Pols d'estels

L’estiu s’acaba i amb ella la ronda d’activitats en defensa de la nit en els parcs naturals valencians. La nostra darrera aturada ha estat, com l’any passat, el parc natural que envolta la muntanya màgica dels valencians, la Penyagolosa.

Convidats pel Parc Natural de Penyagolosa, dissabte 7 de setembre per al vesprada ens esperaven al centre d’interpretació del Parc per a preparar la xarrada i la posterior observació astronòmica.

No era el nostre primer intent de l’estiu de parlar-hi sobre el problema de la contaminació lumínica i d’admirar el cel nocturn del parc natural. La cita inicial de l’activitat era prevista per a la nit del 14 d’agost. A banda de la preceptiva xarrada es pretenia observar les estrelles i nebuloses en un cel ben fosc a l’ombra del Penyagolosa però també albirar part dels meteors de la pluja d’estels dels Perseids d’enguany. Malauradament res de tot això va ser possible ja que l’avís de tempestes generalitzades va obligar a suspendre la visita.

La nova cita amb el Parc es programà prop del nou quart creixent lunar, el dissabte 7 de setembre, amb l’esperança d’un cel més amigable amb l’observació astronòmica. Però les nostres esperances s’esvaniren com aigua en cistella, com explicaré més endavant.

Amb el cel mig ennuvolat per núvols alts, però encara útil per a l’observació de la Lluna i Saturn, arribarem una hora abans de l’hora fixada. Amb temps i encara de dia, era factible muntar el telescopi per estar preparats per veure el cel tan bon punt acabara la xarrada. Sense massa esforç, el telescopi es muntà i, fins i tot, un assistent a la xarrada muntà el seu prop del nostre. Si tot anava bé tindríem doble oferta d’observació celeste.

A la sala d’actes del Centre, amb l’assistència d’una vintena de persones, entre ells alguns xiquets, explicàrem els problemes de la contaminació lumínica i els seues efectes sobre el medi ambient i les persones.

Un fet fonamental que sempre remarquem és que cal que considerem la llum artificial nocturna com un agent contaminant. El seu ús en un medi natural pertorba el creixement de les plantes, altera els hàbitats, modifica els comportament de les aus i, sobretot afecta l’anomenat “plàncton” terrestre, els insectes nocturns, que queden atrapats per les lluminàries i provoca la separació de poblacions. En un indret tan sensible com el Parc, sense llums artificials nocturnes, la nit és natural i els animals no es troben tan exposats a les amenaces lumíniques.

La llum artificial nocturna també té efectes en la salut humana. La llum a la nit, sobretot amb molta presència de component blau, inhibeix la producció de melatonina. La falta d’aquesta hormona al nostre organisme durant les hores nocturnes causa diverses afeccions. L’insomni n’és la primera, però també s’hi pot parlar de depressió, ansietat, obesitat i augment de risc d’algunes malalties com càncer de mama o pròstata, entre d’altres. Fa pocs dies s’ha trobat, fins i tot, relacions amb un augment del risc de patir Alzheimer, especialment en gent més jove.

Finalment es presentà el còmic Il·lumina el teu rellotge, amb codi QR per poder-se’l baixar. Al còmic, una nena parla amb un gat setciències dels problemes causats per la contaminació lumínica d’una forma divertida i molt entenedora. Al final s’hi troben uns tests per veure com portes els teus ritmes biològics i unes recomanacions per dormir millor.

Una vegada acabada la xarrada el panorama celeste havia canviat totalment. Ja no hi havia espai al cel per observar ja que els núvols havien envaït tot el firmament i, a més a més, s’havien espessit. No res més es podia fer, ni esperar que escampara ja que la previsió de l’oratge era pèssima.

Quedàrem a sopar en les tauletes de davant del Centre d’Interpretació mentre parlàrem de tot un poc. De mitologia celeste amb les aventures libidinoses de Zeus/Júpiter, de la física dels forats negres o de com denunciar agressions lumíniques…

I, poc a poc, havent sopat la gent anà marxant ja que poc més s’hi podia fer. Enguany l’oratge no ens ha acompanyat. L’any vinent esperem que serà millor.

Gràcies a la direcció del Parc Natural de Penyagolosa per convidar-nos, a Herme, tècnica del Parc, per fer-nos-ho tot ben fàcil i als visitants per vindre i per aguantar fins ben entrada la matinada, malgrat els núvols.

Imatges: Enric Marco i Ángel Morales-Rubio.

Acabem la ronda d’estiu d’activitats en defensa de la nit en un indret nou, el parc natural que envolta la muntanya màgica dels valencians, la Penyagolosa.Convidats pel Parc Natural de Penyagolosa, dissabte 19 per al vesprada ens esperaven al centre d’interpretació per a preparar la xarrada i la posterior observació astronòmica. El centre s’hi troba just una mica més amunt del Santuari de Sant Joan de Penyagolosa, ara en obres després de l’adquisició per la Generalitat Valenciana. L’indret és espectacular: ben dins del bosc, sense cap lluny artificial a molts quilòmetres a la redona i, a més, en aquell moment, amb el cel impol·lut de núvols cosa que presagiava una nit ben aprofitada.

Cap al sud, guaita, el cim de Penyagolosa. En trobar-nos ja a prou altura la muntanya no sembla tan imponent. Tanmateix, des del cim la mirada s’escampa per totes les terres valencianes i fins i tot, més ella, al Pirineu. Però la seua alçada permet veure-la des de ben lluny, des del Benicadell, a la Vall d’Albaida, o des de la Serra de Tramuntana a Mallorca. El Gegant de Pedra és, en certa mesura, el protector petri dels valencians.

A la sala d’actes del Centre, amb l’assistència d’una vintena de persones, expliquem les problemes de la contaminació lumínica i els seues efectes sobre el medi ambient i les persones.

Cal que considerem la llum artificial nocturna com un agent contaminant. El seu ús en un medi natural pertorba el creixement de les plantes, altera els hàbitats, modifica els comportament de les aus i, sobretot afecta l’anomenat “plàncton” terrestre, els insectes nocturns, que queden atrapats per les lluminàries i provoca la separació de poblacions. En un indret tan sensible com el Parc, sense llums artificials nocturnes, la nit és natural i els animals no es troben tan exposats a les amenaces lumíniques.

La llum artificial nocturna també té efectes en la salut humana. La llum a la nit, sobretot amb molta presència de component blau, inhibeix la producció de melatonina. La falta d’aquesta hormona al nostre organisme durant les hores nocturnes causa diverses afeccions. L’insomni n’és la primera, però també s’hi pot parlar de depressió, ansietat, obesitat i augment de risc d’algunes malalties com càncer de mama o pròstata, entre d’altres.

Finalment es presentà el còmic Il·lumina el teu rellotge, amb codi QR per poder-se’l baixar. Al còmic, una nena parla amb un gat setciències dels problemes causats per la contaminació lumínica d’una forma divertida i molt entenedora. Al final s’hi troben uns tests per veure com portes els teus ritmes biològics i unes recomanacions per dormir millor.

En haver sopat ens traslladàrem a la plataforma de l’heliport. Encara no era fosca nit però la Lluna, com una fina tallada de meló, apareixia nítida en l’horitzó oest. Donat que ja estava massa prop de l’horitzó va ser el primer objecte que els visitants varen poder observar.

De mica en mica l’arribada de la nit es feia més evident. El Gegant de Pedra, cap al sud, competia en magnificència amb les constel·lacions de l’Escorpí i de Sagitari mentre la Via Làctia ja començava a dominar el cel. Uns llums intensos i intermitents mostraven que senderistes tractaven de veure la posta des del cim.

De sobte un tren de satèl·lits de Starlink travessà en silenci el cel del PN de Penyagolosa. Un tren infame d’objectes que també contribueixen a l’augment de la contaminació lumínica, ara des de l’espai. Si els plans segueixen, i s’acaben llançant totes les constel·lacions de satèl·lits previstes, el nombre de satèl·lits en òrbita pot arribar a 100 000 al final de la dècada. Calen limitacions urgents. Els astrònoms ja ha fet sonar l’alarma sobre la contaminació lumínica dels satèl·lits.

Aprofitant la bondat de la nit observàrem diversos tipus d’objectes celestes com cúmuls oberts estel·lars com M6 i M7 a l’Escorpí, cúmuls globulars com M13 a Hèrcules, o el sempre bell planeta Saturn, amb l’anell quasi perpendicular a la línia de visió, i que sembla una línia ratllant un cercle, com un conjunt buit celeste: ∅

Mentrestant s’entretenia el personal contant les històries mitològiques de la saga de Cassiopea, les aventures amoroses de Zeus i la vida desgraciada d’Asclepi, deu de la medicina, enviat al cel per Zeus per formar la constel·lació del Serpentari o Ofiüc, on representa un home portant una serp al voltant.

Gràcies a la direcció del Parc Natural de Penyagolosa per convidar-nos, a Alicia, tècnica del Parc per fer-nos-ho tot ben fàcil i als visitants per vindre i per aguantar fins ben entrada la matinada.

Imatges: La imatge inicial és una composició de 90 imatges mirant al nord celeste que ha permés captar el moviment de les estrelles.. L’estrella central és l’estrella polar. Totes les fotos són d’Ángel Morales-Rubio.