIU que la seva política de retallades li podria passar factura electoral.

En Duran, aquest gran amic de Madrid, diu molt be que no creu en aquesta unitat, ja que es totalment falsa, i no serveix de res quan no hi ha cap pacte, ni bilateralitat, ja que un decideix i l’altra simplement demana, la força es molt desigual, i no cal enganyar al personal, te raó en criticar al PSOE-C, que no te la més mínima intenció de votar a favor dels interessos catalans en el Congrés, i anar en contra del seu objectiu, que es el PSOE i el govern espanyol, i ara sortir per la tangent apostant per la justícia, quan ha tingut mil ocasions per fer-ho amb tots els incompliments durant la seva època de govern, i no ho ha fet, pel que fa als populars, evidentment tampoc els interessen gaire els nostres problemes, però si erosionar més al govern espanyol per accedir a aquest poder les properes eleccions. Ara be, dir que l’actitud espanyola es legal, però no lleial ja es filar molt prim, quan s’aproven ajudes a Andalusia o ara recentment a Extremadura, per un valor que gairebé triplica la demanda catalana pel tema de l’Ave i ningú diu res, i en canvi per Catalunya el càstig es total amb l’excusa de la crisi, això ja no entra dins de cap legalitat, per molt que la vegi en Duran, i es una presa de pel d’unes grans proporcions des del començament, ja que en èpoques encara pre-crisi mai han complert la addicional tercera sobre inversions a Catalunya, i tots han donat suport al govern espanyol diuen que per responsabilitat, quan saben que aquesta paraula ha de ser reciproca i lleial, sinó son paraules buides que no serveixen de res. La Chacon dona una mostra més del seu nul interès pels nostres interessos, per desesperació espero dels seus votants, i el seu cinisme es tal que les nostres necessitats i reivindicacions justes pel nostre estat del benestar, son titllades com a rebequeries per ella, que demana un diàleg que esta totalment tancat per la part espanyola, i ho sap molt be, carregant contra unes retallades provocades precisament en una bona part per les exigències del govern espanyol i els seus incompliments.

En definitiva, una gran dosi d’indignitat que hauria de fer obrir els ulls per veure el mal que alguns personatges ens volen fer un dia si i un dia també.