LA SOLIDARITAT TAMBÉ AFECTA LA SANITAT
El conseller de Salut, Boi Ruiz, afirma que els sistema sanitari català segueix viu, gracies a que el 24% de catalans paguen una mútua privada, cosa que vol incentivar, i aturar les baixes constants en els últims anys, i que poden col·lapsar el sistema públic, Aixa doncs descartat el copagament, s’oferirà al mutualista una desgravació del 20% en el tram de l’IRPF, una mesura que comporta riscos, i totes aquestes giragonses per no afrontar el vertader problema financer que es l’espoli fiscal, preferint auto rebaixar-nos l’estat del benestar també en matèria sanitària.
Aquest incentiu es perillós, ja que si la població no acudeix a la crida de la mútua, la Generalitat igualment deixarà de recaptar una part del percentatge de l’impost abans esmentat, i que beneficiarà als mutualistes actuals. De fet l’estat espanyol el 1999, ja va abolir aquesta mesura canviant per una desgravació fiscal en l’impost de societats, a les empreses que oferissin sanitat privada als seus empleats, i això degut a que les grans corporacions tenen seu a Madrid va acabar beneficiant l’estat, en canvi individualment, els més beneficiats eren els autònoms, que a Catalunya son un 21% del total espanyol, i no tenen dret a desgravar-ne per aquest concepte. Precisament els autònoms i pensionistes son els mes sensibles a abandonar una mútua, ja que consideren que el servei públic ja els serveix, i es una mesura d’estalvi, d’aquí be la crida del conseller a fer el camí a la inversa. De fet el conseller d’economia ja va acusar la sanitat com a principal responsable del dèficit crònic de la Generalitat. Amb menys recursos difícilment es mantindrà la qualitat actual, per tant es prendran mesures com unificar serveis, que a la practica suposarà inconvenients pel pacient. Situen en 850 milions el dèficit sanitari de l’any passat, i ja han avançat que molts projectes hospitalaris quedaran ajornats, i el pressupost congelat.
La mediocritat i la poca dignitat normalment no porten bons auguris, ara toca patir les restriccions en un dels pilars de l’estat del benestar, com es la sanitat, un sistema català de prestigi, i que ara també ens retallarem per la crisi, i sobretot per no afrontar la vertadera crisi catalana, que es la falsa solidaritat amb l’estat espanyol, a més aquesta solució desesperada de fer nous socis de les mútues per alleugerir la sanitat publica, ja va ser cancel·lada per l’estat espanyol, i es va demostrar que era ineficaç per l’estat, i sobretot en èpoques de crisi, on afrontar nous pagaments no es una cosa habitual, o sigui que finalment podem veure com la Generalitat acaba ingressant menys diners. Les acusacions a la sanitat com a gran responsable del dèficit es senzillament indignant, ja que deixant de banda el mal us que la ciutadania pot fer del servei, el cert es que els 850 milions de pèrdues, no son res al costat dels 22 mil milions a fons perdut, que podrien servir per eixugar prop de 25 vegades aquest dèficit. De fet la nostra misèria arriba al punt de frenar els projectes hospitalaris, i perjudicar els pacients amb desplaçaments llunyans per centralitzar els serveis, quan amb el robatori abans esmentat es podrien construir una quantitat molt gran de centres hospitalaris, per millorar les condicions de vida de la població, i veure com els seus impostos es repercuteixen amb una millor qualitat de vida i serveis.
Naturalment els nostres polítics, la nostra qualitat de vida els importa ben poc, i no se quans sacrificis ens demanaran més, a canvi de que altres puguin mantenir un nivell superior amb els nostres diners. Ja seria hora de que la població catalana digues prou a tanta covardia, de totes maneres serà interessant veure fins on es capaç d’aguantar, i de patir en nom de no se sap ben be el que.