ALBERT CORTES MONSERRAT

Des del diumenge electoral, ja ha donat temps de comprovar una sèrie de fets que tant sols fan que confirmar que res ha canviat, tant des dels nostres polítics, com del tracte del govern espanyol vers els nostres interessos, l’anunci trampa de la privatització de l’aeroport del Prat per part d’en Zapatero, i les accions de la retirada daurada d’en Benach, la posada del càrrec a disposició del Consell Nacional del seu partit d’en Puigcercos, en un moviment totalment controlat, o les declaracions denuncia d’en Castells per part socialista sobre la degradació de la vida pública, cosa que sembla ha descobert ara, i no quan formava part del govern tripartit, en son tots uns bons exemples.

Efectivament, Zapatero amb el rescat europeu a l’horitzó per la dolenta situació espanyola, ha anunciat unes noves mesures contra la crisi, entre les quals la privatització mitjançant concessió del Prat del 49%, mentrestant el 51% restant continuarà com fins ara. Per la seva banda a Esquerra, la situació es convulsa, i en Benach deixa el seu escó segons diuen les males llengües per no poder aconseguir anar al Senat,que era el seu objectiu, de totes maneres cobrarà 104 mil euros anuals durant 4 anys pel seu antic càrrec, i una pensió vitalícia al complir 65 anys de 78 mil euros, tot un escàndol en els temps que corren.  Puigcercós no ha presentat la dimissió, però demanarà una ratificació del seu lideratge en votació secreta pels òrgans competents, desprès de les veus critiques amb la seva gestió que s’han aixecat les ultimes hores. Per la seva part en Castells, que no anava a les llistes socialistes aquestes eleccions ha apostat per un moviment regeneracional per recuperar la confiança per la degradació política existent, que segons ell no es resol amb un canvi de govern.

A l’estil dels traspassos fantasmes de rodalies i regionals, un autèntic frau, en Zapatero vol repetir la jugada amb el Prat, un punt clau per la  nostra economia, i anuncia un 49% privatitzat, que deixa un 51%, o sigui la majoria com passa ara, per prendre les decisions en les mateixes mans d’Aena, de fet en Mas ja ha avisat d’aquesta trampa, cosa que segurament els socialistes catalans vendrien com un èxit tal com han fet amb altres cortines de fum. Ja n’hi ha prou de prendre’ns per estúpids, una cosa es que el poble català hagi triat autonomisme a les eleccions, però això no hauria d’incloure aquesta presa de pel constant. Pel que fa al sou vitalici d’en Benach, amb aquestes quantitats desorbitades, simplement es una autèntica vergonya que demostra la perversió del sistema democràtic, i una falta d’ètica alarmant, al mateix temps que una falta de respecte a la població per part d’aquesta classe política que utilitzen els seus càrrecs per seu benestar personal, i no com un servei públic com seria desitjable.  En Puigcercos no vol admetre el fracàs,  i fer el que qualsevol persona honesta faria, presentar la dimissió, i deixar pas a unes altres persones, i simplement es vol fer perdonar amb un gest estèril, i una posada del càrrec a disposició del Consell nacional, que sap controlat per ell, i que li assegura una ratificació fantasma i perversa, tot un exemple dels mals de la nostra classe política, per cert uns mals i una degradació que l’exconseller socialista Castells ara denuncia, però que des de dins del govern mai n’havia parlat, tota una demagògia que confirma el caràcter poruc i fraudulent d’aquests governants.

En definitiva, res que no sigui una constatació de la trista realitat que vivim, un sistema polític corromput, i un tracte per part espanyola amb un engany rere l’altre davant la passivitat catalana.