ALBERT CORTES MONSERRAT

EL DRET A DECIDIR

EL PRINCIPI D?ORDINALITAT, LA FRONTERA QUE MAI ARRIBARÀ

General

Aquests últims dies sentim a parlar en el tema del finançament, sobretot d’aquest principi, resulta que Zapatero va prometre, o sigui incompliment segur, que Catalunya quedaria per damunt la mitjana espanyola alhora de fer la resta del que s’aporta a l’Estat, i la suma del que ingressem, però el rumor ja diu que això també serà paper mullat, i vertaderament es una de les claus més importants en el tema financer.

El govern espanyol sembla ser posa com excusa el redactat ambigu de l’Estatut en aquest tema per passar-se’l pel forro, si més no com la resta del text. M’he pres la molèstia de llegir l’article 206.5, i ens diu així: l’Estat ha de garantir que l’aplicació dels mecanismes d’anivellament no alteri en cap cas la posició de Catalunya en l’ordenació de rendes per capita entre les comunitats autònomes abans de l’anivellament.

 

No soc cap expert en lleis, però jo no veig l’ambigüitat per enlloc, diu molt clar que el territori català ha de tenir garantit la seva posició desprès d’aportar la seva “solidaritat”, i rebre el que li pertoca de l’Estat. No pot ser que sigui el primer aportador de capital al fons comú, i sigui el vuitè a rebre quedant la seva mitjana estatal per sota de territoris que aportant molt menys, com succeeix ara.

 

Aquesta es una de les claus econòmiques del nou estatut, i segons les xifres que ens donen es pràcticament impossible complir amb això. Si es passes dels 9 milions per totes les autonomies com es  remoreja a 11 milions, Catalunya hauria de rebre el 33% per arribar a complir el principi ordinal.

 

Sembla ser que el govern català ja comença a estudiar com justifica la acceptació del nou sistema sense aquest principi, ja què saben positivament que l’estat mai donarà res extra a Catalunya que no pugui donar els demes, les colònies ja tenen aquestes coses.

 

El 15 de juliol, data límit marcada a Madrid pel president espanyol s’apropa, i no hi ha noves propostes damunt la taula, i s’incompleix sistemàticament amb qualsevol llei que beneficií el territori català sense distinció.

 

No espero cap acte de dignitat del govern català per no acceptar aquesta presa de pel, tant sols que s’estalviïn les justificacions estúpides que a aquestes alçades de la pel·lícula a poca gent enganyen, i nomes fan que provocar més desafecció.  Esperarem llavors els nous passos que fan, on les proclames d’indignació pasaran a ser de resignació, i fins hi tot de vendre el gran producte què l’estat ens te preparat.

 

Que arribi ja el dia assenyalat, i sis plau no més prorrogues, per no protestar fins hi tot els ultimàtums els ha posat en Zapatero, què sembla aquest cop si els complirà.  Realment una presa de pel en majúscules.