RESPECTE AL POBLE
El respecte a la ciutadania i a la democràcia es fonamental, i els posicionaments d’Ada Colau com diu la Nerea Rodríguez son el millor estil de vella política que tant criticaven.
La puta, la ramoneta i la Colau
per Nerea Rodríguez
Ja fa més de dos anys que Ada Colau és alcaldessa de Barcelona. Temps suficient com per saber quin model de ciutat vol. Però també de país. Com a alcaldessa de la capital catalana ha pres diverses decisions que han aixecat polseguera -clar exemple n’és la superilla del Poblenou-, però que són discutibles, i que fins i tot ella i el seu equip de govern poden defensar amb arguments. Però el que està fent amb Catalunya i el referèndum de l’1 d’octubre costa bastant més d’entendre. Aquest dimecres Colau deixava clar en una televisió espanyola que “no sóc, no he estat, ni sóc ara independentista ni nacionalista”. Cap problema amb aquest posicionament, del tot respectable.
Però més enllà del debat sobre independència Sí o No, hi ha el dret a decidir. Colau es limita a defensar un referèndum acordat -i qui, que sigui més o menys demòcrata, no ho fa?- però quan se li pregunta una miqueta més sempre surt per la tangent, i acaba carregant contra el PP. Evidentment que el govern dels populars, amb Rajoy al capdavant, és el principal culpable que no hi hagi manera de pactar un referèndum sobre la independència, però aquest és el recurs fàcil. Una evidència que, per indignant, hauria de fer que qualsevol que s’autoanomena demòcrata es comprometés encara més fermament amb el referèndum. Però mai, ni una sola vegada, hem escoltat a Colau comprometre’s de debò i fins les últimes conseqüències amb la ciutadania de Catalunya, amb el fet que els catalans puguin votar sigui com sigui i decidir el seu futur polític.
L’alcaldessa de Barcelona es passa el dia fent vella política. Recordeu aquella manera de fer on el paper protagonista era el de ‘la puta i la ramoneta’? No va sortir bé llavors, i tampoc li sortirà bé ara a Colau. Però fins i tot té un altre ‘tic’ de vella política, precisament d’aquella que tan contundentment critica: la dels populars, aquella que diu que no fer política és una bona política. Però la capital de Catalunya -i per tant la seva alcaldessa- no pot tenir un posicionament ambigu en relació a l’1 d’octubre. No pot esperar a posicionar-se a l’últim moment amb una inacció que cada cop resulta més ingestionable. Potser no anaven tan desencaminats aquells que poc després que Colau es convertís en alcaldessa de Barcelona avisaven: “Vigileu, que ens l’han Colau!