ALBERT CORTES MONSERRAT

EL DRET A DECIDIR

VA DE FRONTERES I DE MULTIREFERÈNDUMS

General
La prohibició de la Junta Electoral Central a petició de PP, PSOE, UPyD i VOX de poder celebrar el multireferèndum els dies 24 i 25 de maig, amb l’excusa de que aquestes urnes aprop dels col·legis electorals podria influir als electors, donen idea de les mancances d’una democràcia que fa aigües per tot arreu. Per altra banda les paraules de Ximo Puig, líder dels socialistes valencians, i que no vol fronteres al Sènia, ni dret a decidir va en la mateixa línia del tema anterior, i de que es confon imposició amb democràcia.

Efectivament, la Junta electoral parla d’influència amb els electors i de la norma electoral que afecta als principis de reflexió i regularitat de la votació oficial. Una bona excusa ha estat la participació d’un partit polític com la CUP al darrere i que per tant no pot fer cap tipus d’acte, encara que no es presenti a Europa. Tampoc la pregunta sobre l’autodeterminació, o altres locals com el deute públic, parcs temàtics i d’altres semblen de rebut.  Per altra banda Ximo Puig diu que no vol fronteres entre Catalunya i València, i creu que el sentit comú portarà al federalisme. La relació comercial entre els dos territoris la titlla de molt productiva i ho contrasta amb la fractura i confrontació social creada. Alhora parla de gairebé l’expulsió de Raimon per les seves declaracions i del repartiment de carnets d’identitat, quan ell a Tortosa se sent com a casa.

Una democràcia amb por a l’opinió de la gent, simplement es una democràcia de segona, i la prova del cotó a l’Estat espanyol ha estat demolidora, i ha fet sortir totes les mancances que ja provenen del passat. A Suïssa per exemple, hi ha centenars de consultes locals i nacionals sense cap trencament de la cohesió, vers al contrari. Les excuses de mal pagador per no permetre el multireferèndum son patètiques.

Unes urnes aprop dels col·legis electorals podrien influir amb els electors, la pregunta seria perquè, la població es estúpida que no sap respondre les preguntes que se li ofereixin, o es que nomes uns poden preguntar quan i com volen, francament no s’aguanta per enlloc. Les preguntes poden ser incitades per les preocupacions dels grups, partits o entitats que les formulen, però una societat adulta pot respondre el que vulgui sense haver de justificar-se.

Per altra banda es curiós que tot el grup de partits contraris al dret a decidir hagin presentat aquesta petició. Una alèrgia a les urnes que fa fredor en uns partits teòricament representants d’una democràcia, això si, dirigida i controlada, no sigui cas que la llibertat sigui massa gran.

En Ximo Puig diu que se sent com a casa a Tortosa, es veu que amb una independència catalana i per art de màgia ja no es sentiria així, un cas curiós. Diu que no vol fronteres, però defensa les de l’Estat espanyol indivisibles com el primer, un altra curiositat. Per últim cau en les retòriques que socialistes i populars comparteixen en forma de fractura social que nomes existeix en les seves ments malaltisses i fugisseres de qualsevol acte de decisió lliure de la societat.

Ens parla o jo diria imposa un sentit comú seu cap al federalisme, i no dona opció a la discrepància, curiosa manera d’entendre la democràcia, i en un acte molt lleig utilitza a Raimon, per cert partidari del dret a decidir, no com ell i una expulsió per no ser partidari del si a la independència o dubtar-ho. Potser algú li hauria de dir que el 9 de novembre es podrà votar si o no amb tota legitimitat de les dues opcions, esclar que amb la imposició com a norma suposo els costa d’entendre.

En definitiva, i com deia una democràcia amb total caiguda lliure. 

  1. Realment em dóna enveja el sistema dels Estats Units, on quan hi ha eleccions generals cada estat aprofita per a convocar d’altres eleccions on els ciutadans de l’estat es pronuncien sobre allò que volen, sobre legalitzar la marihuana, sobre la pena de mort, sobre qualsevol cosa.
    No m’imagino dins l’estat espanyol que cap autonomia convoqui un referèndum per a decidir sobre les coses en les que poden decidir. N’hi ha, d’aquestes?, o tot està sotmés al vist-i-plau de l’estat?.
    Realment les comparacions són odioses.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.