ALBERT CORTES MONSERRAT

El govern espanyol encapçalat en el ministeri de Foment per Jose Blanco, ens vol tornar a donar gat per llebre en el tema del sistema de gestió aeroportuària per l’aeroport del Prat de Barcelona, i continua amb una proposta disfressada de la que en el seu dia la seva antecessora Magdalena Alvarez, ja ens volia vendre, amb un percentatge de participació de la Generalitat mínim, i un dret a veto en les qüestions importants reservat per AENA, què deixa tot més o menys tal com estava.

Les negociacions estan encallades, i el calendari que estava previst ja no es complirà, ja que expirava a final del 2009, i des de Madrid ja es consideren les posicions de la part catalana de maximalistes, i què provocaran allargar mesos el conflicte. Pel que fa als partits catalans, CIU ho veu com una operació de maquillatge, PSOE-C buscarà la manera de vendre aquest nou engany per Catalunya, i ICV i ERC ho veuen amb mals ulls, però caldrà esperar la seva postura definitiva quan hi hagi la decisió final, com ha passat  amb el nou model de finançament català, un engany que amb comèdia inclosa han acabat acceptant.  De totes maneres aquest 70% reservat en el consell d’administració del nou ens de gestió aeroportuària, i el 51% del del Prat amb dret a veto en les qüestions fonamentals, davant del 27% reservat per les entitats locals i la Generalitat, sembla força ridícul.

Aquesta es la metàfora del meravellós Estatut que hem de defensar com garantia del nostre autogovern, com li agrada dir al President Montilla, una gran operació d’estètica, per acabar semblant qualsevol mínim i imperceptible avanç una cessió del govern espanyol cap a Catalunya. Un nou incompliment del Govern Zapatero, què ja ens te acostumats a no complir amb cap data establerta, encara que estigui marcada en una llei orgànica, com en el tema del finançament, i unes propostes impossibles d’acceptar per qualsevol govern amb un mínim de dignitat, cosa que l’actual de la Generalitat, fa temps que ha desat en un calaix, i per això crec que finalment acabarà acceptant un altra proposta dolenta pels nostres interessos, com es norma en la seva línia d’actuació.

Realment la proposta es una autèntica presa de pel, què conserva el sistema centralitzat aeroportuari espanyol, ja obsolet en la majoria d’estats,  i què simplement divideix el gegant d’AENA en dos empreses, i on la part majoritària del consell de direcció segueix reservada per la part de l’estat espanyol, i només una petita part de menys del 30% serà per la presencia testimonial de cara a la galeria de la part catalana, i on a més la part d’AENA es reserva el dret a veto en les qüestions d’importància, per tant ni posició determinant, ni decisiva, simplement testimonial.

Un nou insult a la intel·ligència per conservar els privilegis exclusius de Barajas, i frenar qualsevol expansió de l’aeroport català amb el que això suposaria per la nostra economia.  Aquesta es el frau de l’estat de les autonomies, on l’objectiu principal es mantenir l’hegemonia de l’estat, i el pes residual de Catalunya.  S’apropen les dates on haurem de decidir si volem continuar així o gaudir dels privilegis d’un estat propi.  De nosaltres depèn.