Per Martí Montserrat
Sortim a les 6h del matí per fer cap al Pas de la Casa, doncs hem trobat una piada que parla de l’ascensió del pic de Fontnegre per la canal central i la bona neu que encara hi havia la setmana passada. Un cop arribats a Andorra aparquem el cotxe al Pas de la Casa a 5m de la neu!!! I comencem la canyera volta pujant per la petita vall que queda entre el Pic de Pedrons i la gran muralla rocosa dels Pics de Fontnegre.
Anem pujant a bon ritme deixant el Pas de la Casa a la nostre esquena, fins un punt on l’encaixonada vall es tranquil•litza i ens regala la primera postal de la jornada… petit llac gelat encerclat de parets i canals i tot curull de neu …és un regal pels sentits! Un s’hi podria estar hores observant cada detall d’aquest fenomenal racó. Però hem de seguir pujant ara amb fortes pendents fins el collet entre el Pedrons. Després d’un petit descens ens col•loquem als peus de la canal central del Fontnegre, posem pells i amb molt de respecte ens hi anem acostant tot fent voltes maria per tal de negociar la forta pendent.
Un cop estem encaixonats al mig de la canal hem de posar ganivetes, doncs la neu es dura a zones i la multitud de purgues de neu de les parets laterals, ha malmès moltísim la neu de la canal. Però amb paciència, tècnica i multitud de voltes maria arribem al capdamunt d’aquest estètic corredor. Un cop aquí fem cap a la punta més alta dels Pics Orientals de Fontnegre gaudint d’una immillorable vista sobre la
vall de Campquerdós, el Puigpedrós i l’esportiva cresta del Peiraforca i el Roc Colom.
Un cop avituallats iniciem el descens amb neu molt primavera fins l’entrada de la forta canal que hem pujat abans. Des d’aquí la pendent fa molt de respecte, el % és fort i les pèssimes condicions de la neu fa que haguem de treballar de valent…saltant, esquivant grumolls, alguna pedra i petits allaus. Després d’aquesta autèntica gimcana ve la calma, neu primavera i enganxosa però que es deixa esquiar i anem baixant faldejant el Pic de Pedrons tot rodejant-lo fins trobar la carena nord.
Un cop aquí posem pells i comencem l’última pujada del dia, les cames ja noten la tralla i aquí els tous de neu són considerables per tant ens obliga a treballar de valent per obrir la fonda traça. Un cop sota el cim deixem les fustes i grimpem fins el cim …Goig total, l’espectacle està servit, el Pic de Pedrons és una talaia perfecta sobre la canal que acabem de baixar. Mirant-ho des d’aquesta perspectiva es veu realment impressionant, cosa que ens fa sentir molt cofois. Després d’uns minutets de glòria, comencem l’últim descens que el fem directes des del cim per un inclinat esperó, que ens regala unes difícils i compromeses giragonses fins arribar a les pistes del Pas, i tornada al cotxe.
Volta feta per en Xarli i en Martí
Les fotos d’en Martí: clica aquí.
