EL CINISME COMPULSIU TE UN PREU
Aquest cinisme que esmento en el títol, te uns clars exemples en el dia d’avui, com son les declaracions del President espanyol Zapatero, dient que la sentència de l’Estatut no marcarà un abans i un desprès, les imatges amb nocturnitat i secretisme de l’espoli, i la mala jugada de l’Estat espanyol amb l’arxiu Centelles, i l’embolic de la llei de vegueries, què teòricament han de substituir les diputacions existents, cosa que s’ha d’aprovar per llei a Madrid, per si els nostres polítics no ho sabien encara.
El president espanyol Zapatero amb la seva última compareixença de l’any s’ha referit a la sentència del TC contra l’Estatut, dient que no marcarà un abans i un desprès, però que confia sigui una gran sentència per interpretar l’estat de les autonomies, parla de que els efectes hauran de ser assumits sigui quina sigui la sentència, i què el govern ho farà sense cap problema. Pel que fa al terme nació en el preàmbul, el considera plenament vigent.
El segon tema es el fons fotogràfic d’Agustí Centelles, què ja descansa a Salamanca, amb unes presses forçades pel Ministeri de Cultura espanyol, i què han provocat imatges grotesques dels fills de l’autor entrant gairebé amagats en aquest viatge a la inversa, què ha semblat molt més fàcil que al contrari, ja que part dels documents catalans espoliats encara descansen allí, i sembla que el retorn va per llarg.
El tema final, es la polèmica amb la llei de vegueries, i el desacord entre PSOE-C i ERC en el govern, i la desaprovació de CIU a l’oposició, ja que segons l’Estatut, els consells de vegueria substitueixen les diputacions i son regulats per la llei del Parlament, però també marca que l’alteració dels límits provincials s’ha de portar a terme segons requereix la Constitució, cosa que vol dir una llei orgànica aprovada per les Corts Generals.
Pel que fa a Zapatero, segueix amagant la desafecció creixent cap a Espanya a Catalunya, i on aquesta sentència, l’últim reducte on s’aferren els partidaris de l’estat autonòmic, pot ser una gran empenta pel procés d’independència. Te la virtut de que marcarà els límits, i des d’aquest punt de vista tothom haurà de definir-se per dir si son acceptables o no n’hi ha prou. Dir que el govern espanyol els assumirà es lògic, ja que es regeix per l’estat de dret espanyol i qualsevol retallada al text català serà benvinguda, on per cert demostrant la mentalitat espanyola, segueixen remenant el terme nació com si fos una baldufa, i ens diu que l’accepta sense valor normatiu, esclar. Per mi ja se’l pot confitar i esborrar, ja que les nacions son territoris sense poder, els estats si que poden decidir el nostre present i futur, prou de paraules buides que ja no tenen cap interès.
La deslleialtat espanyola en el fons fotogràfic Centelles, es la prova de com actua l’estat en aquests temes, i com considera el territori català totalment hostil, utilitzant el seu poder per aconseguir el llegat, amb el beneplàcit i aprovació de persones com l’Ignasi Guardans, o el mutisme del PSOE-C per exemple, se’ns dubte amb un estat, el tema no existiria ja que formaria part del patrimoni català sense discussió.
En el tema de les vegueries, dona la impressió de que es vol utilitzar aquests ens territorials com agencies de col·locació dels partits, afegint aquesta administració a les ja existents, han revolucionat el territori amb baralles absurdes sobre la capitalitat d’algunes d’elles, i no han aclarit si l’estat vol modificar els seus límits provincials per fer-ho possible, cosa que crec fonamental, en cas negatiu no val la pena modificar res. Com anteriorment, amb un estat no caldria dependre de ningú, i la organització territorial seria la més convenient pel territori sense opinions de tercers.
En definitiva son diferents temes amb el denominador comú de la cruïlla on ens trobem, o regió autonòmica o estat, no hi ha més opcions possibles.