BiCiCORRiOLS Ciclisme i muntanya

En Viñals es va ocupar de la part d´inscripcions i intendència i tan ell com la Susanna van arribar d´hora a la Pobla de Cèrvoles que es on s´ubicava el camp base. Com és habitual en Martí i jo arribàvem a tres quarts de quinze, just per la reunió informativa, on s´explicava les etapes dels dos dies. Total que acabats d´arribar i no ens vàrem entrar de res. Sort de l´Albert que ho portava controlat i havia dissenyat l’estratègia.

Dissabte començava a les vuit la primera etapa on la fèiem tots tres, constava d´una cursa d´orientació urbana amb unes preguntes senzilles però que si la cagaves penelitzaven una hora. La precipitació ens va fer recórrer més metres del compte i vàrem acabar el primer tram força endarrera però sense errors en les respostes.

La segona etapa orientació en btt, uns 15 quilòmetres que malgrat algunes equivocacions i encigalades la vàrem fer prou dignament. En Martí es queixava ja que el mapa tot i ser força precís no diferenciava entre corriols camins i pistes.

Arribada a Vinaixa, en Martí li toca pujar un corda de 13 m. a pols assegurat per en Viñals i tot seguit una altre orientació urbana d´uns 5 quilòmetres. Sortim de Vinaixa en Viñals i jo en orientació en btt, uns 19 quilòmetres la segona fita del tram es trobava dalt d´un turó inaccessible en bici i  ens fa adonar de perquè d´aquesta comarca se´n diu les garrigues. Hem de remuntar per un vessant ple de garrigues que punxen i esgarrapen de nassos, adéu a les cames de “modelo” Arribada a l´Espluga Calba on l´Albert  descansa i en Martí i jo iniciem una cursa d´orientació especifica.

Lleugera cagadeta al voler retallar per aconseguir un fita que fa que ens en saltem una altre, finalment gràcies al talent del màster ens resituem i tornem a l´Espluga Calba.

Per fi em toca un descans més o menys llarg, això ja comença a picar. Em dóna la sensació que son les quatre de la tarda i només són les dotze, els altres estan fent una orientació en btt d´uns 17 quilòmetres. Començo a mental·litzar-me pel que em tocarà quan arribin, per tan endrapo bé, jec una bona estona això si amb la companyia de la Susanna.

Finalment arriben del tram de bici, recollim el mapa i ens disposem a marcar les fites  amb unes coordenades amb angles i distàncies, que fa que haguem de ser precisos ja que si ens equivoquem amb una, arrastrarem l´error en les altres, sortim i al creuar-nos amb un altre equip comparem per veure si hem marcat bé les balises , de seguida veiem un petit error d´un 10º que ens hauria portat a la ruïna, tornem a remarcar les balises uns metres més enllà del control avituallament, semblem dos nens de la eso que ajaguts a terra amb el transportador d´àngles i el regle fan els deures.

Els primers quilòmetres son plans i se´m entravessen els següents són trencacames i em desmaneguen, penso, sort que era un treking perquè jo no he parat de córrer i en Viñals fresc com una rosa. Al arribar a la fita 27 decideixo que és l´hora del redbull, a partir d´aquí la neurona comença a vibrar dins la closca i sembla que les cames s´animen i finalment després d´uns puja i baixa arribem al control després de gairabé tres hores llargues, on en Martí ens espera ansiós, em toca tornar a sortir amb un tram de 17quilòmetres de orientacio en btt, directament em torno a dopar i sortim disparats; toca pujar en jumars  el campanar de Cervià de les Garrigues, li cedeixo l´honor en Martí que amb gran patiment assoleix la fita de la campanar. Sortim esperitats cap al tram de bici, encigalada de nou però sembla que això juntament amb les ganes ens fan recuperar posicions, arribem a una balisa, és un pou on em toca baixar i enfangar-me fins les celles, a l´hora de clicar, sorpresa!! de la balisa s´encenen un ulls vermells, resulta que la fita era el cadàver d´un pirata, cabroooooons  qui ensurt, sortim d´aquesta zona  i ens adonem de que hem superat alguns equips, de mentres en Martí em va collant cada vegada més, s´intueix alguna “vendetta”.

Per fi arribada de nou a la pobla de Cèrvoles, entrem sisens i ens sentim satisfets. Mentre l´equip desa el material el mamalló jeu extasiat.

Una bona dutxa i un sopar de senyors ens permeten recuperar forces, penso en logístic, avui toca canvi d´hora i mai no se si l´hora s´ha d´adelantar o endarrerir  total em deixo portar pels companys que sembla que ho tenen més clar que jo.

El segón dia començava d´hora, a les sis del matí prova individual d´orientació, en Viñals corrent en Martí en bici i el nen amb patins. Sortim tots alhora, bicis patins i gent amb frontal, tot un espectacle, de nou un cadàver aquesta vegada vestit de nuvia i a la reixa del cementiri que serveix com a balisa i li dóna un toc d´humor terrífic que ens fa somriure de bon matí, completem el primer sector en primer lloc, tot i que en Martí es queixa de que no li ha anat bé es dels primers en arribar en bici i l´Albert fa el seu trem en el millor temps. Tot seguit sortida del segon tram amb patins, gairebé  10 quilòmetres de suau pujada i planer, fa pensar com si estiguéssim fent la marxa Beret sobre asfalt, tan sols interrumput per el pas de l’ave, els Grand Valira ens  passen com una exhalació en la baixada, arribem al control canvi en segona posició.

En el següent tram surten el màster i en Viñals , només són 20 quilòmetres de treking  orientació amb tram d´escalada entremig, veig que els redbulls van encabint-se dins les motxilles pel que pugi ser. Resulta ser un tram dur i força complicat de navegació que els  provoca fer alguna gran marrada i els fa perdre un temps valuós que al final de l´etapa els feia arribar tard al control horari, finalment només quatre equips, més el de les noies que no havien fet el tram difícil poden sortir a fer l´ùltim sector, per tant aquí s´acaba la nostra participació i la de la resta d´equips en el raid.

Dinar de cloenda, fotos varies i alguns presents i au! cap al maresme que de garrigues no ni ha tantes.

Fins la propera,
Albert Gomez