UNITAT PER DAMUNT DE TOT
Com diu en Vicent Sanchis, la recepta no es nova, la saben i la sabem. Per tant actuem com adults i responsables evitant alló que saps que no pots fer si la teva prioritat es conjunta. Els partidismes no ens portaran a la República Catalana, vinguin don vinguin. Estratègia conjunta i cessions per part des tothom. El pot de les essències al calaix fins que toqui i no doem la raó a Jose Maria Aznar, seria un forma llastimosa de trencar les esperances de molta gent i sobretot d’un país que potser no seria tant madur com ens pensavem.
Fracturar l’independentisme
Vicent Sanchis
La recepta és vella i sabuda. Va ser José María Aznar qui la va explicitar per primera vegada. “Abans es trencarà Catalunya que Espanya”, va proclamar el líder de la FAES l’any 2012. Una advertència que ha anat repetint sovint aspirant a convertir-la en una maledicció.
Dues són les fractures que els partits unionistes i l’Estat espanyol inciten a cara descoberta o amagada per frenar l’independentisme. La primera és social. Cal enfrontar els partidaris de la secessió amb els defensors de la unitat d’Espanya. I cal portar aquest conflicte allà on pot fer més mal als primers: les ciutats i els barris on viu la immigració dels anys cinquanta i seixanta. La segona és política. Cal atiar les diferències entre els partits independentistes per evitar que avancin en bloc. Va ser Jorge Moragas qui va dir a Mariano Rajoy que no es preocupés gaire pel procés sobiranista a Catalunya “perquè els partidaris de la independència sempre fan igual i acabaran barallant-se entre ells”.
Fins ara no se n’han sortit. Ni en un front ni en l’altre. Però hi han estat a prop. Un dels punts de màxima tensió entre Junts pel Sí i la CUP va esclatar arran de l’aprovació dels pressupostos de l’any passat. L’esmena a la totalitat que hi va presentar la CUP va suposar la derrota parlamentària de Junts pel Sí i va provocar la qüestió de confiança que finalment va superar el president Puigdemont. La seqüència es podria tornar a repetir ara, aquesta vegada de manera irreparable, si la CUP tornés a rebutjar els comptes de la Generalitat del 2017.
Però, paradoxalment, no és aquesta l’única divisió que amenaça la fràgil unitat entre el Partit Demòcrata, Esquerra Republicana i la CUP. N’hi ha una altra que no s’entén tant. I no s’entén perquè hauria de ser més avantatge que inconvenient. La judicialització que ha atiat el govern de Rajoy com el fre més efectiu contra els anhels independentistes hauria d’unir els partidaris de la secessió. Contra aquesta percepció que resulta tan raonable, ben al contrari, pot dividir-los, enfrontar-los i finalment, fracturar-los.
La detenció perquè declarés davant el jutge de l’alcaldessa de Berga ha enfrontat el govern amb la CUP una vegada més. Montse Venturós va ser detinguda divendres passat pels mossos d’esquadra, que actuaven com a policia judicial. Aquesta circumstància va alterar la CUP, que va acusar-los d’actuar com si fossin “forces d’ocupació” i va exigir al govern que els ordenés que no obeïssin ordres dels tribunals contra càrrecs electes. La majoria dels enfrontaments entre el govern i la CUP s’expliquen per aquesta diferència de criteri. Quan cal desobeir lleis i institucions espanyoles? Sempre i a discreció, com proposa la CUP, o només al final, quan les circumstàncies ho justifiquin i ho facilitin, tal com defensa el govern? Alguns dirigents del Partit Demòcrata i Esquerra han demanat als càrrecs de la CUP que no ho facin ara, perquè l’esforç serà debades. Aïllats, seran molt més fàcils de controlar. Així ho argumentava divendres passat, per exemple, el conseller Toni Comín.
Aquesta discrepància profunda pot acabar donant la raó a Aznar i a Moragas.Concretar el moment del punt de transgressió divideix el govern i la CUP. Si la justícia espanyola dicta una sentència que afecti algun càrrec electe de la CUP abans que ho faci, per exemple, contra Carme Forcadell –que seria un punt d’inflexió determinant per a la majoria de l’independentisme– o contra la celebració del referèndum –que en seria un altre–, la fractura entre l’esquerra rupturista i el govern podria ser letal per al procés. Quan, paradoxalment, la unitat interna hauria de quedar garantida i reforçada per la mateixa agressió externa.