Finalment l’E-ELT s’ubicarà a Xile

E-ELT

Observar el cel és una feina costosa. Si durant milers d’anys l’ésser humà va controlar el moviment dels planetes i el pas de les estacions amb l’únic ús dels seus ulls, l’invent del telescopi i el seu ús per Galileu va obrir un món de possibilitats immenses. La cerca de noves nebuloses, cometes cada vegada més dèbils, llunyanes galàxies necessitaven incrementar més i més l’amplària de la lent o de l’espill per captar cada vegada més fotons.L’impuls de l’estudi de la cosmologia, part de l’astronomia dedicada a veure d’on va sortir tot plegat i cap a on anem com a univers, va ser conseqüència de la disponibilitat de telescopis d’uns quants metres de diàmetre que recollien la llum de distants galàxies i que van permetre a Edwin Hubble descobrir l’expansió de l’univers l’any 1929.

Si la cosmologia ha estat la principal impulsora de la construcció de grans telescopis, com ara el Gran Telescopi Canàries de més de 10 metres, els astrònoms dedicats a l’estudi dels planetes al voltant d’altres estels també en seran usuaris pròximament.

Fins ara disposem de 13 telescopis de la categoria 8-10 metres. Mentre el Gran Telescopi Canàries està situat a l’Observatori del Roque de los Muchachos a l’illa de la Palma, d’altres estan situats a Hawaii (els telescopis Keck, un Gemini i el Subaru japonés) i a Xile (els 4 telescopis VLT i altre telescopi Gemini).

Però ben aviat els descobriments d’aquests gegants ens obriran altres interrogants que caldrà respondre amb telescopis més grans. Fins i tot els telescopis actuals no poden obtindre imatges dels planetes extrasolars ni observar les primeres galàxies formades a l’Univers que tenien les estrelles que van generar els primers elements químics llevats de l’hidrogen i l’heli.

Per això ja està en marxa el disseny i construcció d’una nova generació de telescopis extremadament grans. El Thirty Meter Telescope (TMT) es posarà també al volcà extingit de Mauna Kea (Hawaii). El Giant Magellan Telescope (GMT), de 24,5 metres, es situarà a Xile. L’European Extremely Large Telescope (E-ELT), de 42 metres, i projecte de l’European Southern Observatory (ESO), finalment s’ha decidit fa uns dies que s’ubicarà a Cerros Amazones dins del desert d’Acatama a Xile.

Segueix…

La localització d’aquest telescopi ha estat molt discutida. Espanya i Xile pugnaven per situar-lo en el seu territori. El Govern espanyol oferia 300 milions d’euros per sufragar part del cost estimat de 1000 milions d’euros que costarà el projecte.

La oferta espanyola, molt substanciosa, deixà a més d’u perplex per les retallades en I+D que la ministra de Ciència i Innovació ha efectuat darrerament a la ciència en aquesta època de crisi. Un colp d’efecte potser, donat que els informes tècnics avalaven des de feia mesos la candidatura del desert d’Acatama per a l’E-ELT per la major quantitat de nits d’observació sense núvols i per la proximitat de l’observatori Paranal també de l’Observatori Europeu del Sud.

E-ELT01

Decidida ja la seua ubicació caldrà ara esperar la seua construcció i inauguració per al 2018.

Les característiques de l’E-ELT poden veure’s a la seua pàgina web o en aquest vídeo ben aclaridor de les seues magnituds. Recollirà 15 vegades més llum que els grans telescopis actuals amb la seua superfície de 1300 metres quadrats. L’espill de 42 metres de diàmetre no estarà construït d’una sola peça sinó per 1000 segments hexagonals d’uns 1,4 metres d’ample i 5 cm de gruix. La forma òptica adient del conjunt, necessària per a formar una imatge, s’aconsegueix amb milers de sensors que espenten els segments i que responen en mil·lèsimes de segons a les deformacions globals causades per la temperatura i per les distorsions del seu propi pes.

Els seus reptes científics seran la detecció i característiques dels exoplanetes, física fonamental (per exemple, variació de les constants fonamentals de la física al llarg de la història còsmica), els primers objectes de l’Univers i història de l’evolució de les galàxies, forats negres i la natura i distribució de la matèria fosca i energia fosca que domina l’Univers.

Fotos: ESO

El cel d’agost de 2006


La petita constel·lació de Lyra és la reina de les nits d’agost. Júpiter encara serà visible però ja estarà molt baix. Només el veurem les primeres hores de la nit cap a l’oest. Els planetes Venus i Mercuri es veuran poc abans de l’eixida del Sol.

La petita constel·lació de Lyra és la reina de les nits d’agost. Era un instrument musical creat pel déu Hermes a partir de la closca d’una tortuga i que va cobrir amb la pell d?un animal i banyes d’antílop. Aquesta constel·lació està formada per un rombe i un triangle units. En el vèrtex del triangle se situa la segona estrella més brillant del cel, Vega. Cap a la mitjanit, durant tot el mes, la trobareu exactament dalt del vostre cap. No podreu dir que aquesta vegada no us ho pose fàcil. A més a més, aquesta constel·lació posseeix un altre secret. Entre les dues estrelles del final del rombe es troba la nebulosa planetària M57. Aquest objecte, tot i que s’anomene així, no té res a veure amb els planetes, té forma d’anell de gas i és el que ha quedat d’una estrella que va morir ja fa molts anys. Necessitareu un telescopi per a observar-ho.

Júpiter encara serà visible però ja estarà molt baix. Només el veurem les primeres hores de la nit cap a l’oest. Els dies 1 i 2  la Lluna en quart creixent se situarà molt prop del planeta. Els planetes Venus i Mercuri es veuran a la matinada, cap a l’est, poc abans de l’eixida del Sol. El dia 20 Saturn s’unirà al grup i començarà un ball amb Venus que culminarà amb un encontre pròxim el dia 27, en el qual s’acostaran a una distància equivalent a la meitat del diàmetre visual de la Lluna.

És costum esperar la pluja d?estels de les Perseides la nit del 12 al 13 d’agost.  En eixir pel nord-est la constel·lació de Perseu, cap a la una de la matinada, veurem com les partícules del cometa Swift-Tuttle xoquen contra la Terra i es cremen en fregar l’atmosfera. Estireu-vos en la platja i amb paciència en caçareu unes quantes. Enguany, però, la presència de la Lluna deslluirà el fenomen.

La Lluna serà quart creixent el 2 d’agost, mentre que el 9 estarà en fase de lluna plena. El dia 16 tindrem una lluna en quart minvant. Finalment el 23 d’agost la Lluna presentarà l’aspecte de lluna nova.

Cada vegada volem veure més i més lluny i amb major detall. Per això cal fer telescopis cada vegada més grans. L’Observatori Europeu Austral (ESO), organització dels estats d’Europa per a l’estudi dels objectes celestes només accessibles des de l’hemisferi sud de la Terra, ha posat en marxa l’estudi per a la construcció d’un telescopi extraordinàriament gran. L’espill del telescopi tindrà de 30 a 60 metres de diàmetre i costarà uns 750 milions d’euros. A banda dels descobriments astronòmics que podran fer-se amb aquest instrument, per a construir-lo caldrà superar prèviament una sèrie de reptes d’enginyeria mecànica, electrònica, informàtica, etc que revertiran indubtablement en l’avenç de la ciència i de la tècnica.

La imatge representa un mapa del cel nocturn del dia 1 d’agost 2006, a les 23:30 hores (hora oficial), que pot ser utilitzat per a l’observació. Existeix un mapa amb major resolució. Només cal sostindre’l dalt del cap amb la part inferior en direcció al Sud (S). Així tindreu el Nord (N) a la vostra esquena en la carta, l’Est (E) es trobarà a l’esquerra i l’Oest (O) a la dreta. Aleshores veureu com les estrelles del mapa es corresponen amb les del cel. Aquest planisferi també pot servir-vos durant tot el mes. Només caldrà restar 4 minuts per dia de l’hora d’observació indicada. Així aquesta carta serà correcta igualment per al dia 15 a les 22:30 hores i per al dia 30 a les 21:30 hores.

Per tal de facilitar la interpretació del gràfic estel·lar, he considerat convenient invertir els colors i que el fons negre que representava el cel nocturn siga ara blanc.

Que tingueu unes bones observacions.
Figura: Mapa celeste per al mes d’agost. Vàlid per al dia 1 d’agost a les 23:30 hores. Per a utilitzar-lo altres dies caldrà restar 4 minuts per dia de l’hora d?observació indicada. Gràfic del programa Cartes du Ciel.