No es redueix la contaminació lumínica posant més llums
Vivim en un món sense nit. La llum artificial nocturna de l’enllumenat públic i privat inunda els nostres carrers, però també envaeix les nostres cases, les zones naturals i el cel nocturn. Segons sembla és el progrés imparable de la nostra societat i un vernís màgic per a previndre la delinqüència.
En canvi és sorprenent l’anunci que apareix en l’entrada de molts pobles francesos, advertint de l’apagat total o parcial de l’enllumenat des de les 23 h o les 24 h fins a les 6 del matí. Són les villes et villages étoilés, un conjunt de 12 000 pobles i ciutats amb un segell de qualitat ambiental per a recuperar la nit, per a tornar a admirar la Via Làctia i per a evitar la intromissió lumínica humana en els ecosistemes nocturns.
Aquesta iniciativa és possible gràcies al nou i capdavanter reglament francés que regula la contaminació lumínica, elaborat per a donar compliment a la sentència judicial emesa a partir de la denúncia de diverses associacions franceses en defensa de la nit. Nombrosos municipis apliquen aquesta mesura amb major o menor rigor, des del xicotet poble de Roussieux de 23 habitants fins a Estrasburg amb 280 000.
Acostumats com estem a viure sota una constant i potent llum nocturna, aquesta mesura ens pot sonar ridícula i fins i tot perillosa. Podríem pensar que aquests pobles seran assaltats cada nit per miríades de delinqüents i els accidents de trànsit seran molt freqüents.
No obstant això els estudis estadístics i registres policials demostren que ni la delinqüència ha augmentat ni els tallers de reparació de cotxes fan el seu agost. La relació directa entre llum i seguretat, amb la qual ens bombardegen constantment, és falsa. Existeixen nombroses investigacions policials i d’experts que la desmenteixen.
Espanya, sempre il·luminada
Meravellats per l’èxit de la iniciativa francesa, no es podria implementar la mesura a Espanya? Per què no apagar els llums dels pobles que així ho decidisquen lliurement per a salvar la nit?
Recuperar el cel nocturn, a més d’un estalvi econòmic, atrauria turisme d’estrelles, fotògrafs de paisatges nocturns, amants de les ratapinyades, de les papallones nocturnes, etc. Un negoci net, sense necessitat de noves infraestructures. De fet la xarxa de Reserves i Destinacions Turístiques Starlight pretén precisament això: fomentar i protegir la nit en llocs triats.
Però aquest somni pot ser que es convertisca realment en un malson. Actualment es troba en exposició pública un Projecte de Reial decret pel qual s’aprova el Reglament d’estalvi i eficiència energètica i reducció de la contaminació lumínica (PRD a partir d’ara) proposat conjuntament pel Ministeri d’Indústria i pel Ministeri de Transició Ecològica. Llegit aquest detingudament, s’arriba amb decepció a concloure que el PRD no fomentarà l’eficiència energètica i que les mesures proposades augmentaran en gran manera la contaminació lumínica. Amb això, l’Estat espanyol s’apartarà deliberadament de les tendències europees.
El nostre somni d’apagar les llums dels pobles que així ho desitgen, durant les hores centrals de la nit, per a la salvaguarda de la biodiversitat o simplement per a organitzar una nit d’estrelles o veure la pluja dels Perseids, no serà possible si aquest PRD s’aprova tal com està.
La nova norma prohibeix que el flux de llum dels carrers es puga reduir per davall d’un 20% i, de manera explícita, no permet l’apagat total de les llums. D’aquesta manera, festes tradicionals com les Nits dels Ciris que se celebren en nombroses ciutats com Titaguas (València) o Valladolid estan en perill.
Més llums que amenacen la biodiversitat
La flamant norma obligarà, a més, a il·luminar totes les rotondes, així com cadascuna de les seues eixides al llarg de 200 m. A Espanya hi ha unes 28 000 rotondes. Si suposem que cadascuna d’elles té 3 eixides, això implica uns 28 000 x 3 x 200 = 16 800 km de llums, que ve a ser com dues vegades la longitud de la costa espanyola.
Moltes d’aquestes rotondes són urbanes, suporten molt trànsit i ja estaran il·luminades, però no així les rotondes de les zones rurals, que solen estar prop d’àrees de conservació de la biodiversitat de la xarxa Natura 2000, en les quals circulen com a molt un o dos cotxes cada hora.
Les files de llums actuen com a barreres al desplaçament dels insectes nocturns, perquè els capten i els causen la mort per esgotament o per depredació. De fet, la contaminació lumínica és considerada com una de la causes de la disminució dels insectes, molts d’ells responsables de la pol·linització nocturna dels cultius.
Amb aquest projecte, la salvaguarda de la nit està en perill a Espanya. No sols perquè s’exigeixen sempre mínims exagerats de llum als carrers, sinó perquè les poques restriccions a emissions lumíniques sempre tenen excepcions. Per exemple, els rius, les platges, la superfície marina no podran ser il·luminats directament, però no es restringeix que ho siguen de manera indirecta, com si un fotó rebotat fora menys perjudicial. Amb la qual cosa, el dret a l’emissió de llum sempre prevaldrà enfront de la protecció de la naturalesa fluvial o marina.
El PRD que es pretén aprovar és tremendament permissiu amb la il·luminació ornamental i festiva. De manera que la tendència creixent a instal·lar exagerades llums de Nadal seguirà.
Una reculada en contaminació lumínica
La contaminació lumínica és un problema seriós. La llum artificial nocturna trastoca el nostre ritme circadiari, s’ha relacionat amb diferents tipus de malalties (insomni, depressió, obesitat, càncer de mama i pròstata, etc.), pot generar una falsa sensació de seguretat, afecta a la biodiversitat, suposa una despesa energètica i econòmica, a més de contribuir a l’emissió de gasos d’efecte d’hivernacle.
El PRD ignora deliberadament els estudis realitzats sobre els efectes perjudicials de la llum artificial nocturna. Tampoc té en compte que, des de fa uns 10 anys, existeixen diverses xarxes de detectors per a monitorar la contaminació lumínica, situats en zones naturals, rurals i urbanes. Els que ens dediquem a analitzar-la sabem com posar-li límits.
L’aprovació d’aquest PRD suposaria una reculada en la lluita per la defensa de la nit. Fa unes setmanes el Parlament Europeu va acordar la necessitat d’abordar la contaminació lumínica en el marc de l’Estratègia de Biodiversitat 2030 de la Comissió Europea i el pla de contaminació zero.
Fa dos anys l’organisme cientificotècnic europeu Joint Research Centre (JRC) va publicar l’EU Green Public Procurement Criteria for Road Lighting and traffic signals, una guia de contractació verda per a l’enllumenat de carreteres. Quina és la raó per la qual el projecte d’RD no es basa en aquesta guia europea i opta per l’autarquia normativa amb la il·luminació no sostenible d’alt impacte ambiental?
Necessitem una altra reglamentació que realment tinga per objectiu la preservació de la nit per a protegir la biodiversitat, la salut humana i l’accés al cel nocturn, considerat com a patrimoni natural i cultural, així com per a l’astronomia, tant la professional com l’amateur. Recordem a més que aquest cel nocturn és el recurs natural que permet activitats d’astroturisme.
I no oblidem que estem en emergència climàtica i que qualsevol increment de l’ús de l’energia hauria d’estar molt ben justificat. I en aquest PRD no ho està, ja que clarament fomenta el malbaratament energètic. Necessitem una normativa que ens conduïsca progressivament a una major sobrietat lluminosa.
Enric Marco Soler, Tècnic Superior d’Astronomia, Universitat de València
Aquest artícle va ser publicat originalment en The Conversation. Llegesca l’original.