Pols d'estels

El bloc d'Enric Marco

Arxiu de la categoria: Venus

El cel de setembre de 2015

1

Lluna Venus

Els dies ja són ben curts i, sembla que ja hem deixat les calorades mentre ens enfilem cap al final de l’estiu. Passades les 9 ja és fosc i podem continuar mirant el cel tot esperant algun regal que ens porte el moviment dels planetes.

Saturn, el planeta que ens ha acompanyat els últims mesos, ens deixarà finalment a final de mes. Així que, si volem veure els principals planetes, caldrà matinar molt per veure’ls abans de la sortida del Sol.

En setembre, l’esquiu Mercuri es deixarà veure durant la primera quinzena del mes, en direcció a l’oest poc després de la posta del Sol. Encara que el dia 4 es trobarà en la màxima elongació oriental separat 27º del Sol, la seua altura respecte a l’horitzó durant tots els dies serà sempre molt baixa, sempre menor de 10º. L’horari d’observació serà molt reduït. Només el podreu veure de 20:30 a 21:00 i amb un horitzó oest lliure d’obstacles, arbres o muntanyes. Un repte per a l’observador.

Saturn continua situat en les urpes de l’Escorpí i, per tant, és fàcil trobar-lo mirant cap al sud-oest en fer-se fosc. Tanmateix, cada dia que passa, poc després de la posta del Sol, es trobarà més i més a prop de l’horitzó fins que a final del mes deixe de ser visible. Aprofiteu aquests últims dies per observar-lo. I si encara no sabeu on trobar-lo, el dia 18 de setembre una lluna creixent s’hi situarà a la seua dreta.

Per a admirar els altres planetes caldrà matinar per buscar-los en l’horitzó est, poc abans de l’eixida del Sol.

Així, si a primers del mes de setembre observeu el cel de l’est a partir de les 6 del matí, abans de l’alba, veureu dues lluminàries planetàries en Cancer: Venus ben brillant a la dreta i més baix i Mart, més dèbil a l’esquerra i més alt. Per ajudar, la matinada del 10 de setembre una lluna fina minvant es posarà al costat del planeta de la deessa de la bellesa.

30 de setembre 2015 a les 7:00
30 de setembre 2015 a les 7:00

Però, mentre Venus es quedarà pràcticament fix al cel, Mart es mourà, de dia en dia, cap a l’horitzó. En el seu camí, la matinada del dia 25 de setembre es trobarà amb l’estrella principal de Leo, Regulus, situant-s’hi a només 0.8º. Però serà durant els últims dies del mes i els primers d’octubre quan tindrem el més bell espectacle celeste. Mart se situarà entremig de Júpiter, baix, i Venus, dalt, formant, d’aquesta manera una bonica línia planetària, de baix a dalt, Júpiter, Mart i Venus i amb Regulus pel mig.

Tanmateix el fenomen astronòmic més interessant del mes és l’ocultació de l’estrella Aldebaran per la Lluna. Si és ben normal que la Lluna en el seu recorregut pel cel, mentre orbita la Terra, vaja tapant estels, la majoria d’ells poc brillants, no és tan usual que la Lluna oculte o eclipse un estel de primera magnitud com és l’estel roig més brillant de Taure, Aldebaran.

Ocultació d'Aldebaran. 5 de setembre 2015. 6:48. Tavernes de la Valldigna
Ocultació d’Aldebaran. 5 de setembre 2015. 6:48. Observat des de Tavernes de la Valldigna

La matinada del  5 de setembre, a partir de les 6:45, minut amunt o avall depenent del punt d’observació, la Lluna començarà a tapar Aldebaran. En el lloc de l’ull vermellós del Taure veurem un quart minvant de la Lluna. Evidentment aquest canvi serà temporal. L’eclipsi estel·lar acabarà uns minuts abans de les 8 del matí. A aquest hores, però ja serà de dia en les nostres latituds.

L’ocultació d’Aldebaran no es veurà de la mateixa manera en tot el planeta. Per exemple, a Canàries, l’estel passarà fregant la part sud del nostre satèl·lit i no es taparà. Més al sud no hi haurà eclipsi. Si viatgem cap al nord serà possible veure el fenomen fins a les zones polars.

0905zc692

Tanmateix, com es pot veure en el mapa adjunt extret de la web Lunar occultations (també en aquesta web) on es veu la banda de totalitat de l’eclipsi estel·lar, els observadors situats a la costa est dels Estats Units i del Canadà estaran més afavorits ja que podran veure tot el fenomen, l’entrada i la sortida d’Aldebaran de darrere de la Lluna durant la fosca nit. Nosaltres només podrem veurem l’entrada, tal com indica la zona blava. En la taula que mostra la web Lunar occultations tenim el temps exacte en U.T. (temps universal. Per convertir a hora local cal sumar 2 hores) del començament de l’ocultació per a moltes ciutats del món, entre elles moltes del nostre país, València, Reus, Alacant, la Seu d’Urgell, Eivissa, però no Barcelona. Les diferències són només d’uns pocs minuts i si comenceu a observar l’ocultació a les 6:45 no us perdreu l’espectacle.

Per a acabar només cal recordar que l’estiu s’acaba enguany el 23 de setembre a les 10:21. En aquest moment ens trobarem a l’equinocci de tardor. Però d’això ja en parlarem més endavant.

La Lluna presentarà les següents fases en hora local:

Fase Mes Dia Hora
Quart minvant Setembre 5 11 54
Lluna nova Setembre 13 08 41
Quart creixent Setembre 21 10 59
Lluna plena Setembre 28 04 50

Si voleu obtenir més informació i un senzill mapa del cel observable del mes de setembre de 2015, podeu punxar aquest enllaç. També podeu veure un mapa del firmament. I tot això gràcies al Planetari de Quebec.

Imatge:
1.- Eixida de Venus de darrere de la Lluna. 1 desembre 2008 a les 18:20. Sonia Soria
2.- La Lluna comença a ocultar Aldebaran. 5 de setembre 2015. Simulació a Stellarium.
3.- Mapa de l’ocultació d’Aldebaran. De la web Lunar occultations.

El cel d’agost de 2015

0
Publicat el 2 d'agost de 2015

640px-Perseid_meteors_and_the_Milky_Way_-_Red_Rock_Canyon_-_Kern_County,_California,_USA_-_13_Aug._2010Agost, el mes central de l’estiu, és el més adient per l’observació astronòmica. És quan tenim més temps lliure, quan hi ha, en teoria, nits més fresques i més possibilitats de fugir lluny de la ciutat per tal d’observar el cel des de llocs més foscos. A més a més, és el mes de la pluja d’estels de les Perseides, l’observació de la qual es presentarà enguany d’una forma molt favorable.

Saturn és l’únic planeta interessant d’observar aquest mes d’agost. Actualment el podem trobar a la constel·lació de la Balança ben prop de les urpes de l’Escorpí. Poc després de la posta de Sol el podem veure brillar cap al sud-oest a uns 30º graus d’alçada. Observat amb uns prismàtics se’ns presenta allargassat però ja amb un petit telescopi podrem veure el seu disc i l’anell, acompanyat per un petit punt lluminós, el satèl·lit Tità. Com sempre comente, la Lluna ens ajudarà a trobar-lo al cel. La nit del 22 d’agost un quart creixent de Lluna s’hi situarà a sobre, un bonic encontre que serà difícil de fotografiar donada la diferència de brillantors.Saturn_Aug2015_Finder_Chart

Venus serà inobservable durant la primera part del mes ja que es troba just en la direcció del Sol. Tanmateix, les últimes matinades del mes podrem observar-lo uns minuts abans de l’eixida del Sol, a partir de les 7 del matí, ben prop de l’horitzó est. Just a l’esquerra de Venus podrem veure el planeta Mart en Cancer. Serà, però, molt dèbil i difícil d’observar.

Direction_of_the_PerseidsEl que fa especial el mes d’agost per als amants de l’observació astronòmica és la pluja d’estels de les Perseides, que podrem veure la matinada del 12 al 13 d’agost.

La pluja d’estels de les Persèides d’enguany pot ser espectacular. La nit del 12 al 13 d’agost estarem a només un dia de la Lluna nova i, per tant, no tindrem al cel la presència incòmoda de la Lluna. Si vos estireu a terra mirant amunt al cel en un lloc fosc, lluny de llums artificials, res vos impedirà veure la pols incandescent del cometa Swift-Tuttle caient cap a vosaltres.

El cometa Swift-Tuttle va ser descobert per Lewis Swift el 16 de juliol de 1862. De manera independent Horare Parnell Tuttle el redescobrí 3 dies més tard. Per això el cometa porta el nom dels seus dos codescobridors. Va ser més tard quan s’associà el cometa a la pluja d’estels de les Perseides.

Donat que la zona de residus del cometa és ben ampla, la Terra està rebent impactes des del 17 de juliol i en continuarà rebent fins el 24 d’agost amb pocs meteors visibles els primers dies, pujant poc a poc el nombre de meteors a un màxim la nit del 12-13 d’agost, per a després caure cap a valors baixos a mesura que ens aproximem al dia 24. La pluja d’estels es veurà molt millor en l’hemisferi nord quan la constel·lació de Perseu, on es troba el radiant – la zona del cel d’on sembla que isquen els meteors – estiga alt sobre el horitzó nord-est.

La Terra creurà la nit del 12 al 13 d’agost la part central de l’òrbita del cometa i recollirà els grans que ha anat deixant Swift-Tuttle al llarg dels diversos passos. Aqueixa nit, en un lloc fosc i amb paciència, podrem arribar a comptar fins a 70 meteors per hora. Si teniu una càmera reflex deixen obert l’objectiu uns minuts a la màxima sensibilitat i tracteu de caçar-ne algun d’ells. Aprofiteu, doncs la pluja d’enguany. Sort.

La Lluna presentarà les següents fases en hora local:

Fase Mes Dia Hora
Quart minvant Agost 7 04 02
Lluna nova Agost 14 16 53
Quart creixent Agost 22 21 31
Lluna plena Agost 29 20 35

Si voleu obtenir més informació i un senzill mapa del cel observable del mes d’agost de 2015, podeu punxar aquest enllaç. També podeu veure un mapa del firmament. I tot això gràcies al Planetari de Quebec.

Imatges:
1.- Meteors de les Perseides sobre la Via Làctia.  Red Rock Canyon – Kern County, California, 13 agost 2010. Ian Norman de Los Angeles, CA. Wikimedia Commons.
2.- Posició de Saturn durant el mes d’agost de 2015. De freestarcharts.com
3.- Direcció de les Perseides. NASA.

Publicat dins de El cel del mes i etiquetada amb , , , | Deixa un comentari

El cel de juliol de 2015

0

ESO-L._Calcada_-_Pluto_(by)

L’estiu calorós ha arribat per quedar-se. De dia una xafogor immensa ens deixa sense esma però de nit la calor més suau ens permet passar més hores al ras per admirar el cel estrellat sense presa, recorrent les constel·lacions estiuenques i recordant les baralles dels déus amb els mortals.

Al vespre, en fer-se fosc, la imponent constel·lació de l’Escorpí se’ns presenta sencera mirant cap al sud-est. Les tres urpes de l’aràcnid tracten d’agafar l’anellat Saturn mentre l’ull roig d’Antares, l’estel principal, mira de reüll a la constel·lació del gegant Orió, que ja matà fa mil·lennis però, llesta com és, ja ha fugit per l’horitzó oest.

A la mateixa hora, per l’est, ja podem admirar el Triangle d’Estiu, format per Vega, l’estel principal de Lira, Deneb de Cigne i Altaïr de l’Àguila. L’observació d’aquest triangle al cel ens confirma que estem ja a l’estació més seca de l’any.

El mes ha començat amb l’encontre de Venus i Júpiter al cel del capvespre d’anit. En realitat el màxim acostament, d’1/3 de grau, va ocórrer la matinada passada a les 6 del matí, una hora en que els dos planetes ja feia temps que s’havien amagat rere l’horitzó. De tota manera l’espectacle va ser grandiós, com mostraré amb fotos els pròxims dies. Dos planetes en el mateix ocular del telescopi no es veu tots els dies. Els pròxims capvespres encara podreu observar com de pròxims es troben els dos planetes.

En realitat tots dos planetes estan convergint cap a l’estel Regulus, l’estel més brillant de la constel·lació del Lleó situada una mica més alta i cap a l’est de Júpiter. Tanmateix Venus, amb una velocitat orbital molt major (35 km/s) que Júpiter (13 km/s) arribarà molt més prompte per situar-se prop de l’estrella el pròxim 18 de juliol, just al costat d’una fina lluna creixent. Una altra ocasió per admirar un triangle celeste com el del dia 20 de juny passat. Aquesta vegada, però, els tres objectes celestes es veuran molt prop de l’horitzó oest i molt poc després de la posta de Sol, amb massa llum ambiental. Serà una observació difícil.

Els planetes Venus i Júpiter deixaran de veure’s els últims dies de juliol en endinsar-se en els llums del Sol ponent. Aprofiteu, doncs, aquests dies per admirar-los.

Saturn quedarà, per tant, ben prompte com el planeta de la nit. Ancorat entre l’Escorpí i Balança, serà visible durant tota la primera part de la nit al llarg de l’estiu. Si teniu l’oportunitat de veure’l amb un telescopi, podreu admirar com els anells destaquen en el fons fosc del cel, al costat d’un punt brillant, l’enigmàtica lluna Tità. Els dies 26 i 27 de juliol una lluna gibosa creixent s’hi situarà a prop. Bon moment per identificar el planeta.

I que dir de l’exploració espacial? Aquest mes pot ser ben emocionant. Recordeu que el 14 de juliol arribarà a Plutó, després de més de 9 anys de viatge, la nau de la NASA, New Horizons. Tot un nou món per descobrir. Ja van veient-se coses però encara no massa clares. L’emoció es va fent cada vegada més forta en l’equip de científics que hi treballen des de fa tant de temps. Només queden 13 dies…

La Lluna presentarà les següents fases en hora local:

Fase Mes Dia Hora
Lluna plena Juliol 2 04 20
Quart minvant Juliol 8 22 24
Lluna nova Juliol 16 03 24
Quart creixent Juliol 24 06 04

Si voleu obtenir més informació i un senzill mapa del cel observable del mes de juliol de 2015, podeu punxar aquest enllaç. També podeu veure un mapa del firmament. I tot això gràcies al Planetari de Quebec.

Imatge: Impressió artística de com podria ser la superfície de Plutó, d’acord amb un dels dos models que un equip d’astrònoms ha desenvolupat per a donar compte de les propietats observades de l’atmosfera de Plutó. La imatge mostra pegats de metà pur en la superfície. A la distància de Plutó, el Sol apareix al voltant de 1000 vegades més feble que a la Terra. En el cel de Plutó, la seua lluna principal Caront. ESO / L. Calçada – Plutó (il·lustració). Creative Commons.

Quan els móns xoquen, aparentment

1
Publicat el 28 de juny de 2015

20150630ampl

Aquests dies no deixeu de mirar el cel poc després de la posta de Sol. Un altre espectacle celeste s’està preparant. Els objectes més brillants del cel, Venus i Júpiter, amb permís del Sol i de la Lluna, estan abocats a una cursa desenfrenada per trobar-se al cel del capvespre del dia 30 de juny.

Si s’hi us fixat, haureu notat com, des de fa uns dies, el planeta Venus va pujant en altura  de dia en dia acostant-se al quasi immòbil Júpiter. Cada vespre, en fer-se fosc, a l’horitzó oest podeu veure com la brillant llumenera de Venus es troba una mica més prop del gegant Júpiter, situat més amunt. I aquest acostament serà mínim la nit del 30 de juny a l’1 de juliol en que Venus i Júpiter s’acostaran fins una distància angular de 20′ (20 minuts d’arc d’angle), 1/3 de grau, és a dir, molt menys del diàmetre que mostra la Lluna plena. Això convertirà el tàndem Venus-Júpiter pràcticament en un planeta doble, dos ulls planetaris que ens observaran des del capvespre estiuenc.

20150628 20150629 20150630
20150701 20150702 20150703

En realitat tots dos planetes estan convergint cap a l’estel Regulus, l’estel més brillant de la constel·lació del Lleó situada una mica més alta i cap a l’est de Júpiter. Tanmateix Venus, amb una velocitat orbital molt major (35 km/s) que Júpiter (13 km/s) arribarà molt més prompte a situar-se prop de l’estrella el pròxim 18 de juliol i just al costat d’una fina lluna creixent.

Aquesta alineació al cel del vespre dels planetes Venus, Júpiter i l’estel Regulus, a més a més, ens dibuixa part del cercle de l’eclíptica, la projecció de l’òrbita terrestre sobre l’esfera celeste. Vist des de la Terra, veiem com el Sol es mou al llarg de l’any per aquest camí celeste i és interessant reconéixer-lo al cel.

La posició en la seua òrbita on es trobaran els planetes del Sistema Solar la nit del 30 de juny a l’1 de juliol pot veure’s en la simulació que he calculat amb el programa que ofereix el Jet Propulsion Laboratory. La fletxa blanca indica la direcció de la nostra mirada en la direcció de la conjunció Venus – Júpiter. És clarament una recta!

Us anime a que féu fotos de l’espectacle. Però és molt important que incorporeu elements del paisatge per a que les vostres fotografies del cel tinguen certa gràcia. Fotografiar el vostre panorama habitual posa el fenomen celeste en context.

SolarSystem20150701arrow

Imatges:
1.- Simulació del vespre nit del 30 de juny mirant cap a l’oest. Stellarium.
2.- Simulació del moviment del Venus al cel en els pròxims dies. Stellarium.
3.- Simulació de la posició del planetes l’1 de juliol 2015 a les 4:00 h hora solar (6:00 hora local), moment exacte del màxim acostament de Venus a Júpiter. Aquest moment exacte no serà visible a casa nostra. JPL/NASA.

Publicat dins de Sistema solar i etiquetada amb , , | Deixa un comentari

El triangle celeste en fotos

2
Publicat el 24 de juny de 2015

IMG_2274s

Dissabte 20 de juny al capvespre tothom mirava cap a l’oest per admirar el triangle celeste que formaven una fina Lluna creixent i els planetes Venus i Júpiter. Ara us deixe algunes de les fotos que vaig fer i d’altres que m’ha deixat. I prepareu-vos que els últims dies del mes de juny encara en tenim més. De dia en dia Venus s’està aproximant al planeta Júpiter i els dies 30 de juny i 1 de juliol el planeta bessó es situarà a només un terç d’un diàmetre lunar de distància del planeta gegant. L’amic Josep Blesa i jo férem unes quantes fotos de la conjunció des del port fluvial de Cullera, la Ribera Baixa.

IMG_2269sIMG_2276sIMG_2279s

I un amic de Sueca m’envia algunes fotos que va fer de la trobada còsmica. En elles podem veure com els astres enmarquen la torre de l’església de la Mare de Deu de Sales.

20150620_225714s 20150620_225754s

 

Conjuncio-BlesaFotos. Les primeres són d’Enric Marco, les del mig d’un amic de Sueca i l’última de Josep Blesa.

Avui, un bonic triangle celeste

2
Publicat el 20 de juny de 2015

Lluna-Venus-Jupiter

No us podeu perdeu l’espectacle d’aquesta nit en que el cel ens farà un regal. Poc després de la posta de Sol d’avui, dia 20 de juny, una fina Lluna creixent es situarà ben a prop de Júpiter i de Venus i formarà amb ells un bonic triangle celeste.

Contràriament a la creença popular, les conjuncions entre Venus i Júpiter no són esdeveniments estranys; de fet es produeixen en mitjana aproximadament cada 13 mesos, però no totes les conjuncions són favorables. Algunes ocorren massa prop del Sol per a poder-les veure. La darrera observable va ocórrer el 18 d’agost passat poc abans de l’eixida del Sol i va vindre acompanyada d’un regal inesperat.

En el nostre cas s’hi afegeix una fina Lluna creixent que completarà el bonic trio celeste.

Evidentment la triple alineació és fruit de la perspectiva planetària. La Lluna és ben prop, mentre que Venus, fent el seu camí al voltant del Sol dins de l’òrbita terrestre, es troba actualment a l’est (esquerra) del Sol. Júpiter, per la seua banda, es troba a uns 840 milions de quilòmetres.

SSolar20150620-arrow

La posició on es trobaran els planetes del Sistema Solar a la posta del Sol d’aquest vespre pot veure’s en la simulació que ens ofereix el Jet Propulsion Laboratory. La fletxa blanca indica la direcció de la nostra mirada en la direcció de la conjunció. El dibuix és en dues dimensions però a l’espai hi ha tres dimensions. I per això, en la realitat, Venus es veu una mica per sota de Júpiter. En la simulació no s’ha representat la Lluna per estar massa prop de la Terra. Que gaudiu de l’espectacle.

I demà 21 de juny de 2015, ens trobaren en el solstici d’estiu. Començarà l’estiu però d’això ja en parlem demà.

Imatges:
1.- Simulació de la conjunció Venus -Júpiter i Lluna en el cel del 20 de juny 2015. Stellarium.
2.- Simulació de la posició del planetes el 20 de juny 2015 a les 20 h hora solar (22 hora local). JPL/NASA.

El cel de juny de 2015

0
Publicat el 1 de juny de 2015

Jupiter-Venus-201203-CaSenyoretesL’estiu ens saluda ja des del final del mes, esperant-nos. I per confirmar-ho, l’estiuenca constel·lació de l’Escopí ja guaita pel sud-est, mentre el planeta anellat Saturn ben prop, fuig a poc a poc de les urpes de l’aràcnid celeste.

El mes comença amb la presència destacada dels planetes Venus i Júpiter al cel de capvespre. Si mirem cap a l’oest, poc després de la posta del Sol, veurem dues brillants llumeneres. La llum més brillant i més baixa és el planeta Venus. La més alta és Júpiter. Si al mateix moment ens girem cap al sud-est, veurem prop de l’horitzó, entre les banyes de l’Escorpí el planeta Saturn. El primer dia del mes, el dia 1 de juny al vespre, la Lluna es situarà just al seu costat, com assenyalant-lo. No us podeu perdre l’espectacle.

Però aquests planetes (com el seu nom originari grec indica, els errants) no es quedaran quiets al cel. Venus, que al principi de mes es troba alineat amb les estrelles Castor i Pòl·lux de la constel·lació dels Bessons, anirà movent-se ràpidament en el cel. Cada dia que passe es trobarà més prop del planeta Júpiter. En la seua carrera embogida, el dia 13 creuarà el centre de la constel·lació del Cranc (Cancer), ben prop del cúmul estel·lar del Pessebre. Una foto del moment seria ben bonica.

Lluna-Saturn-20150601Més avançat el mes, el dia 20 de juny, la Lluna creixent s’hi situarà ben prop de Júpiter i Venus i formarà amb ells un bonic triangle celeste. Però serà en els últims dies del mes quan l’encontre entre els dos planetes serà molt més interessant. Prepareu-vos per a la mascletà celeste. Des del 27 de juny al 4 de juliol l’aproximació dels dos planetes serà un fet i, els dies 30 de juny i 1 de juliol semblaran quasi un únic objecte brillant al cel. Cal no perdre-s’ho. Ja anirem parlant del show planetari.

I, per acabar, finalment el 21 de juny a les 18h 38m el Sol se situarà en el seu punt més al cel, a 23º27′ per dalt de l’equador celeste. Serà el dia del solstici d’estiu, el dia més llarg de l’any. L’estiu començarà. I, ja sabeu, a l’estiu tot el món viu….

La Lluna presentarà les següents fases en hora local:

Fase Mes Dia Hora
Lluna plena Juny 2 18 19
Quart minvant Juny 9 17 42
Lluna nova Juny 16 16 05
Quart creixent Juny 24 13 02

Si voleu obtenir més informació i un senzill mapa del cel observable del mes de juny de 2015, podeu punxar aquest enllaç. També podeu veure un mapa del firmament. I tot això gràcies al Planetari de Quebec.

Imatge:
1.- Fa tres anys ja. Conjunció entre Júpiter i Venus des de Ca les Senyoretes a Otos. Març 2012. Enric Marco.
2.- Esquema de la conjunció Saturn-Lluna la nit de l’1 al 2 de juny. Stellarium.

El cel de maig de 2015

0
Publicat el 1 de maig de 2015

Last_Image_Messenger

La primavera avança inexorable i les nits es van tornant més càlides. Ja no fa nosa passar-se unes hores admirant la grandària de l’Univers i descobrir que som tan petits i insignificants.

El duo planetari dels últims mesos format per Venus i Júpiter vindrà reforçat aquest mes per dos planetes més: el fugisser Mercuri que es deixarà veure la primera setmana del mes després de la posta de Sol i l’anellat Saturn, que situat al costat de les urpes de l’Escorpí, sembla una defensa més de l’aràcnid celeste.

Venus és la reina del cel durant tot el mes. Ja des de la posta de Sol se la veurà brillar ben alta, entremig de les banyes esteses de la constel·lació de Taure mentre va movent-se en direcció als Bessons. El dia 21 de maig una Lluna ben fina s’hi situarà a l’esquerra assenyalant la deessa de la bellesa. Al telescopi Venus presenta fase de creixent com la Lluna donat que, en aquesta època de la seua òrbita, la llum del Sol li arriba per la dreta.

Júpiter, el gegant, es troba ara mateix en Cancer, constel·lació que abandonarà a principis del mes de juny per entrar en Leo. Amb telescopi, el planeta és insuperable. Encara que el vostre instrument siga petit podreu veure fàcilment el seu disc planetari amb les dues bandes de núvols principals, així com quatre punts brillants en línia, les seues llunes. Les nits del 23 i 24 de maig la Lluna us assenyalarà la posició del planeta.

Saturn, el planeta de l’anell, es troba a les urpes de la constel·lació estiuenca de l’Escorpí. Si bé a principi de mes ix per l’est cap a les 23 h, a finals de mes ja serà visible tota la nit. I és que el dia 22 de maig el planeta es trobarà en oposició al Sol, és a dir a 180º del Sol, estant la Terra al mig. Serà quan millor se’l podrà veure ja que és quan es trobarà més pròxim a la Terra, aproximadament. El 5 de maig la Lluna s’hi posarà al costat.

Finalment el fugisser Mercuri es deixarà veure molt bé la primera setmana del mes cap a l’oest.  El dia 1 es col·locarà al costat del cúmul estel·lar de les Plèiades però anirà augmentant la seua separació del Sol del dia en dia. Però això no durarà molt. La segona setmana de maig tornarà enrere per endinsar-se en la lluïssor solar.

La missió Messenger que orbitava Mercuri des del 18 de març de 2011 es va estavellar ahir sobre el planeta. Mancat de combustible per maniobrar, la sonda va acabar les operacions amb l’enviament de les últimes dades científiques a través de l’antena de 70 m del Deep Space Network de la NASA situada a Robledo de Chavela, prop de Madrid. Amb Messenger van poder veure de prop el cràter Ausias March, del qual tant parlàrem fa un temps.

La Lluna presentarà les següents fases en hora local:

Fase Mes Dia Hora
Lluna plena Maig 4 05 42
Quart minvant Maig 11 12 36
Lluna nova Maig 18 06 13
Quart creixent Maig 25 19 19

Si voleu obtenir més informació i un senzill mapa del cel observable del mes de maig de 2015, podeu punxar aquest enllaç. També podeu veure un mapa del firmament. I tot això gràcies al Planetari de Quebec.

Imatge: Última foto de la superfície de Mercuri enviada per la sonda abans d’estavellar-se. La resolució és de 2,1 metres/pixel i l’escala és de 1 km x 1 km. NASA/Johns Hopkins University Applied Physics Laboratory/Carnegie Institution of Washington.

El cel d’abril de 2015

0
Publicat el 1 d'abril de 2015

image_full

Estem ja de ple en la primavera i després de la setmana de pluges que ens ha impedit veure l’eclipsi de Sol, l’oratge se’ns presenta més suau i benigne per a l’observació del cel.

Orió, Taure, els Bessons, les grans constel·lacions de l’hivern ja ens abandonen per l’oest poc després de la posta del Sol mentre que les constel·lacions estivals més interessants com ara l’Escorpí ja guaiten per l’est a les primeres hores de la matinada.

Mart, finalment, després de molts mesos prop de l’horitzó oest es troba tan baix que es fa difícil observar-lo.  Per compensar-ho, a partir de la segona quinzena del mes, el planeta Mercuri començarà a pujar en altura a mesura que passen els dies.

Venus, per contra, es troba molt lluny del disc brillant del Sol i encara lluirà tot el mes com a estel del vespre. La nit del dia 11, Venus passarà  prou a la vora del cúmul estel·lar de les Plèiades (a 2,6º). Serà bon moment per identificar els dos famosos objectes celestes. A més a més, l’últim dia del mes, el 30, Mercuri farà la mateixa jugada que Venus.  S’acostarà molt al cúmul de les Plèiades però l’encontre no serà tan interessant ja que es farà ben prop de l’horitzó. Necessitarem, per tant, espais sense obstacles per admirar-ho.

El planeta Júpiter, de moment encara és el planeta rei del cel. Es troba actualment a la constel·lació de Cancer però se n’està allunyant cap a la veïna constel·lació de Leo. Per si no sabeu on trobar el planeta, la Lluna en quart creixent del 26 d’abril se situarà al seu costat i vos indicarà la seua posició.

Finalment el planeta Saturn, situat actualment en les urpes de l’Escorpí, ja guaita per l’est a partir de la una de la matinada a principi del mes d’abril i a les 23 hores a final de mes.

Seguint les inexorables  lleis celestes, la Lluna passà finalment sobre la nostra estrella el passat dia 20 de març causant un bonic eclipsi de Sol. La majoria dels valencians i illencs no ho vam poder veure a causa del mal temps. Una mica més de sort van tindre els catalans.  El Sol, però, li tornarà la jugada ben prompte a la Lluna. El 4 d’abril, la Lluna, la Terra i el Sol es tornaran a alinear perfectament. Però en aquest cas, la Lluna en fase de plena, entrarà de cap en l’ombra de la Terra i el nostre satèl·lit es farà fosc durant unes hores. Aquesta vegada no tindrem tampoc el goig de gaudir d’aquest eclipsi total de Lluna ja que només serà visible en l’àrea del Pacífic.

La Lluna presentarà les següents fases en hora local:

Fase Mes Dia Hora
Lluna plena Abril 4 14 05
Quart minvant Abril 12 05 44
Lluna nova Abril 18 20 57
Quart creixent Abril 26 01 55

Si voleu obtenir més informació i un senzill mapa del cel observable del mes d’abril de 2015, podeu punxar aquest enllaç. També podeu veure un mapa del firmament. I tot això gràcies al Planetari de Quebec.

Imatge: Venus s’aproximà també a les Plèiades el 31 de març de 2012. Fotografia del professor d’astronomia Jimmy Westlake de Stagecoach, Colorado, Estats Units de Nord-Amèrica.

Publicat dins de El cel del mes i etiquetada amb , , | Deixa un comentari

El cel de març de 2015

1
Publicat el 1 de març de 2015

Mars-Comet-NASA

Quasi sense adonar-nos-en, hem arribat a l’últim mes de l’hivern, març, amb temperatures més suaus que les setmanes precedents però encara amb el maleït vent bufant….

Les nits més suaus inviten a mirar el cel i continuar gaudint de les constel·lacions hivernals com Orió o Taure però també d’altres que ja guaiten per l’est anunciant el bon temps de l’estiu.

Venus i Mart encara es mostren cap a l’oest, el primer brillant sobre l’altre molt més dèbil, poc després de la posta de sol. En febrer van protagonitzar un dels més bells encontres dels últims mesos, de vegades acompanyats per una fina tallada de Lluna.

Però aquests dies un altre planeta també ha fet acte de presència en l’encontre còsmic: el planeta Urà. Però la seua brillantor és tan dèbil que és difícil veure’l a ull nu en entorns urbans. Però si disposeu d’un telescopi, per petit que siga, tracteu d’observar-lo aquests dies ja que tindrem una referència fàcil per trobar-lo. Urà es posarà els primers dies de març tan prop de Venus, que, mirant-ho pel telescopi, els dos planetes es veuran en el mateix camp de visió!

Si voleu observar aquests planetes, recordeu que només seran visibles fins a unes dues hores després de la posta de Sol mirant cap a l’oest.

Júpiter es troba actualment en la constel·lació del Cranc prop de la nebulosa del Pessebre. El podreu veure tota la nit i per ajudar-vos a trobar-lo, durant les nits del 29 i 30 de març la Lluna s’hi situarà ben prop.

Però l’espectacle celeste més important del mes serà, sense dubte, l’eclipsi parcial de Sol que podrem veure des d’ací el matí del 20 de març. Començarà a les 10:09 hora local i acabarà a les 11:21 hora local amb un quasi 70% d’ocultació del disc solar per la Lluna. Recordeu però que mirar el Sol amb un telescopi o uns prismàtics directament o a ull nu, està totalment desaconsellat si no es vol perdre la vista immediatament. Hi ha mètodes fàcils, barats i segurs per mirar el Sol. No perdeu l’oportunitat d’aprendre i d’admirar-vos d’uns dels espectacles més bonics de la natura. Estigueu atents, ja en parlarem.

Finalment, recordar-vos que el mateix dia 20 de març, a les 23:45 començarà la primavera.

La Lluna presentarà les següents fases en hora local:

Fase Mes Dia Hora
Lluna plena Març 5 19 05
Quart minvant Març 13 18 48
Lluna nova Març 20 10 36
Quart creixent Març 27 08 42

Si voleu obtenir més informació i un senzill mapa del cel observable del mes de març de 2015, podeu punxar aquest enllaç. També podeu veure un mapa del firmament. I tot això gràcies al Planetari de Quebec.

Imatge: Eclipsi solar a la platja de Gandia. 4 de gener 2011. 8:40. Enric Marco. Canon EOS 1000D, focal 300 mm, Temps d’exposició: 1/10 s.

Publicat dins de El cel del mes i etiquetada amb , , , , | Deixa un comentari

Venus i Mart junts, i de visita la Lluna

2

2015-02-20-CONJUNCIO-LLUNA-VENUS-MARTAnit es va veure un espectacle celeste admirable. Si vàreu estar atent, i havieu seguit les recomanacions d’observació del cel del mes de febrer, poguereu gaudir de la conjunció de tres dels cossos celestes més interessants, fenomen que va ser visible al cel de ponent poc després de la posta de Sol.

Disposat en una formació triangular, Venus, ben brillant, se situava al vèrtex de l’angle entre Mart, molt més dèbil però ben prop i cap al nord i la Lluna, més allunyada i cap a l’horitzó.

Mart era l’objecte més dèbil. Situat ara mateix a més de 300 milions de quilòmetres de la Terra, l’observació al telescopi només permet veure que té forma circular però no s’aprecia cap detall.

La Lluna, amb només un dia de vida després la Lluna nova, es veia molt prima i mostrava la seua forma més simpàtica amb la forma de somriure, com anunciant l’arribada de la primavera. Aquesta forma tan divertida, en forma de somriure o de barca, ocorre en hivern quan l’òrbita de la Lluna és presenta ben alta.2015-02-21-Lluna-Venus-Mart

Però s’hi podien veure alguna altra cosa més interessant sobre el nostre satèl·lit, com ara que la part superior del seu disc, que no està il·luminat directament per la llum solar, era perfectament visible com es pot veure en la fotografia que m’envia l’amic Joanma Bullón. D’on ix aquesta llum? Aquesta il·luminació feble de la Lluna s’anomena llum cendrosa i prové de la llum que li envia el nostre planeta. Un astronauta situat en la superfície de la Lluna en la nit lunar té al cel la brillant Terra que brilla unes trenta vegades més que la Lluna plena en el cel terrestre.

Aquesta il·luminació terrestre reflectida sobre la “pantalla” lunar ha permés estudiar els efectes de la variació de la cobertura nuvolosa en l’atmosfera terrestre amb la mesura acurada de la llum cendrosa al llarg dels anys. És a dir podem mesurar el nostre planeta des de fora sense eixir de la Terra. Ben curiós.

La conjunció dels planetes i la Lluna continua avui, encara que la Lluna estarà més alta. Mireu poc després de la posta de Sol i, en fer-se fosc, trobareu els dos planetes junts i dalt el fi tall d’una Lluna de dos dies, com es veu a la simulació adjunta extreta del programa Stellarium.

Planetes-avuiD’aquesta conjunció podem aprendre com orbiten els planetes del sistema solar i com “s’alineen” en direcció a la Terra. De la web The Planetes Today, a live view of the solar system, podem veure en directe el sistema solar des d’una perspectiva allunyada i situats sobre el pol del Sol. Es veu clarament la disposició planetària i de la Lluna que ens està oferint aquests dies l’espectacle celeste (punxeu la imatge per veure-ho més gran).

No us perdeu la vista celeste d’aquesta nit.

Imatges:

1. De dalt a baix, Mart, Venus i la Lluna. 20 de febrer 2015. Teleobjectiu 200 mm. Joanma Bullón. Observatori La Cambra. Aras de los Olmos. Els Serrans.
2. De dalt a baix, Lluna, Mart i Venus. 21 de febrer 2015. Simulació Stellarium
3. La posició dels planetes. De The Planetes Today, a live view of the solar system.

El cel de febrer de 2015

0

Lovejoy-Pleiades-Bullon-sL’anticicló del mes passat ens ha deixat veure el cel sense problemes i, sense núvols, hem pogut gaudir de l’observació del cometa Lovejoy i també del pas de l’asteroide 2004 BL 86.

Les figures celestes van movent-se i encara que les constel·lacions de la saga d’Orió encara dominen el cel de febrer, per l’est ja en guaiten d’altres en avançar la nit, com ara el Lleó, la Verge, el Bover o més tard Hèrcules.

A més a més, aquest mes estem de sort. Tenim la possibilitat de veure fins a cinc planetes al llarg de la nit. D’oest a est, Venus, Mart, Júpiter, Saturn i, fugaçment Mercuri.

Al capvespre mirant cap a l’oest, poc després de la posta de Sol, la brillant lluminària de Venus serà impossible d’ignorar. Si mirem una mica cap amunt de Venus podem veure un punt brillant dèbil. És el planeta Mart.

Mart, ara en la constel·lació d’Aquari, continua fugint del Sol i se situarà sobre Peixos en la segona quinzena de febrer. Tanmateix, Venus també augmenta la seua separació del Sol però ho fa molt més ràpidament que Mart. Per això, la trobada serà inevitable. Des del 18 al 25 de febrer els dos planetes estaran realment junts al cel. La separació serà només de 0.4º les primeres hores del dia 22 de febrer, tan junts que cabrien dins d’una Lluna plena. Mirant-los amb un telescopi els dos planetes caben junts en el camp de l’ocular. Bona ocasió per fer-los una foto de família. A més a més, tindrem l’afegit que una fina lluna creixent formarà un trio amb els dos planetes el capvespre del dia 20 de febrer.

Júpiter ja és visible per l’est a partir de les 19 h. Situat entre el Cranc i el Lleó, rebrà la visita de la Lluna el 3 de febrer. No us podeu perdre l’espectacular eixida conjunta dels dos si mireu a l’est durant el crepuscle del dia 3. Bon moment per identificar-lo.

Saturn, el planeta dels anells, que es troba situat en les urpes de l’Escorpí, eixirà per l’est cap a les 4 de la matinada a principi de mes però a final de mes ja el podrem veure a partir de les 2:15.

I finalment, el darrer planeta visible aquest mes, Mercuri, havent eixit ja de la lluentor solar, serà visible a partir de la segona setmana de febrer per l’est. Això si, cerqueu un lloc ben lliure d’obstacles ja que no s’alçarà massa de l’horitzó.

Però l’objecte més interessant del mes continua essent el cometa C/2014 Q2 Lovejoy. I és que per fi tenim un cometa visible a ull nu. Tanmateix, sense telescopi, només se’n veu una boirina si sabem com trobar-lo amb una carta com la que pose en aquest apunt. És a dir la visibilitat d’aquest cometa no té res a veure amb la del Hale Bopp o el C/2011 L4 Panstarrs.

C2014_Q2_Lovejoy_Feb15_Finder_Chart

El cometa C/2014 Q2 Lovejoy va ser descobert el 17 d’agost passat per l’experimentat observador australià Terry Lovejoy i des de fa unes setmanes ja ha estat vist per nombrosos observadors d’arreu del món. Els amics més experimentats en fotografia astronòmica han aconseguit espectaculars fotografies del cometa i de la seua cua. Us en pose un exemple en aquest apunt. Actualment el cometa està situat al sud de la constel·lació d’Andròmeda i on passarà prop de la seua estrella γ (gamma) el 5 de febrer. Lovejoy continuarà dirigint-se cap al nord. La trajectòria del cometa sobre el cel el portarà a l’interior de la constel·lació de Cassiopea a meitat del mes de març. En continuarem parlant.

La Lluna presentarà les següents fases en hora local:

Fase Mes Dia Hora
Lluna plena Febrer 4 00 09
Quart minvant Febrer 12 04 50
Lluna nova Febrer 19 00 47
Quart creixent Febrer 25 18 14

Si voleu obtenir més informació i un senzill mapa del cel observable del mes de gener de 2015, podeu punxar aquest enllaç. També podeu veure un mapa del firmament. I tot això gràcies al Planetari de Quebec.

Imatge: Cometa C/2014 Q2 Lovejoy i les Plèiades. Observatori La Cambra, Aras de los Olmos, els Serrans. 16 de gener 2015, 20:32 TU. Telescopi 80 mm, 8,5 minuts exposició, ISO 4000. Autor Joanma Bullón. Amb permís.

Imatge: Camí del cometa C/2014 Q2 Lovejoy del 28 de gener fins l’1 de març. De freestarcharts.com

Publicat dins de El cel del mes i etiquetada amb , , , | Deixa un comentari

El cel de gener de 2015

2
Publicat el 1 de gener de 2015

2014Q2Lovejoy-Bullon2

L’any comença amb un cel lliure de núvols però amb un intens fred que treu les ganes d’observar els fenòmens celestes. I és una llàstima, ja que aquest mes de gener el passar unes hores al res per veure les meravelles de cel s’ho valdrà.

Ja estem en ple hivern i les constel·lacions hivernals com l’Orió, el Taure, el Ca Major i el Menor i els Bessons ens endinsen en els fets més bonics de la mitologia grega però també ens mostren diversos i interessants objectes astrofísics, com nebuloses, estels supergegants o cúmuls estel·lars.

Durant el mes de gener els planetes seran cada vegada més fàcils d’observar. Si ens fixem en l’horitzó oest, tot just després de la posta de Sol, podrem veure la parella Venus (dalt) i Mercuri (baix) ben prop de l’horitzó. Evidentment cal un horitzó oest lliure d’obstacles. Els dos planetes s’aniran allunyant del Sol de dia en dia i, al mateix temps convergint, fins que els dies 10 i 11 de gener es trobaran ben aprop al cel. A partir d’aquest dia, Mercuri s’anirà separant de Venus. El dia 15 de gener Mercuri assolirà la màxima elongació oriental amb una angle de separació del Sol de 18,9º i després tornarà a submergir-se en la lluentor solar. Una molt fina lluna creixent de només un dia se situarà al costat del primer planeta el vespre del 21 de gener. Serà difícil de veure però si ho aconseguiu podreu estar ben contents.

Mentrestant, Venus continuarà allunyant-se del Sol i serà, per tant, cada més visible i brillant en direcció sud-oest poc després de la posta del Sol.

Un poc més amunt de Venus, després de la posta del Sol, Mart serà encara visible al cel del capvespre. El planeta roig continua la seua carrera desenfrenada cap a l’est, com fugint del Sol i per això durant aquest mes conservarà l’altura cada dia mentre passarà des de la constel·lació de Capricorn a la d’Aquari. Mart és, ara mateix, molt poc brillant a causa de la seua distància a la Terra. Per això la seua observació amb el telescopi no serà gens espectacular.

Per fi Júpiter ja és el planeta de la nit. Situat entre les constel·lacions del Cranc i el Lleó, ja es pot veure a l’est en la primera part de la nit a partir de les 21:30 a principis de gener, mentre que a finals de mes el planeta gegant ja serà visible a partir de les 19:30. Serà, per tant, fàcilment assequible per a observar-lo durant les hores posteriors al capvespre. La nit del 7 al 8 de gener una lluna minvant se situarà al costat del planeta. Bon indicador per trobar-lo sense dubtes.

Però l’objecte més interessant del mes és el cometa C/2014 Q2 Lovejoy. I és que per fi tindrem un cometa visibleC2014_Q2_Lovejoy_Dec14_Jan15_Finder_Chart a ull nu!

El cometa C/2014 Q2 Lovejoy va ser descobert el 17 d’agost passat per l’experimentat observador australià Terry Lovejoy i des de fa unes setmanes ja ha estat vist per nombrosos observadors d’arreu del món. S’espera que els primers dies de gener podrà ser observat ja a ull nu. Alguns ja han aconseguint fer-ne fotografies directament amb la càmera, sense telescopi,  situats en llocs ben foscos. Actualment està situat al sud de la constel·lació d’Orió i al contrari del que sol succeir, la trajectòria del cometa sobre el cel serà ascendent, amb la qual cosa cada nit estarà a més altura sobre l’horitzó. És a dir, cada vegada serà més fàcil de veure!  La Lluna ja està creixent i dificultarà l’observació els pròxims dies. Ja en parlaré més els pròxims dies.

La Lluna presentarà les següents fases en hora local:

Fase Mes Dia Hora
Lluna plena Gener 5 05 53
Quart minvant Gener 13 10 47
Lluna nova Gener 20 14 14
Quart creixent Gener 27 05 48

Si voleu obtenir més informació i un senzill mapa del cel observable del mes de gener de 2015, podeu punxar aquest enllaç. També podeu veure un mapa del firmament. I tot això gràcies al Planetari de Quebec.

Imatge: Cometa C/2014 Q2 Lovejoy. Observatori La Cambra, Aras de los Olmos, els Serrans. Telescopi 300 mm, càmera Canon EOS 600 Da, 90 segons d’exposició. ISO 12800. Autor JoanMa Bullón. Amb permís.

Imatge: Camí del cometa C/2014 Q2 Lovejoy en el cel al sud de la constel·lació d’Orió fins el 6 de gener 2015. De freestarcharts.com

Publicat dins de El cel del mes i etiquetada amb , , , | Deixa un comentari

Venus i Júpiter des de Tavernes

0
Publicat el 18 d'agost de 2014

Venus-Jupiter-PlatjaTavernes

Són les 6 del matí i sona el despertador. Som al ple de l’agost i som a vacances. Que faig jo alçant-me abans que el Sol? Només un fenonem astronòmic inusual ha de ser capaç de tal proesa.

I és que com vaig contar ahir, els dos planetes més brillants, Venus i Júpiter, convergien aquesta matinada, poc abans de l’eixida del Sol.

Així que a les 6:15 ja erem allà, a la platja de Tavernes, per gaudir de l’espectacle celeste. Normalment, mirant cap a la mar, sempre hi ha brumes baixes que no et deixen veure l’horitzó però avui el dia era perfecte.

Venus s’hi trobava a només 0,2º del planeta Júpiter, tan junts que amb un dit amb el braç allargat era suficient per tapar-los. A ull nu era com si les dues llums es fongueren en una única llumenera.

Venus era l’objecte superior, el més brillant, mentre que Júpiter era l’objecte inferior, més feble. A la dreta Venus-Jupiterdels planetes, cap al sud-est, es podia veure les tres estrelles brillants del cinturó d’Orió, anunci del pròxim hivern.

Amb la càmera sobre el trípode (imprescindible per evitar tremolors a velocitats tan baixes d’exposició) he aconseguit algunes fotos preses des de la platja. S’hi veu allà lluny llums d’algun vaixell i les lluïssors rogenques de la futura eixida del Sol, a les 7:17. Però d’això ja en parlarem.

Nota: els pròxims dies encara es podran veure els dos planetes junts, però Venus cada vegada s’anirà allunyant de Júpiter i acostant-se al Sol.

Fotos. Conjunció Venus-Júpiter des de la platja de Tavernes. Hora 6:30. Enric Marco.

Venus i Júpiter junts la pròxima matinada

0
Publicat el 17 d'agost de 2014

Demà dilluns 18, poc abans de l’eixida del Sol i mirant cap a l’est, podeu gaudir d’uns dels esdeveniments de la temporada d’estiu. S’ha de tindre en compte que l’encontre celeste entre Venus i Júpiter ocorrerà a poca altura així que no ha d’haver obstacles en aquesta direcció. Veure’ho des de la vora de la mar seria perfecte (si no hi ha núvols baixos).

Si heu estat seguint els moviments dels planetes, haureu notat que Venus i Júpiter es poden veure aquests dies a la matinada, abans de l’eixida del Sol.  Mirant cap a l’est, a partir de les 6 del matí des de principis del mes d’agost i més tard en passar els dies,  s’ha pogut veure la lluminaria de Venus com a estel del matí. Però Venus no ha estat quiet al cel respecte a les estrelles, sinó que de dia en dia s’ha anat movent en la direcció del Sol. En el camí ha trobat el planeta Júpiter i aquest dies s’hi està acostant cada vegada més. Però serà demà dilluns 18 d’agost de matinada el moment de la màxima conjunció planetària. A partir de les 6:15, Venus s’hi trobarà a només 0,2º del planeta Júpiter, tan junts que amb un dit amb el braç allargat serà suficient per tapar-los. A ull nu serà com veure dues llums foses en una única llumenera. Interessant de veure i, sobretot, de fotografiar.

Venus serà l’objecte superior, el més brillant, mentre que Júpiter serà l’objecte inferior, més feble. A la dreta dels planetes, cap al sud-est, podreu veure la constel·lació d’Orió, anunci del pròxim hivern, i l’estel brillant Sirius ben prop de l’horitzó.

Caldria destacar que en aquell moment els dos planetes passaran per damunt del cúmul estel·lar M44, el Pessebre. Però, és clar, això només serà visible amb telescopi. Ara bé, veure un planeta envoltat de centenars d’estels és una visió que no s’oblida.

Animeu-vos a matinar demà de matí que la visió celeste s’ho val.