VOTAR MAI NO ÉS UNA TRAMPA
Aquesta frase va ser la resposta del President Aragonès sobre l’opinió del Comissari Política Félix Bolaños sobre l’acord de claredat i la seva definició d’un referèndum. Cal dir que la frase la signariem tots, però si ampliem la mirada tots dos ens enganyen i ho saben.
Bolaños va contestar ràpidament a la proposta explicant que es un retorn al passat, amb fórmules que van dividir i van enfrontar als catalans i que van portar Catalunya a un bucle que va durar una decada. Davant això el President li respòn que no es cap parany i un model que dona confiança a la ciutadania, escoltant totes les parts i posant la democràcia al Centre.
Des del mateix Quebec, on està inspirat aquest acord i que el defineix com un acord que identifica quan i com es pot exercir el dret a decidir, recomanen prudència i alerta que el Canada el va utilitzar no per impulsar, sinó per limitar el dret a decidir i sobretot no assumeix una igualtat des sobirania.
Efectivament, votar mai és una trampa, bé es podria discutir, ja que en les Dictadures, com la franquista també es va votar i evidentment era una farsa dirigida que res tenia a veure amb la lliure decisió de la societat sobre el seu futur. Si ho posem en una democràcia normal, votar, hauria de ser el centre de totes les decisions, on cap polític o representant amb un concepte de la democràcia tant antinatural com Bolaños ens hauria de dir que divideix i que fa entrar en un bucle. La societat que defensa ell es la de la imposició, la dictatorial que nomes hi ha una opció i aquesta es indiscutible, es diu Dictadura, però en una societat lògicament es plural i per tant una votació dona majories que les minories han d’acceptar, sinó seria un sistema individual però mai col·lectiu, això no fa entrar amb cap bucle si els representants fan la seva feina que es implementar els resultats que els que els han escollit els hi reclament amb llibertat. Ell com a representant d’un partit del 155 es el culpable de parany a la democràcia.
Pel que fa al President, també ens fa trampa, sap com es, com actua i que diu el seu interlocutor i li preten posar amb les seves mans les condicions d’un referèndum que no es fara mai tal com ja l’avisen des del Quebec, on ho han patit a les seves carns. Una proposta absurda, que dona el poder a un interlocutor que te una idea molt clara del que vol fer.
En definitiva, votar mai no és una trampa, però l’acord si és una trampa.