SENSE TERMINIS
Un cop passada la Taula de diàleg, i em poso amb la pell d’algú que ho mires fredament des de fora, veuria que desprès d’un any ha vingut la segona reuníó per seguir parlant de la metodologia de treball amb pressa però sense pausa com ens han explicat.
Veuria que precisament l’acord amb la CUP per donar suport el Govern hi havia el punt concret de la Taula de diàleg amb una limitació de dos anys. El segon punt ha saltat a les primeres de canvi pels aires sense cap mena de resposta i on els cupaire anaven a fer una protesta al carrer contra la Taula quan l’havien validada anteriorment.
Per la part de Junts, podriem dir tres quarts del mateix, quan van anunciar que havien arribat a un acord desprès de llargues negociacions el punt bàsic polític era la Taula de diàleg, i ara quan arriba la rebutgen amb l’embolic dels representants de la mateixa.
Per si aquest desori no fos suficient, Esquerra que ha fet de la Taula la manera de guanyar temps amb l’esperança que la societat catalana afluixarà les seves reivindicacions i les desarà en un calaix per poder practicar els jocs de poder dins l’autonomisme, dit de pas la seva vertadera vocació. Arriba a la Taula amb tot cuinat i dictat des de Madrid, rep un no absolut per l’autodeterminació, un no absolut per l’amnistia principals apostes ens diu de la part catalana i per tant el més lògic es aixecar-se de la Taula i marxar, però no, hi segueix i apart treu la limitació de 2 anys amb un relat de mirada llarga i deixant que el relat de Sanchez i de Madrid sobre el diàleg vagi fent forat dient que ara es l’hora del diàleg, com si amb els 10 anys del procés no hagués estat aquesta l’aposta des de tots els fronts possibles fins el darrer segon i donant entendre que el 155 i la repressió ferotge que patim fos exemple de diàleg.
Tot un desgavell, que espero les entitats i societat civil comencin a combatre abans no sigui massa tard, l’enemic no es a Madrid, es a casa nostra i hem comprovat que quan resta lliure per fer i desfer li veiem la vertadera cara i les vertaderes intencions que evidentment no passen per fer efectiu el referèndum de l’1 d’octubre i validar el vot de la gent.
Un dia trist per Catalunya, i si Europa ens mira, segur que ens recomanarà tractament per l’esquizofrènia sense terminis.