UN NOU PAS AUTONOMISTA
Era un fet sabut, una obra de teatre dolenta que veuriem un acord sobre la Llei d’amnistia, i finalment ha arribat el dia. Ara vindran les justificacions i les victòries de fum obviant la realitat i com no pot ser d’altra manera amagant l’objectiu de la independència al calaix, no fos cas.
Ens diuen que inclou terrorisme, traició i malversació però ara vinculat als estàndards europeus i no al codi penal espanyol, i s’amplia fins al novembre del 2011 la seva aplicació. Ens diuen que cobrirà a tothom i s’aplicarà immediatament. Ja hem escoltat Nogueras dient que ara nomes depèn de si el jutge està disposat a prevaricar o no, i la imaginació judicial en queda exclosa definitivament.
Una nova cortina de fum, una nova vergonya des del 2017 dels nostres partits. No ens diran una obvietat, que com tota llei el contingut es important, però la seva aplicació encara ho es més, sinó queda en paper mullat. En un Estat democràtic normal això va lligat i no es discuteix, però a l’Estat espanyol ja sabem que no es així, no hi ha separació de poders i veiem com el judicial s’enfronta a l’executiu o legislatiu sense vergonya. Ho hem vist amb el procès català, com han creuat totes les línies vermelles, cal dir que si mirem enrere la història malauradament també ens ho confirma, i ara ens volen fer creure que no aturaran quan convingui aquesta llei, que no faran de la inexistent justícia espanyola el que els convindrà més en cada moment. Ja ho hem vist amb els judicis contra els independentistes i també amb les bases de futures negociacions, que li preguntin a Garcia Castellon per exemple, un visionari sense complexos o un tal Marchena per exemple. El tot s’hi val contra l’independentisme ha estat, és i serà, ja que és l’objectiu de l’Estat i farà servir tot pel seu control, des de les porres als jutges, passant per les clavagueres de l’Estat, un sistema corrupte on la democràcia no apareix per enlloc i molt menys l’Estat de dret.
Parlar d’estàndars europeus a Espanya es riure per no plorar, ho hem comprovat repetidament amb els nostres exiliats, i prevaricar o no, no seria cap preocupació pels jutges ultres espanyols. Un cop més els nostres partits volen tractar un Estat normal que saben que no ho és, per tant els parametres no poden ser els mateixos i intentar enganyar a la societat un cop i un altra amb aquesta cantarella no te perdó.
Tots ells saben que per evitar aquest tracte i disposar d’una democràcia amb garanties nomes hi ha una sortida i aquesta la van aturar ells mateixos el 2017. Tota la resta és la tàctica miserable de sempre per blanquejar l’evidència i mirar cap un altra costat.