SORT QUE EREN D’ESQUERRES
Aquest Govern espanyol anomenat el més progressista de la història, ni com a broma es de bon gust, ara seguint la seva línia decideix escanyar els autònoms com a solució fàcil per recaptar diners i amb unes redistribucions com descriu Iu Forn que son dignes d’un gran Govern d’esquerres que teòricament hauria de fer que les classes més adineradas aportessin més i la classe treballadora hauria de ser més protegida i encara més aquesta classe anomenada autònoms que poden gaudir d’aventatges naturalment però que els seus ingressos son de tot menys regulars i per tant fer-los pagar la festa dona idea de les idees de PSOE i Podemos que sort que eren d’esquerres.
ELS AUTÒNOMS PAGARAN (PART DE) LA FESTA
Iu Forn
A Espanya no hi ha un euro. Lògic, hi ha moltes mans grapejant la caixa i agafant els bitllets amb una alegria comparable a la de la presidenta de la Comunidad Madrid davant d’una foto de José Antonio i “los flechitas”. Per tant, el Gobierno s’ha posat a escurar la tapa del iogurt. I ha trobat la solució més senzilla de totes les solucions que es fan i es desfan: els autònoms. L’excusa és que “cal reformar” el sistema de pensions, un eufemisme que traduït vol dir “això s’enfonsa i necessitem pasta”. I aquí, qui paga, encara que no treballi, sense que mai passi res? Va, digui-ho amb mi… els a-u-tò-noms! Una festa!
Els autònoms (i les autònomes) són com un tampó. 1/ No es noten, 2/ no es mouen i 3/ no traspassen. Vaja, que 1/ quan desapareixen no passa res perquè ho fan en silenci sense vagues, manifestacions, ni talls de carreteres, 2/ paguen i callen, sempre quiets asseguts a la porta del seu gestor per si cal dur un altre paper més i 3/ no es moren mai perquè, de fet, ni tan sols es posen malalts. Per tant són el blanc més fàcil a l’hora de passar-hi el rasclet. En aquest cas en forma de reforma del RETA, el Règim Especial de Treballadors Autònoms, i per implantar una cotització en funció “dels ingressos reals dels treballadors”. Traduït vol dir recaptar un 50% més dels autònoms, que en euros serien uns cinc mil cent milions anuals. Realment una xifra que no està malament. Sobretot quan la treus de llepar els bífidus sobrants.
A l’hora de vendre-ho, l’argument és que no serà una pujada generalitzada sinó que qui guanyi més pagarà més. Vaja, que un autònom que guanya mil euros al mes no pot pagar la mateixa quota que qui en guanya cinc mil. Per tant l’any vinent uns dos milions cent mil autònoms veurien com la seva cotització es queda com a mínim igual que ara i a uns set-cents mil els augmentaria. Però fem números a veure si aquesta meravella de la redistribució és tan meravellosa. La línia que separarà els uns dels altres a partir d’ara serà una facturació superior a 25 mil euros anuals. Això són 2.084€ mensuals, comptant que a l’agost facturin. D’aquí cap amunt pagaran més fins a un màxim de 433,48€, però qui ingressi dels 2.083€ al mes en avall pagarà el que era la quota mínima fins ara, o sigui, 289€ mensuals. Fent la resta corresponent, a l’autònom li queden 1.794€ nets, però falta descomptar-li el 15% d’IRPF per deixar-nos el sou net en 1.525€. Per tant, cobrant 2.083€ mensuals, d’entrada ja en pagues 558 en impostos. Això significa un 26,78%.
A veure, no sé vostè, però servidor troba una miqueta excessiu que el tipus impositiu d’algú que supera per poc el mileurisme sigui del 26,78%. I més encara quan els ingressos d’un autònom són de tot menys regulars. Un mes pots facturar 2.083 euros i pagar-ne 558 en impostos ja d’entrada, perfecte, però si al següent en factures només mil, què fots? Com pagues els putus 558€? ¿Robes una botiga de mòbils, et fas saquejador professional i aprofites les manis per obtenir uns ingressos extres buidant aparadors? ¿O optes per una cosa menys vistosa però més practica i descansada, que és el que l’administració et convida a fer per poder sobreviure? És a dir, treballes en negre i, miri, ja ho trobarem. O no…