ALBERT CORTES MONSERRAT

EL DRET A DECIDIR

THE ECONOMIST: LA VISIÓ CENTRAL

General

El reportatge de la prestigiosa revista britànica The Economist sobre la situació econòmica a l’estat espanyol, ha aixecat polseguera per la seva falta a la realitat quan esmenta Catalunya.

Efectivament, en aquest article es reprodueixen i donen com a certes algunes de les acusacions i difamacions que la “brunete mediatica” espanyola utilitza cada dia contra Catalunya. Sorprèn per la seriositat de la revista a nivell europeu, però demostra un gran desconeixement de la realitat catalana, arribant al menyspreu a un President de la Generalitat, concretament a Jordi Pujol què el titlla de cacic pels seus 23 anys al capdavant, i parla sobre la llengua catalana com una obsessió nacionalista i discriminatòria, unes afirmacions dignes del “Manifiesto por la Lengua Comun”.

 

Tanmateix, posa en dubte l’estat de les autonomies, del que diu ha creat molts problemes per la voluntat d’autogovern de la nació catalana, i on posa com exemple l’estatut del que diu que ha anat massa lluny.

 

Crec que totes les afirmacions de la revista poden ser fàcilment rebatudes, ja que titllà de cacic un president escollit democràticament pel seus ciutadans les vegades que convingui i que la llei local permeti es simplement democràcia, i que em sembla que a les illes britàniques en tenen una gran tradició, d’altra banda això es un insult, i mai es pot perdre el respecte d’aquesta manera.  Respecte a la llengua, es tant senzill com que es la nostra des de fa molts segles, i això no vol dir imposició, vol dir normalitat, d’altra banda si això es nacionalisme, suposo que la imposició del castellà també ho deu ser, i no veig que en faci cap referència, fent un us discriminatori del terme nacionalista.

 

Pel que fa a les ànsies d’autogovern, crec que aquests senyors no son ningú per dir si han anat massa lluny o massa aprop.  Si investiguessin una mica, veurien el que hi ha darrere aquestes paraules, i veurien com passa en el seu territori per exemple Escòcia, simplement es dret a decidir pur i simple, per denunciar una situació que fa molts anys que dura, i què principalment es l’espoli i ofec del territori econòmicament i culturalment.

 

La diferencia com gairebé sempre, es la força d’un estat que fa que les seves mentides ressonen com un altaveu per tots els territoris, i mentrestant la realitat per una nació sense estat no surt gairebé del propi territori, ja que no te cap veu en el mon per defensar-lo, per justa que sigui la causa.

 

La reacció del govern, demanant rectificacions, hauria de ser diària amb molts mitjans de la “meseta”, què simplement deixen anar la seva llengua verinosa i escampen totes les falsedats que volen  amb força, i que arriben a traspassar fronteres com demostra la revista.

 

Es una raó mes per avançar cap a l’estat propi, i poder defensar la nostra visió dels fets amb claredat, i què cap tercer amb mala bava ho faci per nosaltres, i mes quan precisament no es cap amic que ens vulgui be, ja que ho fa sense cap escrúpol i a consciencia.

 

  1. La primera sorprenent és que per a mi, i supose que per a tu: el centre és Tortosa, més o menys. A mi no em trobaran en el seu discurs. NO sé perquè tufas seguidisme del d’ELLOS.

    Segona: anit a les dues de la matinada estava llegint-me l’article. La conclusió fou que l’havia redactat un senyor de EL MUNDO. Per tant no hi havia una tasca d’investigació exhaustiva. Ja dir del sr.Pujol “cacique” em semblà de molt mal tarannà.

    Nosaltres sabem què hi ha ací. Anit anaven pel comentari 300 quan jo vaig posar-me a desar coses. Ara van pel 500. I un factor positiu. En la majoria dels casos els nacionalistes españols copiaen el que els havia traduït el traductor i els catalans escrivien en anglès majoritàriament i directa. Traslladar el debat amb els españols a zona neutral ens afavorerix. L’intent de segragació dels valencians, mallortquins i catalans era patent en el mapa, els comentaris ens relligaven. Mira’t-ho !

    Cordialment.
     

  2. S’ ha de començar ha plantejar com compensarà la El Regne Unit els genocidis culturals i lingüístics qe ha dut a terme en uns casos i ha intentat en d’ altres.

    No només hi ha hagut l’ Holocaust  alemany, a Europa.

Respon a josepblesa Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.