ALBERT CORTES MONSERRAT

EL DRET A DECIDIR

PROPOSTES DESESPERADES O TERCERES VIES SENSE TREN

General
 Aquestes propostes tramposes com les que explica en Vicent Sanchis en el seu article El Document de Foment, no son res més que paranys per evitar o endarrerir el màxim possible la Consulta sobre el nostre futur polític reclamada per la societat catalana. Tots sabem que difícilment veuran la llum, però si ho fan no ens les podem creure, 300 anys de promeses incomplertes son suficient aval, i alhora no son reclamades pel poble, i serien un pas enrere en les seves reivindicacions, tots sabem que un Estat propi no necessita blindar competències, perquè totes son seves, ni demanar almoïna en forma de nous finançaments, perquè recapta i dirigeix els seus diners. Per tant no hi ha color. Cal escoltar, però alerta amb dobles urnes amb propostes impossibles que no farien res més que desvirtuar la consulta i que no ens podem permetre. Simplement normalitat.

El document de Foment

Vicent Sanchis

En la darrera entrevista que li va concedir Joan Carles I, el president de Foment del Treball Nacional, Joaquim Gay de Montellà, va portar al rei en procés d’abdicació un document. Una proposta – redactada, segons sembla, per la CEOE– que concreta la rebregada “tercera via”. Els punts clau del paper eren un secret a veus. Fa temps que se’n parla. En primer lloc, un nou estatus fiscals, lluny del concert basc però que estableixi una quota de solidaritat raonable i que mantingui el criteri d’ordinalitat. Un blindatge, també, per a la llengua i la cultura catalanes. Una referència explícita a Catalunya en la Constitució, en forma de disposició transitòria, que l’equipari als drets històrics forals de Navarra i Euskadi. Aquesta és la proposta que el govern de l’Estat hauria de presentar a la Generalitat. Artur Mas ha afirmat, una vegada i una altra que, en el cas que arribi a concretar-se, acceptaria sotmetre-la a consulta popular. Ara se sap també que ho faria a doble urna. En la primera es votaria l’oferta de l’Estat; en l’altra, una pregunta que desbordaria la que va presentar ell mateix i van acceptar Esquerra Republicana, Iniciativa i la CUP. Potser una pregunta específica sobre independència: sí o no.

 

El president de la Generalitat té també el document de Foment, que, per cert, va filtrar El Mundo, pocs dies després, a instàncies, sembla, de la mateixa Zarzuela. Mas comenta de fa algunes setmanes que “alguna cosa es mou” a Madrid. Però és profundament escèptic sobre els efectes que tot això pot tenir sobre Mariano Rajoy. Caldrà molt de Foment, molta CEOE i molt Íbex35 perquè el president del govern espanyol se l’embeini. Des que va arribar al poder ha mantingut una pluja grossa destinada a convertir les autonomies en finestretes subsidiàries de l’Estat. Al mateix temps, l’ofensiva contra Catalunya ha arribat a punts d’agressió delirants. No passa dia que el govern de l’Estat no perpetri una nova restricció per deixar més en evidència la fragilitat i la dependència obligada de la Generalitat.

 

És cert que hi ha molts catalans –moltíssims– que no volen perdre ni un segon debatent propostes que consideren tramposes, inhàbils cortines de fum per continuar ofegant i sotmetent Catalunya. Però també ho és que el president de la Generalitat i els partits sobiranistes no han exclòs en cap moment atendre, ni que sigui formalment, qualsevol oferta que vingui de l’Estat. Una oferta, per cert, que la premsa internacional més influent també exigeix fins i tot editorialment. Si arriba, doncs, caldrà prendre-la en consideració. Ara, si es tenen també en compte el tarannà de Mariano Rajoy i la doctrina que el seu partit ha anat destil·lant durant els darrers anys, és possible que tot plegat acabi en fum. I, que en el cas més improbable, si es concreta res, no passi de ser una nova burla.

  1. El que no han dit, o no he sentit anomenar, és el ‘format’ de la consulta, o consultes, que des de Madrid estarien cuinant… El fet és que volen que la ‘proposta espanyola’ tingui estatus de ‘referèndum’, i que la ‘pregunta catalana’ el tingui tant sols de ‘consulta no vinculant, a mena d’enquesta d’opinió. Aital maniobra -sempre segons el seus interessos- els permetria vendre que ens deixen ‘decidir’ quelcom, però sempre el que ells volguessin, i el que nosaltres -de debò- volem decidir passaria a un tercer nivell- ja ni segon- sense cap compromís -per a ells- ni obligació de fer-hi cas…

    Aquesta ‘formulació’ de la suposada proposta de consulta espanyola és la veritable ‘pastanaga’, i la més perillosa, perquè més d’un se la pot empassar o voler-nos-la fer empassar -tipus Duran-… Seria un “Opinar sí, però de decidir… el que ells vulguin…”

  2. ” I, que en el cas més improbable, si es concreta res, no passi de ser una nova burla”
    PARAULA D’ ESPANYA, o t’insulta o t’enganya!

Respon a Narcís Llauger i Dalmau Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.