Pols d'estels

El bloc d'Enric Marco

Arxiu de la categoria: Burjassot

Crònica de l’encontre de Júpiter amb Saturn

0

Dilluns 21 de desembre va ser el dia de l’encontre entre els gegants. Júpiter i Saturn s’alineaven amb la Terra i des del nostre punt de vista els dos objectes es veien ben junts al cel del capvespre.

En girar en les seues òrbites respectives, Júpiter i Saturn es troben ben a prop un de l’altre al cel terrestre cada 20 anys però l’aproximació d’enguany va ser històrica ja que la separació de només 6 minuts d’arc no s’havia produït des de la fa més de 400 anys, el 1623, en època de l’astrònom Johannes Kepler. Aquesta separació mínima és de només la cinquena part del diàmetre del disc lunar. Alguns experts anunciaven que segurament no seriem capaços de veure’ls com a dos punts separats.

La conjunció de Júpiter amb Saturn el 20 de desembre 2020 a Tavernes de la Valldigna. Enric Marco.

Així que l’expectació era màxima a tot arreu la vesprada del dilluns i especialment al campus de Burjassot. Unes 90 persones, la majoria estudiants del grup de física de la Universitat de València. pujarien, en grups de 5 en 5, a la terrassa de l’Aula d’Astronomia per admirar un encontre que trigaríem molt a reveure. Tot arreu del país els astrònoms i la gent interessada s’aplegava al voltant dels telescopis per veure junts els dos gegants planetaris en el mateix camp de l’ocular .

En fer-se de nit però, la primera impressió no era l’esperada. Tothom (o quasi) distingia clarament els dos planetes separats. Estaven junts, sí, però, perfectament visibles com a dos punts brillants. La veritat que això era esperable ja que un ull humà normal té un poder de resolució d’un minut d’arc, una sisena part de la separació planetària.

Tot esperant l’encontre màxim. Aula d’Astronomia. Burjassot. Universitat de València. Enric Marco.

Disposàvem de 2 telescopis observant la conjunció per fer possible que tots els estudiants interessant la pogueren veure ràpidament. El programa Stellarium ja  havia confirmat que el fenomen només seria visible durant una hora i mitja, des de les 18:00 fins a les 19;30, entre la posta de Sol i el començament de la nit fins a la posta dels planetes darrere dels edificis de Fira València i, per tant, cada persona disposava de només un minut per admirar l’espectacle. Tot amb mesures de seguretat anti-covid (hidrogel alcohòlic a les mans i mirar a través d’una transparència), per suposat.

L’encontre deixarà de ser visible en uns minuts. Enric Marco.

Els últims grups no ho arribaren a veure. Seguint les estrictes lleis de la mecànica celeste, la conjunció planetària ja s’havien amagat darrere dels edificis de Fira València. Així que, en compensació, pogueren gaudir de la vista a una Lluna en quart creixent realment magnífica.

L’adquisició d’imatges decents de l’encontre era bastant difícil. A ull nu i a través dels telescopis es podia veure perfectament. Tanmateix la càmera d’un mòbil no aconseguia captar-ne una bona imatge donada la gran diferencia de lluminositat entre Júpiter i Saturn. Tanmateix alguns companys astrònoms, les imatges dels quals acompanyen aquest article, ho van aconseguir amb càmeres acoblades als telescopis i un tractament posterior.

Vàrem ser espectadors d’un altre fenomen astronòmic singular. Quin serà el pròxim? Un cometa grandiós, un eclipse, una pluja d’estels magnífica? Ja ho contarem des d’aquesta talaia.

Imatges:

1.- Des de l’Olleria, la Vall d’Albaida. Joaquim Camarena.
2.- La conjunció de Júpiter amb Saturn el 20 de desembre 2020 a Tavernes de la Valldigna. Enric Marco.
3.- Tot esperant l’encontre màxim. Aula d’Astronomia. Burjassot. Universitat de València. Enric Marco.
4.- L’encontre deixarà de ser visible en uns minuts. Enric Marco.
5.- L’encontre des de Santa Maria de Montmagastrell, l’Urgell. Josep Maria Bosch.

Publicat dins de Sistema solar i etiquetada amb , , | Deixa un comentari

LED, Solució? a l’IES Federica Montseny

0

Enguany hem tornat a participar en la Setmana Tècnica que organitza el departament d’electrònica de l’IES Federica Montseny de Burjassot.

Aquesta vegada, però, la nostra xarrada s’ha centrat més en la part tècnica del problema de la contaminació lumínica. Ens interessava explicar als estudiants quin tipus d’il·luminació és més eficient però, al mateix temps i cosa que s’oblida sovint, quin és també més respectuós amb el medi ambient. Per això hem fet un repàs dels tipus de làmpades més usuals al mercat, quin espectre presenten i quina part cau en la banda del blau.

La part de l’espectre d’una làmpada que es troba en la zona del blau determina la toxicitat d’aquesta i és responsabilitat de l’instal·lador i de l’ajuntament del municipi on es faça la instal·lació tindre aquest aspecte en compte en el moment de la contractació.

I, és que, massa vegades s’instal·len LEDs de llum massa blanca, amb una temperatura de color de 4000 a 6000 K, amb efectes importants sobre l’enlluernament, a banda dels efectes mediambientals. Ja existeixen al mercat llums LED amb la mateix eficàcia lumínica que aquestes però amb temperatura de color molt més baixa. Ara ja no és recomana instal·lar cap làmpada LED amb temperatura major de 3000 K i fins i tot molt més baix, com ara 2600 K.

I, per suposat, a les zones naturals només s’hauria d’instal·lar PC ambre, ja sense pic en el blau.

D’ací el títol de la xarrada: LED, ¿SOLUCIÓ?. El Led ja està ací i s’haurà de conviure amb ell. Té l’avantatge que és molt eficient però cal conéixer també el seu principal defecte: el seu pic en la banda del blau. Tractem de minimitzar-lo amb l’ús de LED de baixa temperatura de color o fins i tot d’eliminar-lo utilitzant LED PC Ambre.

Només d’aquesta manera podrem reduir de veritat la contaminació lumínica i no augmentar-la encara més.

Foto: Ángel Morales, en la xarrada. Parlant dels residus electrònics de les làmpares de baix consum i LED.

Èxit de participació en l’observació popular de l’eclipsi anular del 3 d’octubre 2005

0


Més de 3000 persones observaren el fenomen astronòmic més important de l’any al Campus de Burjassot de la Universitat de València. L’observació popular de l’eclipsi anular de Sol el passat dia 3 d’octubre de 2005 va ser organitzada pel Departament d’Astronomia i Astrofísica de la Universitat de València a l’Aula d’Astronomia, situada a l’edifici Jeroni Muñoz.

Es van utilitzar dos telescopis per a veure l’esdeveniment: un solar, que projectava la imatge del sol sobre una pantalla translúcida a l’aula docent, i un altre òptic, que projectava la imatge del sol sobre una pantalla en la cúpula de l’estació d’observació. Una webcam captava aquesta última imatge i la posava a la disposició de tothom en internet en la pàgina web de l’Aula.

A més, els estudiants de l’ADR de Física van posar els seus telescopis a l’abast del personal del Campus i del públic en general. Van instal·lar dos telescopis a la plaça central del Campus, un altre davant l’edifici de Farmàcia i un altre en una de les terrasses de l’edifici d’investigació.

Es van habilitar dues sales multimèdia del Campus per veure l’eclipsi a través de la xarxa informàtica de la Universitat. Una era el Saló de Graus de la Facultat de Matemàtiques amb capacitat per a 90 persones i l’altra el Saló d’Actes de la Biblioteca de Ciències amb capacitat per a 300 persones.

La idea inicial era que els participants en les activitats visitaren, un rere l’altre, tots els punts d’observació de l’eclipsi: telescopi solar i telescopi òptic de l’Aula, telescopis de l’ADR i sales multimèdia del Campus. Però ja a les 9:00 hores notàrem que la web de la Universitat estava caiguda o donava un accés molt lent. Així que les sales multimèdia no pogueren ser utilitzades ja que no rebien el senyal enviat des de la cúpula. Així doncs, es va haver de suspendre aquesta part de l’activitat.

La multitud d’accessos a la citada web va sobrecarregar la línia i va fer caure la xarxa. En finalitzar l’eclipsi, cap a les 12:30 hores, s’havien produït 6009 accessos amb èxit a la web. Quantes persones ho haurien intentat sense èxit?

A les 9:00 h arribaren els membres de l’Associación Rusadir de Astronomia de Melilla que venien ací per a observar el fenomen en una terrassa de l’Aula d’Astronomia. Un grup d’unes 15 persones portaren els seus telescopis i càmeres per captar els instants en què la lluna cobria el sol i ho van voler fer precisament en el Campus de Burjassot perquè un dels membres era antic alumne de la titulació de Física de la nostra Universitat.

Des dels primers moments de l’eclipsi, a les 9:42 h, els estudiants, PDI i PAS del Campus van començar a acostar-se a les instal·lacions de l’Aula per tal de gaudir tots junts amb l’espectacle de la conjunció dels dos astres.

Cap a les 10 hores vingueren els 4 col·legis que havien concertat la visita amb l’organització de l’observació: CP Lluís de Santàngel del Saler, CP Campanar de València, IES Vicent Andrés Estellés de Burjassot i Colegio San Roque de Benicalap. En total vingueren uns 250 xiquets i xiquetes dels cursos compresos entre 5è de primària i 2n de Batxillerat.

Érem conscients que la seguretat era un element essencial en l’observació de l’esdeveniment i la millor manera de gaudir de l’eclipsi. Per això, ja des de les 9:00 h el personal d’administració del Departament d’Astronomia i Astrofísica va repartir més de 3000 ulleres d’eclipsi entre tots els estudiants universitaris, PDI i PAS del Campus, així com també als escolars convidats a presenciar el fenomen amb nosaltres. Gràcies Reme, Feli i Manel.

Poc a poc s’acostaven les 11 h, moment previst per a l’inici de l’anularitat, i la gent començava a situar-se a les terrasses de l’Aula i a les altres terrasses de l’edifici Jeroni Muñoz, així com també a les zones enjardinades del Campus. A l’instant en què la lluna entrà totalment a l’interior del disc solar, el silenci s’apoderà de tothom. Només se sentia el soroll dels cotxes de la pista d’Ademús. Diversos aplaudiments i algunes expressions de grata sorpresa se sentiren pertot el campus. El cel tenia en aquests moments una lluminositat tènue i estranya, que ningú de nosaltres no havia experimentat mai. La gamma de colors era ben diferent a la d’una hora abans, mentre que es notava una lleugera frescor per la davallada de la temperatura en uns dos o tres graus. Es veien moltes cares emocionades que gaudien d’un espectacle únic.

Passat el moment de l’anularitat va seguir la fase de parcialitat. La gent continuava pujant a l’Aula per veure les projeccions dels telescopis, fins que cap a les 12 hores, a poc a poc, va anar deixant l’Aula i les terrasses buides per tornar-se’n a les seues ocupacions quotidianes. Però, això si, tots amb unes cares plenes d’alegria per haver pogut gaudir de l’eclipsi anular de 2005.

A les 12:29 la lluna s’enretirà per complet de davant del sol. Els últims visitants deixaren les nostres instal·lacions i nosaltres aturàrem els nostres telescopis.

Publicat dins de El Sol i etiquetada amb , , , , | Deixa un comentari