Pols d'estels

Nosaltres, urbanites, acostumats a viure sota una nit crepuscular eterna a causa de l’enllumenat excessiu de les ciutats, ja no som conscients de com és el cel nocturn de veritat.

Aquesta sensació d’adonar-nos de sobte que el cel que tenim per sobre de nosaltres és realment ben diferent del de la ciutat, més negre, més profund i ple d’estrelles, l’hem tinguda cada vegada que hem arribat al Parc Natural de Penyagolosa. Fa realment poc que hi venim cada any. Només des del 2023 hi hem fet estada, invitats pel Parc Natural, per explicar les bondats d’aquest indret a la nit i els perills de l’excessiu enllumenat artificial nocturn, nefast per al benestar de la vida silvestre i devastador per a la salut humana.

Podríem considerar la visió de la Via Làctia com un indicador de la qualitat de la nit. I, a l’estiu, quan ens acostem al Centre d’Interpretació, la nit del PN de Penyagolosa destaca per la foscor, amb la banda galàctica que s’aixeca directament sobre el Gegant, com un glop d’estrelles que ixen d’un imaginari volcà. Aquesta consciència d’observar la Galàxia sempre impressiona els visitants que ens acompanyen. La banda de llum i pols estel·lars, plena d’estrelles, ix pel sud des de la muntanya mateix, travessa la volta celeste, passant per la constel·lació del Cigne i acaba a l’altra part del cel, en la constel·lació de Cassiopea. La contemplació d’aquesta meravella celeste permet situar el nostre egocentrisme en la justa mesura. No som res front a l’immens univers.

Aquests pensaments del que som realment els humans ens envaeixen especialment en indrets com aquest parc natural, en el qual podem mirar i veure el cel nocturn tal com és, lliure d’intromissions lumíniques artificials. Hem de reconèixer que som uns afortunats de gaudir d’aquesta experiència, ja que segons el The new world atlas of artificial night sky brightness, estudi publicat el 2016, el 60% dels europeus i quasi el 80% dels nord-americans no podem veure la banda brillant de la nostra galàxia, la Via Làctia, a causa dels efectes de la il·luminació artificial nocturna i que un 83% de la població mundial, i més del 99% de les persones als Estats Units i Europa, viuen sota cels amb algun grau més o menys elevat de contaminació lumínica. Ara, nou anys més tard, la situació és molt pitjor ja que la brillantor artificial del cel augmenta entre un 2 i un 10% cada any, segons alguns estudis.

El Parc Natural de Penyagolosa manté encara una nit ben fosca malgrat que les zones pròximes a l’horitzó en direcció sud brillen per la llum artificial de les ciutats llunyanes com ara Castelló de la Plana, l’Alcora, Onda i Sagunt.

Per altra banda, hi ha una nombrosa fauna nocturna que viu al Parc. Des d’aus rapinyaires com el duc, el xot i l’òliba; mamífers terrestres com la rabosa, el teixó i la geneta; mamífers voladors com el rat-penat de bosc i la rata penada orelluda daurada, així com també amfibis com eltòtil. Aquest a la nit, molt sovint, emet el seu cant, que és d’un to agut, oclusiu i musical, amb intermitències que oscil·len d’un a tres segons. Aquest cant aflautat és molt semblant al que fa el xot, amb el qual de vegades es confon. Per a totes les espècies nocturnes la nit és un refugi, amb temperatures més suaus, i que els permet amagar-se millor de les seues preses o dels seus depredadors.

És per això que la més lleugera introducció de llum artificial nocturna en els seus hàbitats afecta greument els seus comportaments, com ara els desplaçaments, la cacera, el camuflatge o la reproducció.

Tanmateix, els principals perjudicats per la contaminació lumínica són els insectes nocturns com ara les arnes. En volar en la foscor, es guien per la diferència de lluminositat: el cel, il·luminat per les estrelles i la Lluna, és més brillant, mentre que la terra és més fosca. Quan en el seu trajecte troben una llum artificial, aquesta els atrau de manera irresistible i inicien un vol circular al seu voltant, intentant mantenir-la per dalt d’ells. Aquest comportament, repetit sense descans, sovint acaba portant-los a la mort per esgotament.

Així doncs cal que evitem els llums artificials permanents als espais naturals, però també a les zones rurals fora de les poblacions, ja que aquests sempre alteraran els ecosistemes nocturns.

Enguany, en acabar l’activitat nocturna amb els visitants, férem una ruta nocturna amb fotòmetres per les carreteres de la comarca i vam arribar fins Atzeneta del Maestrat, passant per Vistabella i Xodos, i comprovàrem la meravellosa foscor del cel nocturn i com es mantenia al llarg del camí. Els pobles pròxims de la comarca del Maestrat i de l’Alcalatén destaquen per la foscor del cel nocturn a causa de la poca població, pobles menuts i algunes actuacions de canvi d’enllumenat encertades com els LED supercàlids, poc contaminants, instal·lats a Xodos, per exemple.

La nit és necessària. És fonamental per a la vida silvestre i per a la nostra salut com a humans. No permetem que ens la furtem. No volem viure en una contínua nit crepuscular. Salvem la nit.

Publicat a la Revista el Gegant. INFO quadrimestral del Parc Natural de Penyagolosa i Monument Natural Camí dels Pelegrins de les Useres Número 25 maig-agost 2025

Gràcies als tècnics per animar-nos a escriure a la revista on expressem la nostra admiració pel cel nocturn de Penyagolosa.

Retornem enguany al meravellós Parc Natural de Penyagolosa. Si l’any passat tot fou un desastre per les pluges en el primer intent per agost i després pels núvols en el segon intent en setembre, enguany el cel es comportà i poguérem gaudir d’un cel espectacular, amb la Via Làctia eixit del Penyagolosa i sota la mirada amenaçant de l’Escorpí.

Presentats per la tècnica del Parc, Herme, unes quinze persones foren presents en la nostra xarrada La nit és necessària, durant la qual tractem de conscienciar sobre la preservació de la nit com a bé cultural, científic però sobretot per protegir el medi ambient nocturn i la salut humana.

La llum artificial nocturna, com a agent contaminant, s’escampa cap al cel, s’estén a gran distància envaint zones naturals d’especial protecció i té una afecció important en els ritmes circadiaris humans a causa de la inhibició de la secreció de l’hormona melatonina que ens incita al son.

Potser molts creuen que la llum artificial durant la nit és el preu que hem de pagar els humans per tindre una societat moderna, per ampliar les hores per socialitzar-nos i per estar més segur per la nit. A més a més ens fan creure que els LED, el nou sistema d’enllumenat que s’instal·la actualment a les ciutats, són eficients i sostenibles. Aquestes afirmacions són mites que es poden demostrar que són falses. L’alt nivell d’intensitat que tenen els llums dels carrers no són necessaris per a la visió nocturna. De fet els ulls s’adapten de manera molt eficient a nivells molt baixos d’intensitat. Per això és tan fàcil caminar per la nit només amb la llum de la lluna plena.

Els LED potser són eficients en convertir electricitat en llum però no són sostenibles. Per a complir els criteris de la sostenibilitat caldria que no malbarataren recursos (tenen una electrònica que s’ha de llençar quan ja no funcionen), ni danyaren el medi ambient i la salut humana.

Respecte al mite recorrent d’associar llum i seguretat, la criminologia destaca que un dels principals factors per augmentar la seguretat personal és el criteri de la visibilitat: veure i ser vist. Una zona molt enllumenada enmig d’unes àrees foscos, sense gent al seu voltant, és intrínsecament insegura.

Fa uns dies es publicà l’article: To Determine if Changing to White Light Street Lamps Reduces Crime: A Multilevel Longitudinal Analysis of Crime Occurrence during the Relighting of Leeds, a UK City, escrit pels matemàtics estadístics Paul R Marchant i Paul D Norman. Aquest estudi confirmatori estima l’efecte sobre els delictes registrats per la policia d’un programa de canvi d’enllumenat que va instal·lar unes 80.000 làmpades LED de llum blanca, substituint predominantment les de color taronja antigues de sodi d’alta pressió, entre els anys 2005 i 2013, a tota la ciutat de Leeds, al Regne Unit. Les autoritats afirmaven que aquest canvi de llums reduirien els delictes en un 20%. Els resultats mostren realment que, durant el període, es va estimar un augment del 2% en els delictes nocturns ajustats a la llum del dia associats amb el canvi de llums amb un interval de confiança (IC) del 95% (−3% a +7%). En resum, els delictes no va variar gens per canvi d’enllumenat però la ciutat disposa actualment d’uns llums blancs molt contaminants.

Seguidament parlàrem dels efectes de la contaminació lumínica sobre la vida silvestre, en especial sobre els insectes, base de la cadena tròfica, i de com els arbres en un entorn urbà enllumenat avancen la primavera i retarden la tardor a causa de l’enllumenat públic.

Acabada la xarrada ens desplaçarem al camp d’observació on ja estava preparat el telescopi per veure una lluna molt prima, amb només 2 dies des de la lluna nova. Havent sopat i contestat nombroses preguntes sobre enllumenat i astronomia en general, tornàrem al telescopi per fer la ronda estel·lar per les constel·lacions, estrelles, cúmuls, com Messier 7, el cúmul de Ptolemeu en l’Escorpí i nebuloses. Gaudírem d’una nit serena, sense núvols, que ens mostrà el Penyagolosa nocturn, amb la Via Làctia eixint del seu cim, mentre els darrers excursionistes davallaven el Gegant de pedra.

El passeig pel cel continuà amb l’explicació de les constel·lacions, a partir de l’Óssa Major, cap a l’estrella polar, continuant fins a Cassiopea. Després vingué el grup del triangle d’estiu amb Vega (Lyr), Deneb (Cyg) i Altair (Aql) seguit per l’Escorpí i Sagitari, protectors de la Via Làctia. Tot amanit per històries perverses dels deus de l’Olimp.

Acabada la visita al PN de Penyagolosa, vàrem aprofitar el cel nocturn seré i ja sense lluna per fer ruta de mesura del cel per la comarca: PN de Penyagolosa, Vistabella, Xodos, Atzeneta del Maestrat i Vistabella. La majoria de la ruta amb un cel nocturn de qualitat.

Gràcies a les educadores del Parc per la rebuda i l’atenció durant l’activitat.

Xarrada i observació astronòmica.

Prepara’t per a una nit astronòmica en el Parc Natural de Penyagolosa! Començarem amb una xarrada de l’associació Cel Fosc sobre contaminació lumínica, els seues efectes sobre el medi ambient i les persones.  Després, si l’oratge ens ho permet,  gaudirem d’un sopar sota les estreles.

Data: 26 juliol 2025

Horari i lloc d’inici: 20.00h centre d’interpretació Parc Natural de Penyagolosa

Duració de l’activitat: 4h aprox.

Imprescindible: roba d’abric, sopar i aigua

AVÍS: places limitades, inscripció obligatòria.

Inscripcions: parque_penyagolosa@gva.es (preferiblement) o 96 476 08 38 (de dimarts a diumenge de 9.30 a 14h)

Per a la inscripció serà necessari proporcionar les següents dades:

– Nom complet
– Localitat de procedència
– Número de telèfon
– Correu electrònic

L’estiu s’acaba i amb ella la ronda d’activitats en defensa de la nit en els parcs naturals valencians. La nostra darrera aturada ha estat, com l’any passat, el parc natural que envolta la muntanya màgica dels valencians, la Penyagolosa.

Convidats pel Parc Natural de Penyagolosa, dissabte 7 de setembre per al vesprada ens esperaven al centre d’interpretació del Parc per a preparar la xarrada i la posterior observació astronòmica.

No era el nostre primer intent de l’estiu de parlar-hi sobre el problema de la contaminació lumínica i d’admirar el cel nocturn del parc natural. La cita inicial de l’activitat era prevista per a la nit del 14 d’agost. A banda de la preceptiva xarrada es pretenia observar les estrelles i nebuloses en un cel ben fosc a l’ombra del Penyagolosa però també albirar part dels meteors de la pluja d’estels dels Perseids d’enguany. Malauradament res de tot això va ser possible ja que l’avís de tempestes generalitzades va obligar a suspendre la visita.

La nova cita amb el Parc es programà prop del nou quart creixent lunar, el dissabte 7 de setembre, amb l’esperança d’un cel més amigable amb l’observació astronòmica. Però les nostres esperances s’esvaniren com aigua en cistella, com explicaré més endavant.

Amb el cel mig ennuvolat per núvols alts, però encara útil per a l’observació de la Lluna i Saturn, arribarem una hora abans de l’hora fixada. Amb temps i encara de dia, era factible muntar el telescopi per estar preparats per veure el cel tan bon punt acabara la xarrada. Sense massa esforç, el telescopi es muntà i, fins i tot, un assistent a la xarrada muntà el seu prop del nostre. Si tot anava bé tindríem doble oferta d’observació celeste.

A la sala d’actes del Centre, amb l’assistència d’una vintena de persones, entre ells alguns xiquets, explicàrem els problemes de la contaminació lumínica i els seues efectes sobre el medi ambient i les persones.

Un fet fonamental que sempre remarquem és que cal que considerem la llum artificial nocturna com un agent contaminant. El seu ús en un medi natural pertorba el creixement de les plantes, altera els hàbitats, modifica els comportament de les aus i, sobretot afecta l’anomenat “plàncton” terrestre, els insectes nocturns, que queden atrapats per les lluminàries i provoca la separació de poblacions. En un indret tan sensible com el Parc, sense llums artificials nocturnes, la nit és natural i els animals no es troben tan exposats a les amenaces lumíniques.

La llum artificial nocturna també té efectes en la salut humana. La llum a la nit, sobretot amb molta presència de component blau, inhibeix la producció de melatonina. La falta d’aquesta hormona al nostre organisme durant les hores nocturnes causa diverses afeccions. L’insomni n’és la primera, però també s’hi pot parlar de depressió, ansietat, obesitat i augment de risc d’algunes malalties com càncer de mama o pròstata, entre d’altres. Fa pocs dies s’ha trobat, fins i tot, relacions amb un augment del risc de patir Alzheimer, especialment en gent més jove.

Finalment es presentà el còmic Il·lumina el teu rellotge, amb codi QR per poder-se’l baixar. Al còmic, una nena parla amb un gat setciències dels problemes causats per la contaminació lumínica d’una forma divertida i molt entenedora. Al final s’hi troben uns tests per veure com portes els teus ritmes biològics i unes recomanacions per dormir millor.

Una vegada acabada la xarrada el panorama celeste havia canviat totalment. Ja no hi havia espai al cel per observar ja que els núvols havien envaït tot el firmament i, a més a més, s’havien espessit. No res més es podia fer, ni esperar que escampara ja que la previsió de l’oratge era pèssima.

Quedàrem a sopar en les tauletes de davant del Centre d’Interpretació mentre parlàrem de tot un poc. De mitologia celeste amb les aventures libidinoses de Zeus/Júpiter, de la física dels forats negres o de com denunciar agressions lumíniques…

I, poc a poc, havent sopat la gent anà marxant ja que poc més s’hi podia fer. Enguany l’oratge no ens ha acompanyat. L’any vinent esperem que serà millor.

Gràcies a la direcció del Parc Natural de Penyagolosa per convidar-nos, a Herme, tècnica del Parc, per fer-nos-ho tot ben fàcil i als visitants per vindre i per aguantar fins ben entrada la matinada, malgrat els núvols.

Imatges: Enric Marco i Ángel Morales-Rubio.

Acabem la ronda d’estiu d’activitats en defensa de la nit en un indret nou, el parc natural que envolta la muntanya màgica dels valencians, la Penyagolosa.Convidats pel Parc Natural de Penyagolosa, dissabte 19 per al vesprada ens esperaven al centre d’interpretació per a preparar la xarrada i la posterior observació astronòmica. El centre s’hi troba just una mica més amunt del Santuari de Sant Joan de Penyagolosa, ara en obres després de l’adquisició per la Generalitat Valenciana. L’indret és espectacular: ben dins del bosc, sense cap lluny artificial a molts quilòmetres a la redona i, a més, en aquell moment, amb el cel impol·lut de núvols cosa que presagiava una nit ben aprofitada.

Cap al sud, guaita, el cim de Penyagolosa. En trobar-nos ja a prou altura la muntanya no sembla tan imponent. Tanmateix, des del cim la mirada s’escampa per totes les terres valencianes i fins i tot, més ella, al Pirineu. Però la seua alçada permet veure-la des de ben lluny, des del Benicadell, a la Vall d’Albaida, o des de la Serra de Tramuntana a Mallorca. El Gegant de Pedra és, en certa mesura, el protector petri dels valencians.

A la sala d’actes del Centre, amb l’assistència d’una vintena de persones, expliquem les problemes de la contaminació lumínica i els seues efectes sobre el medi ambient i les persones.

Cal que considerem la llum artificial nocturna com un agent contaminant. El seu ús en un medi natural pertorba el creixement de les plantes, altera els hàbitats, modifica els comportament de les aus i, sobretot afecta l’anomenat “plàncton” terrestre, els insectes nocturns, que queden atrapats per les lluminàries i provoca la separació de poblacions. En un indret tan sensible com el Parc, sense llums artificials nocturnes, la nit és natural i els animals no es troben tan exposats a les amenaces lumíniques.

La llum artificial nocturna també té efectes en la salut humana. La llum a la nit, sobretot amb molta presència de component blau, inhibeix la producció de melatonina. La falta d’aquesta hormona al nostre organisme durant les hores nocturnes causa diverses afeccions. L’insomni n’és la primera, però també s’hi pot parlar de depressió, ansietat, obesitat i augment de risc d’algunes malalties com càncer de mama o pròstata, entre d’altres.

Finalment es presentà el còmic Il·lumina el teu rellotge, amb codi QR per poder-se’l baixar. Al còmic, una nena parla amb un gat setciències dels problemes causats per la contaminació lumínica d’una forma divertida i molt entenedora. Al final s’hi troben uns tests per veure com portes els teus ritmes biològics i unes recomanacions per dormir millor.

En haver sopat ens traslladàrem a la plataforma de l’heliport. Encara no era fosca nit però la Lluna, com una fina tallada de meló, apareixia nítida en l’horitzó oest. Donat que ja estava massa prop de l’horitzó va ser el primer objecte que els visitants varen poder observar.

De mica en mica l’arribada de la nit es feia més evident. El Gegant de Pedra, cap al sud, competia en magnificència amb les constel·lacions de l’Escorpí i de Sagitari mentre la Via Làctia ja començava a dominar el cel. Uns llums intensos i intermitents mostraven que senderistes tractaven de veure la posta des del cim.

De sobte un tren de satèl·lits de Starlink travessà en silenci el cel del PN de Penyagolosa. Un tren infame d’objectes que també contribueixen a l’augment de la contaminació lumínica, ara des de l’espai. Si els plans segueixen, i s’acaben llançant totes les constel·lacions de satèl·lits previstes, el nombre de satèl·lits en òrbita pot arribar a 100 000 al final de la dècada. Calen limitacions urgents. Els astrònoms ja ha fet sonar l’alarma sobre la contaminació lumínica dels satèl·lits.

Aprofitant la bondat de la nit observàrem diversos tipus d’objectes celestes com cúmuls oberts estel·lars com M6 i M7 a l’Escorpí, cúmuls globulars com M13 a Hèrcules, o el sempre bell planeta Saturn, amb l’anell quasi perpendicular a la línia de visió, i que sembla una línia ratllant un cercle, com un conjunt buit celeste: ∅

Mentrestant s’entretenia el personal contant les històries mitològiques de la saga de Cassiopea, les aventures amoroses de Zeus i la vida desgraciada d’Asclepi, deu de la medicina, enviat al cel per Zeus per formar la constel·lació del Serpentari o Ofiüc, on representa un home portant una serp al voltant.

Gràcies a la direcció del Parc Natural de Penyagolosa per convidar-nos, a Alicia, tècnica del Parc per fer-nos-ho tot ben fàcil i als visitants per vindre i per aguantar fins ben entrada la matinada.

Imatges: La imatge inicial és una composició de 90 imatges mirant al nord celeste que ha permés captar el moviment de les estrelles.. L’estrella central és l’estrella polar. Totes les fotos són d’Ángel Morales-Rubio.