Ulisses20

‘Però encara hi faltava aquell ésser més noble, de clara
intel·ligència i que ha de tenir sobre tots el domini:
l’home va nàixer, doncs, ja fos creat per l’artífex
de les coses, que a un món més alt donava l’origen
amb la divina llavor, ja fos de la terra novella
separat mentre encara hi havia restes de l’Éter,
quan de Jàpet el fill, barrejant-la amb aigües de pluja,
va donar-li la forma dels déus que tot ho dominen,
i mentre els animals tots abaixen la vista a la terra
l’home va ser dotat d’uns ulls que miren enlaire
per aixecar-los al cel i veure millor les estrelles.
Fou així com la terra, abans deforme i inculta,
va transformar-se acollint l’estranya figura dels homes.‘

VERSIÓ 1. No fa gaire, els socis del Pou ‘La ilusión’ van descobrir un forat d’aigua: algú tenia canalitzada una séquia sota terra i omplia una cisterna per a rentar cotxes. Ara, l’home, un vell cacic de l’antic règim, està molt ofés. No perquè l’han pillat en falta, o perquè en una situació normal caldria estacar-li una multa exemplar (no li la posaran). No. L’home està ofés perquè no podrà traure tant de negoci en la rentada de cotxes, a partir de la descoberta.

VERSIÓ 2. Extremadura és en peu de guerra. No tota, exactament. Una part dels cacics, vells també, de psoecialistes, del pp, del funcionariat la majoria, perquè també els han pillat en falta. Estan ofesos per un suposat acudit d’humor negre, que parla del benefici rebut durant anys i panys dels Països Catalans. Fins i tot demanen que la Inquisió actue d’ofici, la justícia, la guàrdia, i unes quantes confraries més. NO estan disgustats pel desequilibri rebut durant anys, o per destapar-los com xuclen de la mamelleta mediterrània, ni per tenir més funcionaris que no treballadors. No. L’ofensa és l’acudit dels xiquets, l’unicef i l’apadrinament.

VERSIÓ 3. ‘Abans moros que catalans’, pregonen encara els botiflers a València, i el govern Camps , Rita, i Pajín, supose. ‘Abans venem ENDESA als alemanys que als catalans’, cantava el PP (i el psoe) quan l’afer de l’energia. ‘Abans privats que gestionats per la Generalitat’, diuen ara a Madrid, ZP i els seus, sobre els aeroports i estacions de tren.

Voleu dir que calia tants homes, i pre-homes, contra la deforme i inculta terra que cantava Ovidi, i ens toca de viure cada dia?

oh déus […]
ajudeu-me a trobar quin fou l’origen dels cosmos
i porteu fins al temps d’avui el poema continu.
Força abans de la terra, el mar i la volta celeste
no hi havia res més que aquella unitat primitiva
anomenada Caos, de masses informes, confuses;
Les Metamorfosis, Llibre Primer. OVIDI.
traducció de Jordi Parramon

Com que fa unes hores que he iniciat les vacances d’estiu, encara que amb tocs d’obligació, comence per declarar alguna de les lectures que, espere, em podré permetre durant el mes d’agost. Inicie Les Metamorfosis d’Ovidi, per qüestions de pes que ja aniré explicant, però que una cita de la contraportada del llibre, de Valentí Puig, ja valdria per convèncer-me de la tria: ‘Malament anirem fins que Les Metamorfosis no es llegeixi a les escoles.’

Per combinar el goig d’endinsar-me en la mitologia grega i romana, i en el Gran mestre Homer, combine dos llibrets excelsos de Maria Àngels Anglada: Relats de mitologia, els Déus i els Herois.

Tirant a trencar amb un any esgotador, d’alts i baixos, d’emocions i dissorts, d’un viure complex, al límit de l’esforç de vegades, amb la satisfacció de participar en projectes col·lectius amb veritable ànima, em refugiaré en el principi, en l’origen de tot plegat, segons el mateix Homer.

De vacances, doncs, si l’estiu i l’oracle ho permet: ‘Els Déus de Grècia tenien la seua estada a la muntanya de l’Olimp, on gaudien d’una vida feliç i alegre; però, sovint es presentaven a la terra dels homes, quan havien de passar fets importants.’
‘Naixement i infantesa’ Els déus, M.A. Anglada