Pols d'estels

El C/2023 A3 (Tsuchinshan–ATLAS) continua en el cel del capvespre vist des de l’hemisferi nord. Tanmateix les condicions del cel nocturn han empitjorat des de la setmana passada i cada vegada el cometa s’allunya més i més del Sol i, per tant, la seua lluminositat va minvant. Però estic content per haver tingut una finestra d’oportunitat durant els dies 15 i 16 d’octubre passat. Així que puc acomiadar per sempre el cometa, ja que no tornarà mai més prop de nosaltres. (e > 1, òrbita hiperbòlica, òrbita oberta). Bon viatge per l’espai interestel·lar.

Si el dimarts 15 d’octubre el vàrem observar des de l’Aula d’Astronomia del Campus de Burjassot de la Universitat de València amb prismàtics, càmeres i mòbils, el dimecres 16 seriem més ambiciosos i usaríem telescopis per obtenir-ne unes millors imatges. El problema era que la crema de l’arròs continuava i, sense una bona arruixada de pluja com la del dia anterior, l’atmosfera era tèrbola i poc clara.

El capvespre del dimecres 16 d’octubre vaig portar el meu petit joguet, el SeeStar 50, per que em fera unes fotos ben boniques de l’objecte celeste. Una tauleta del projector de transparències sense ús va servir per improvisar una plataforma d’observació ben estable.

Mentre els estudiants de l’Associació Astronòmica de la Universitat de València preparaven les càmeres i prismàtics per veure altra vegada el cometa, el meu telescopi i jo ens acomodàvem en un racó de la terrassa que no molestara a l’observació dels altres.

Però com que el cel era tan boirós a causa del fum i de la contaminació dels cotxes de l’autovia, els intents de fotografiar-los van ser infructuosos. El cometa es resistia a eixir en les pantalles de les càmeres i mòbils i pels prismàtics com el dia anterior.

Mentre es feia més fosc i com que el meu petit telescopi encara no podia encarar-se cap al cometa per falta d’estrelles guia, vaig decidir fotografiar la Lluna, que ben bella eixia sobre Burjassot. Els mars Serenitat, Tranquil·litat i Fertilitat eren ben visibles així com el gran cràter Tycho.

Avui teníem més marge fins a la posta del cometa ja que aquest s’havia desplaçat cap a l’est durant les 24 h passades. A partir de les 20:10, la foscor ja era suficient i les estrelles ja brillaven per tornar a tractar de trobar el cometa. I, després dels moviments d’ajust correctes i convenients, allí estava en el centre de la imatge de la tablet. Ara només calia fer diverses exposicions per destacar la cua. Amb un minut ja tenim la coma, amb 6 la cua. Amb aquest 6 minuts el nucli brillant del cometa ja eixia allargassat pel moviment propi del cometa cap a l’esquerra, cap a l’est allunyant-se del Sol. Els cometes quan es troben en la part de l’òrbita més pròxima al Sol, el periheli, es mouen molt de pressa, tal com descriu la segona llei de Kepler, o llei de les àrees.

Un processat lleuger posterior descobrirà una llarga cua que ocupa tota la diagonal de la imatge. I, des del nucli tot al llarg de la cua just per la meitat s’hi observa com un tall, una manca de lluminositat. Més tard em dirien que aquest és l’ombra que fa el nucli cometari sobre la cua. Sembla que la part oposada del nucli sobre la que incideix la llum del Sol no és excitada i no emet gas i, per tant és fosca.

Mentrestant els companys havien engegat el telescopi i miraven la Lluna, cada vegada més alta, el planeta Saturn i el cometa.

El que havia de ser el cometa del segle ha passat sense pena ni glòria pel comú dels mortals. Ni grans cues ocupant el cel, ni visibilitat al llarg de tota la nit. Només ha estat visible a ull nu en indret ben foscos i als altres indrets ha calgut l’ajuda òptica de prismàtics i telescopis. Per aquesta raó els que l’hem gaudit plenament hem estat els astrònoms que l’hem pogut veure a la posta de sol la setmana del 14 al 20 d’octubre mentre que aquesta setmana els núvols i la pluja n’han dificultat molt l’observació.

C/2023 A3 (Tsuchinshan–ATLAS) és un cometa que prové del núvol d’Oort descobert pel Purple Mountain Observatory a la Xina el 9 de gener de 2023 i trobat de manera independent pel sistema ATLAS a Sud-àfrica el 22 de febrer de 2023. El cometa va passar pel periheli a una distància de 0,39 ua (58 milions de km) el 27 de setembre de 2024, quan es va fer visible a ull nu. El Tsuchinshan-ATLAS va assolir la seua magnitud més brillant poc després de passar el Sol el 9 d’octubre, amb una magnitud de -4,9 quan començà a veure’s poc després de la posta de Sol des de l’hemisferi nord.

És un cometa de llarg període (> 200 anys) i l’observació durant més d’un any ha permés determinar-ne l’òrbita definitivament. Al contrari del que han dit de manera irreflexiva els mitjans de comunicació repetint sense contrastar que tenia un període de 80000 anys, realment no el tornarem a veure mai més ja que té una òrbita hiperbòlica, oberta i ara mateix amb prou energia per escapar de l’atracció gravitatòria del Sol.

Nosaltres el veiérem de manera molt clara el capvespre del dimarts 15 d’octubre des de la terrassa de l’Aula d’Astronomia. Una hora abans de la posta de Sol havia plogut intensament durant una breu tempesta que netejà l’atmosfera de pols i de fums de la crema de l’arròs. A més el cel ens regalà després un meravellós arc de Sant Martí doble que presagiava una nit especial.

Després de la posta de Sol, amb Javier Navarro i altres membres de l’Associació Astronòmica de la Universitat de València, esperarem que es fera més fosc per captar les subtils llums cometàries. Els prismàtics i càmeres de l’associació ja estaven preparades mirant cap a l’oest, cap a la zona de la Fira València, cap a la dreta de Venus que ja guaitava brillant prop de l’horitzó. Feia una hora tot estava cobert i ara només alguns núvols feien la guitza i potser ens taparien C/2023 A3 (Tsuchinshan-ATLAS). Passaven els minuts, ja eren les 20:00 h i allí no es veia res. La finestra d’observació era curta ja que cap a les 20:45 ja no seria visible ja que es pondria darrere dels edificis.

De sobte, a un pam de distància de Venus cap a la dreta, va aparèixer l’estel Arcturus, α Bootis. Ja ho teniem, just entre els dos ha d’estar el cometa. I efectivament Javi el va veure amb els prismàtics. Poca cosa, la veritat, un nucli quasi puntual blanquinós seguit per una llarga cua. Amb el mòbil vaig tractar de captar-lo. I ací el tinc. Recordeu que l’ull és un sensor poc adient per a la nit i qualsevol dispositiu té més sensibilitat, sobretot si pot fer imatges amb exposicions de 2 o 3 segons.

Situant el mòbil en un trípode vaig poder fer alguna foto més detallada del cometa, allargant l’exposició fins a 25 segons. En aquest cas la rotació de la Terra ja es fa visible i les estrelles ja ixen mogudes. M’havia de quedar, per tant, amb exposicions més curtes de fins a 10 segons. La llarga cua es va fer visible i transparent, a través de la qual s’hi podien veure estrelles.

Mentre observàvem el cometa, s’havia obert la cúpula i amb el telescopi principal de l’Aula la gent observava la Lluna plena i el planeta Saturn. La nit avançada ràpidament i el cometa cada vegada estava més prop dels edificis. En pocs minuts es pondria darrere dels edificis de la urbanització Valterna. Però encara vàrem tindre temps de fer unes fotos més amb el cometa fregant les finques. Demà tornaríem a intentar veure el cometa però aquesta vegada amb telescopi.

El divendres passat va estar un goig rebre un grup d’estudiants tan aplicats com els d’Unisocietat Quart. Després d’haver-los donat classe de fonaments d’astronomia, ara no han parat fins rebre la classe pràctica d’observació amb telescopis a les instal·lacions de l’Aula d’Astronomia del Campus Científic de Burjassot/Godella.

Encara que no era la millor nit per a observar el cel nocturn, sí que han pogut observar la meravella de l’eixida de la Lluna, eclipsada penombralment, ben rogenca ella i el brillant planeta Venus en màxima elongació oriental mostrant-nos mig disc enllumenat.

Però el plat fort de la nit ha estat l’observació de la Lluna plena. Encara que en aquesta fase no es pot apreciar el relleu muntanyós del nostre satèl·lit, els alumnes veieren perfectament el perfil dels mars i l’immens cràter Tycho al sud del disc. També s’apreciava el cràter Copèrnic al centre del disc lunar. Us deixe alguna foto que es va fer amb el telescopi a la que he millorat una mica amb el programa Gimp.

Us deixe també una foto de la Lluna amb els noms dels cràters anotats per que els pugueu reconèixer.

Sembla que els estudiants van quedar ben satisfets amb la visita.

Fotos: Vicente Mateu Casinos