UN PAS AL COSTAT
La fiscalia demana per la Presidenta del Parlament Laura Borràs 6 anys de presó i 21 anys inhabilitada per càrrecs públics.
Davant aquesta petició de la Fiscalia espanyola, aquella que com deien “se lo afina” Marta Vilalta per part d’Esquerra torna a demanar un pas al costat per garantir la dignitat del Parlament, tal com ho va fer quan era imputada amb peticions de Forcadell i el mateix president Aragonès.
No intento exculpa Borràs, ni presentar-la com una martir del sistema espanyol, ja que nomes cal veure com va acabar el cas de Pau Juvillà per veure quin pa s’hi dona, però davant un Govern de coalició, veiem com el soci majoritàri intenta treure rèdit de la situació donant total credibilitat a un Estat espanyol putrefacte i avalant les seves decisions, nomes per treure rèdit de partit dins aquesta autonomia buida de poder que sembla es troben tant a gust.
Escoltem cada dia els audios publicats de Villarejo, la policia patriotica, com un jutge volia empresonar al President Mas per la Consulta per la independència organitzada i amb la base de la mentida. Ho veiem cada dia, i Esquerra per un tros de pastís autonòmic juga aquest joc tant miserable. Ens parlen de la dignitat del Parlament, com si els importes gens ni mica. Aquesta ja ha desaparescut quan han acceptat la repressió, quan han col·laborat amb les institucions espanyoles i quan han obeit totes i cadascuna de les sentències injustes contra membres de la cambra com el President Torra per exemple o el veto al President Puigdemont en primera instància. La institució ja no te sentit, ni guarda la més mínima dignitat, i ara apel·len a la mateixa en el cas de Borràs.
Vilalta un cop més es la viva imatge de la rendició absoluta i de validar el botxí donant-li tota la credibilitat per actuar com i quan vulgui, aferrats amb una Taula de vergonya per intentar deixar l’independentisme a l’oblit per sempre i així tornar allà on mai haguessin volgut sortir, la vida autonòmica i el pròfit que uns quants en treuen d’ella, deixant per la Diada quatre discursos abrandats que ràpidament son tancats al calaix fins l’any següent.
Un pas al costat, es tot el que haurien de fer aquests representants d’un poble al qual ja no representen.