LA SOLUCIÓ ES UN BITLLET D?ANADA SENSE RETORN
Embolica que fa fort, a veure qui la diu mes grossa, balls de xifres, respostes diferents dintre d’un mateix partit, ambició de poder aprofitant la ocasió, i baralles infantils entre els partits i dintre d’ells, amb la mirada amb un somriure de l’Espanya de sempre què pot actuar sense por, ja què ningú li planta cara amb una mica de dignitat.
Davant la insistència del Sr. Mas de recomanar trencar la disciplina de vot dels 25 diputats socialistes al Congrés, com a mesura de pressió per un Zapatero que els necessita mes que mai, i aconseguir el compliment del finançament i de l’Estatut de retruc, la resposta ha vingut ràpida per part del President Montilla, què ens ha dit què descarta comptar amb el suport de CIU per obtenir un sistema just per Catalunya, ja què el tacticisme de la federació al final prevaldrà, i va deixar clar què no trencaran la disciplina de vot a Madrid per aconseguir un nou finançament, afirmant que el seu estil es fer compatible la recerca d’un bon acord amb la participació responsable en el projecte del PSOE. Per acabar acusant a Mas de no tenir sentit d’Estat, i li pregunta si es pensa que amb Rajoy l’acord de finançament serà possible?.
O sigui que tot un president de Catalunya, i davant aquest problema de diners, què cal dir no solucionarà el conflicte de fons acabi com acabi, ens diu que no utilitzarà els 25 diputats ja que la seva prioritat es Zapatero i no Catalunya, cosa què ja els hauria de deixar inhàbils per qualsevol altra elecció, i tampoc farà una unió dels partits per ser mes forts, ja què acusa de partidisme. Francament ens pot dir que farà doncs, la resposta es res i anar marejant la perdiu, amb una reunió personal a Madrid on pretenen quedar com un heroi, aconseguirà una mica mes d’almoina per Catalunya què serà definitivament beneïda pel PSOE-C, i suposem per les dos crosses que l’acompanyen, encara què una haurà de passar pel tràngol vergonyós de que la seva militància, prèvia recollida de signatures tombi la seva acceptació seguint el rumb suïcida de la direcció republicana, i aquí pot esclatar tot.
Respecte a la pregunta sobre Rajoy, de moment l’únic què es una realitat contrastada, es què amb Zapatero ni finançament, ni desenvolupament de l’Estatut, per tant no enganyi mes a la gent, ja què amb el candidat del Partit Popular pitjor no podria anar.
La situació es tant caòtica que fins hi tot amb la enèsima mentida de Zapatero negant les xifres del bocamoll d’en Saura, ha estat desmentit pel Conseller Castells confirmant aquests números. La presa de pel es tant considerable, i la mediocritat dels polítics catalans es tant enorme, què les contradiccions i nervis per força han d’aparèixer.
La realitat es què el projecte espanyol es incompatible amb el projecte català, cosa què s’ha demostrat deixant una llei orgànica com a paper mullat, i fent una mascarada sobre un sistema financer basat en l’espoli català, i què vol seguir exactament igual amb la col·laboració de les persones que teòricament ens han de defensar i protegir els nostres interessos, cosa què ja han demostrat abastament que son incapaços de fer, i el què es mes greu que ni tant sols els importa mes enllà de les seves ambicions personals.
D’aquí be el títol de l’article, on la primera mesura per purificar l’aire ja irrespirable on ens movem, es un avió amb destinació ben llunyana per totes aquestes direccions dels partits actuals amb prohibició de tornada, i com es natural en el nostre aeroport d’anar per casa fent escala a Madrid, on amb sort els hi haurien de pagar els serveis prestats tots aquests anys per adormir el poble de la manera que ho han fet.