La constel·lació del Serpentari o Ophiuchus llueix al cel de juliol dalt de la constel·lació de l’Escorpí. A la posta de Sol i mirant cap a l’oest podrem veure una espècie de ball còsmic entre Venus, Saturn, l’estrella Regulus i la Lluna.
Júpiter és veurà per l’horitzó sud durant tot el mes a partir de la posta de Sol. Es trobarà prop de l’estel gegant roig Antares,
La constel·lació del Serpentari o Ophiuchus llueix al cel de juliol dalt de la constel·lació de l’Escorpí. Representa un home portant una serp al seu voltant. La serp es troba representada per dues constel·lacions, el cap rep el nom de Serpens Caput, mentre que la cua és la constel·lació de Serpens Cauda. El déu Apol·lo s’enamorà de la mortal Corònide en veure-la banyar-se nua a un llac. De l’enllaç la deixà embarassada. El pare de la xica, Flegies, la casà, però, amb Isquis. Apol·lo ho considerà una traïció i va convéncer la seua germana Artemisa, deessa de la cacera, per a què matés Corònide. Ja morta, Apol·lo li arrancà el fetus i confià el seu fill Asclepi al centaure Quiró, que l’educà i li ensenyà medicina. Asclepi arribà a ser un gran metge i, fins i tot, ressuscità els morts. Això va posar nerviós el déu de l’infern Hades, el qual es va preocupar perquè no li arribaven difunts. Així que demanà al seu germà Zeus que matés Asclepi amb un raig i quan ho va fer declarà que tots els mortals han de morir algun dia. Tanmateix el posà al firmament com a serpentari en reconeixement als seus mèrits mèdics. Asclepi és conegut pels romans com a Esculapi.
El zodíac és la zona del cel per on passen, al llarg de l’any, el Sol i els planetes. El Serpentari és travessat pel Sol des del 30 de novembre fins el 17 de desembre. Hi ha 12 constel·lacions del zodíac però el Serpentari no està entre elles. L’explicació a l’aparent paradoxa és que fa 2000 o 3000 anys, quan es definí aquesta zona i s’usà amb finalitats astrològiques, el Sol no passava sobre el Serpentari. Tanmateix, la precessió, que fa girar l’eix de rotació de la Terra al voltant de l’eix de rotació de l’òrbita terrestre amb una durada d’uns 26000 anys, va canviant, a poc a poc, els camins del Sol i dels planetes i al llarg del segles els ha fet passar sobre aquesta zona del cel. Ja resulta curiós que l’astrologia, eixa pseudociència que creu que els moviments dels astres poden influir sobre els comportaments de les persones, encara no l’haja tingut en compte i continue usant horòscops amb només 12 signes.
Entre els objectes a destacar en aquesta constel·lació podríem buscar les restes de la supernova que observà Johannes Kepler l’any 1604 i que Galileo Galilei usà per rebatre la idea preponderant des de la Grècia Clàssica que el firmament no canviava mai.
A la posta de Sol i mirant cap a l’oest podrem veure una espècie de ball còsmic entre Venus, Saturn, l’estrella Regulus i la Lluna. Per començar, l’1 de juliol Saturn i Venus es trobaran molt junts, a menys d’un grau de separació. Els següents dies s’aniran separant i faran un triangle celeste entre Venus, el més brillant, Saturn a la dreta i Regulus a dalt. El dia 16 entra en joc la Lluna, que estarà en una fase creixent molt fina i se situarà molt prop de Saturn. El dia 17 els quatre cossos es trobaran ben junts. Els últims dies del mes de juliol Venus i Saturn s’ocultaran poc després de la posta del Sol i deixaran de ser observables.
Júpiter és veurà per l’horitzó sud durant tot el mes a partir de la posta de Sol. Es trobarà prop de l’estel gegant roig Antares, el més brillant de la constel·lació de l’Escorpí. El dia de Sant Jaume, 25 de juliol, la Lluna se situarà prop d’aquest estel i formaran un trio celeste amb Júpiter.
A la matinada, cap a l’horitzó est podrem veure Mart durant tot el mes. Mercuri s’hi afegirà a partir del dia 12 poc abans de l’eixida del Sol. Tanmateix a final de mes tornarà a situar-se en la direcció solar i deixarà de ser visible.
La Lluna serà plena el 30 de juny, mentre que el 7 de juliol estarà en fase de quart minvant. El dia 14 tindrem una Lluna en fase de nova. El 22 de juliol la Lluna presentarà l’aspecte de quart creixent. Finalment tornarem a tindre lluna plena el 30 de juliol.
L’equip d’astrònoms de la Universitat de Califòrnia, liderat per Michel Brown, va descobrir l’any 2005 el cos Eris, més enllà de Plutó. L’any passat es va veure que era més gran que Plutó. Aquest fet va comportar que Plutó deixara de ser considerat un planeta del sistema solar i que es creara la nova categoria de planeta nan on encabir Plutó, Eris, Ceres i d’altres cossos menuts. Ara, usant imatges del telescopi Hubble i del telescopi Keck de Hawaii s’ha pogut determinar que Eris és un 27% més massiu que Plutó. El fet que Eris tinga el satèl·lit Disnòmia ha permés calcular la massa del planeta nan i també la seua densitat, que és d’uns 2,3 grams per centímetre cúbic. Aquesta alta densitat suggereix que Eris no està format només per gel, com es pensava abans, sinó que per força ha de tindre una part rocosa.
La imatge adjunta representa un mapa del cel nocturn del dia 1 de juliol del 2007, a les 23:30 hores (hora oficial), que pot ser utilitzat per a l’observació. Només cal sostindre’l dalt del cap amb la part inferior en direcció al Sud (S). Així tindreu el Nord (N) a la vostra esquena en la carta, l’Est (E) es trobarà a l’esquerra i l’Oest (O) a la dreta. Aleshores veureu com les estrelles del mapa es corresponen amb les del cel. Aquest planisferi també pot servir-vos durant tot el mes. Només caldrà restar 4 minuts per dia de l’hora d’observació indicada. Així aquesta carta serà correcta igualment per al dia 15 a les 22:30 hores i per al dia 30 a les 21:30 hores.
Figura adjunta: Mapa celeste per al mes de juliol 2007. Vàlid per al dia 1 de juliol a les 23:30 hores. Per a utilitzar-lo altres dies caldrà restar 4 minuts per dia de l’hora d’observació indicada. Gràfic del programa Cartes du Ciel.
Foto menuda: Asclepi/Esculapi. En aquest apunt es parla del retorn de l’escultura d’Esculapi d’Empúries al seu lloc original.
