PROU D’ENGANYS OLÍMPICS
Ahir Vilagrà pressionava al COE per valorar una candidatura olimpica catalana en solitari ja que compartir-la amb Aragó sembla definitivament avortada.
El punt de no retorn es el concepte de la candidatura conjunta amb Aragó, ens diu que no es culpa de la Generalitat i assenyala la part aragonesa. Parla de l’esforç de fer projectes i propostes que han estat totes rebutjades amb un anticatalanisme evident. Blanco per part del COE si be en un princip va valorar la candidatura solitaria ha virat com a prioritat la conjunta. Vilagrà ens parla de propostes de Lamban diferents i contradictories entre si. Valorant que s’han d’obrir noves alternatives. Aquesta hauria de ser en solitari, i ja ha topat amb l’opinió negativa del Govern espanyol bàsicament per temes polítics que podrien passar fàctura per la interpretació de favor a Catalunya. El COE decidirà, però es una mort anunciada que ja no admet més teatre.
Aquest despropòsit arriba al final, i tots sabem quin serà, la no presentació de la candidatura simplement perquè en solitari no pot ser Catalunya, encara que tots sabem que qualsevol altra no tindria problemes. Entenc que independentment de la meva opinió i de la decisió final de la gent. Reuneix tots els protocols i treballs previs per anar endavant, però un cop més la catalnofobia es posarà en marxa, i el que havia de quedar amagat sota el paraigues d’Aragó per amagar qualsevol visibilització catalana a l’exterior, evidentment en solitari no podria ser així. Crec que Vilagrà ja ho sap això i per tant un Govern serios denunciaria el tema i deixaria de fer volar coloms amb propostes que saben aniran a la paperera per les opinions que ja s’han filtrat. Aquest menyspreu constant mereixeria per guardar una mica la dignitat, una retirada de la part catalana definitiva i aparcar qualsevol petició sota el paraigua d’Espanya. No hi ha noves alternatives i sabem la decisió final del COE.
Cal dir prou a tant de cinisme i fer veure que Espanya es un Estat normal on tot va pels conductes normals, no ho es i Catalunya sabem quin paper hi juga i que li espera dins aquest Estat. Prou de col·laboració i blanquejar aquest franquisme sociologic i aquest odi sense límits.
En aquest cas, prou d’enganys olímpics i de defensar els interessos del capital per aquests jocs, i aguantar una humiliació rere l’altre per blanquejar un Estat.