ALBERT CORTES MONSERRAT

Com era previsible, la proposició de llei d’independència presentada per Solidaritat, va ser rebutjada amb el vot favorable a les esmenes a la totalitat del tripartit espanyolista de la cambra (PP, PSOE-C i Ciudadanos), i sobretot a les abstencions de CIU i ICV.  De totes maneres els arguments inconsistents dels partidaris del NO, les excuses de mal pagador convergent, i sobretot com gran valor positiu, que per primer cop en seu parlamentaria el debat de l’Estat Propi fos el protagonista, se’ns dubte es un pas més cap a l’objectiu, i que permet extreure unes conclusions per fer els següents passos ja definitius.

El clam ciutadà cada cop més creixent, i arribant a més capes de la societat, nomes te la resposta espanyola, que com Zapatero tracta amb menyspreu la consulta de diumenge a Barcelona, fruit del seu tarannà amb clares mancances democràtiques. Els vots negatius tant sols van arribar a 49 de 135, i format per aquell bloc de tres partits abans esmentat, es una primera dada positiva. Montserrat Tura per part socialista va plantejar que Catalunya necessita avançar  modificant el marc legal, i que ningú ha de quedar exclòs d’aquest debat, crec que es la constatació clara que aquesta doble anima que tant es deia en aquest partit, ha desaparegut, i de catalanisme tant sols en queda el territori on fa la seva activitat, Tura sap perfectament que cap independència es farà modificant la llei imposada per l’Estat dominant, ja que aquest defensarà els seus interessos, i no en te cap necessitat de canviar, es una evidència molt clara, que els estat de dret no son per sempre, sinó que se’n poden crear de nous, i que en el debat de la independència no es vol excloure ningú, però caldria recordar que els líders del seu partit, han defensat no deixar a la ciutadania expressar la seva opinió a les consultes, amb actituds antidemocràtiques amb traves constants, com les que hem vist a Barcelona, i on la justícia posteriorment ha donat la raó als organitzadors de la consulta en la seva petició per exemple d’urnes per realitzar-les.  Per Ciudadanos, directament ha dit que la proposta es il·legal i anticonstitucional, fins hi tot ha arribat a dir delictiu, es el mateix de sempre un partit com aquest, simplement no respecta les normes més elementals de la democràcia, i consagra un llibre sagrat que esta per damunt de la població pels segles dels segles, i amb uns drets prohibits per decret llei. En el torn Popular, i amb llengua castellana integrament, cosa que els hauria de fer veure les seves posicions en el Congrés espanyol, i la tolerància que aquí exhibim, parlen de la majoria de ciutadans son catalans i espanyols, i que el que demana la llei ho ha de decidir tota Espanya, i ha dut tota la sèrie de topics catastrofistes sobre la creació d’un possible estat propi. En definitiva cap argument de pes, i tant sols la vella retòrica antidemocràtica de sempre, i previsions que no es sustenten en cap base solida, amb la cirereta de que una independència d’un territori l’ha de decidir l’Estat del qual forma part, en coneixen algun cas al món, jo crec que no, fins hi tot un nen petit ho podria entendre.

Per l’abstenció d’Iniciativa amb l’excusa federalista, crec que cada dia queda més clar que es una quimera, ja que l’altra part no esta interessada en el tema, i apart es absurd voler unir-te un cop lliure amb el motiu dels teus mals com a poble, es una opció que es va esmorteint fins a la seva desaparició. La clau va estar amb CIU, que un cop més va mostra la seva cara ambigua, i va demostrar que el seu dret a decidir te uns límits molt clars, i ni amb tots els oferiments per modificar la llei va canviar una posició ja decidida fa temps, amb l’excusa del pacte fiscal, que es la seva coartada per estirar un any més la nostra dependència, un cop frustrada veurem que ens diuen i quin pla tenen, apart de retallar-nos l’estat del benestar fins al límit.

Unes paraules per Solidaritat, que ha portat el tema al Parlament amb una emotiva intervenció de Toni Strubell en la seva defensa, i que ha posicionat els partits, i ha de seguir fent de veueta de la consciencia al govern actual, amb el però, d’evitar escenes com la sentada dels tres diputats a la Ciutadella o personatges frikis com Jimi Jump en la seva concentració, que no fan cap be a la seriositat del projecte, que no es pot permetre cap relliscada, i entendre que el més important es aquest objectiu tant ambició,s i ells estan cridats a jugar un paper important, que ha de deixar en segon pla notorietats personals o de partit.

La partida segueix, i la pressió no es pot aturar fins a la victòria final.