BiCiCORRiOLS Ciclisme i muntanya

Per Giovanni Leonardi

Com que l’ amic Sergi encara avui no ha fet arribar a “la Redacció” l’article que havia promès escriure, em veig obligat a fer-ho jo, donat que no es pot deixar fora del bloc aquesta sortida d’esquí de muntanya, per ser sens dubte mereixedora d’ un seu propi espai per ser força diferent de les demés.

(més…)

Per Joan Lladó

Enguany, a la sortida nocturna li ha faltat ben poc perquè fos remullada. Com que no ha estat així, l’hem remullada per dins: al sopar d’El Corredor no ha mancat ni vinassa ni cervesa i, com hauran notat les senyores, tampoc l’all.
Perquè no hi faltés el Mamalló, aquesta vegada vam quedar a les vuit a la Plaça i n’erem una bona colla: dotze. Abans de les deu havíem de ser entaulats, per tant, de pet a la feina.

Per Joan Lladó

La sortida de tarda d’aquest dijous la vam voler allargar i fer-la també de nit. Així doncs, preparats amb frontals i amb entrepans, a dos quarts de set ens trobàrem a la plaça. Si la intenció era d’anar a sopar a Burriac, quina zona havíem de voltar?

Per Joan Lladó

Són dos quarts de set i tothom és puntual a la plaça. Alguns hi apareixem molt ben equipats pel que fa a lluminària: volem gaudir tant com puguem de la baixada.
La intenció d’aquest any fóra de sopar a Can Pradell però els divendres no obren i per tant, hem de tornar a El Corredor. Dijous vam decidir de passar per Argentona a trobar-nos amb els de la vila. Cap allà anem. Ens esperen a can Comalada. Quan arribem en Pep està sol. El company no ha aparegut. Què hi farem. Un altre dia el coneixerem.

Per Joan Lladó

Com va essent costum cada any a l’entrada de la tardor, el divendres 6 d’octubre es tornà a fer l’escapada nocturna amb sopar a El Corredor. La sortida fou a quarts de set de la Fiveller’s Square. Abans de sopar no es féren massa pistes i en havent sopat, tampoc. Qui ho havia de dir. El Maestro es comprà una parcel·la amb escales a Sant Martí de Mata i no la va saber estrenar. Segur que les hagués pujat. Durant un parell de dies va haver de dur el peu immobilitzat, però sembla ser que sense conseqüències apreciables. Potser si que ens fem grans. Tanmateix, ens queda corda. A la foto, els nou mussols.