PROPER PAS
Escoltem reiteradament a Pedro Sanchez amb el seu no rotund al Referèndum i a l’autodeterminació. Alhora veta a Junqueras per la Taula de diàleg i dona plena confiança a un Tribunal tant sinistre com el de Comptes.
Davant això, i com ara diuen des del Govern i el seu gest tant anomenat de fals perdó, ara toca a l’independentisme donar un pas. Aquest crec que no hauria de ser la renúncia a l’objectiu democràtic validat pel poble, que en definitiva es el que esperen a Madrid i el que alguns líders catalans ja insinuen amb totes les disfresses possibles, sinó una imatge potent que tingués la virtud de ser un alenada d’optimisme per la societat catalana, una nova empenta a la unitat de l’independentisme tant desitjat i alhora temut per l’Estat i una visió internacional que torni a posar Catalunya a la carpeta damunt de la taula de les cancelleries.
Aquest, hauria de ser el viatge del Govern del 2017 a Waterloo per reunir-lo amb el seu conjunt i poder fer una roda de premsa conjunta que escenifiques un full de ruta compartit, una voluntat de culminar el procés i una unitat tant reclamada i visualitzada.
De fet esperar res de la Taula de diàleg amb els missatges que rebem, es utòpic i diria que impossible, per tant escoltar Junqueras que la seva prioritat es anar a Suïssa per veure Marta Rovira, no es un bon senyal en aquest sentit. Cal sentit d’Estat i no de partit de curta volada, i aquesta imatge, aquest missatge conjunt i aquest paradigma temut per l’Estat i esperat per la societat catalana es fonamental i aquest pas endavant tant esperat.
Tanmateix, les errades del passat i els aprenentatges ens porten a veure que funciona i que es una errada que porta un camí sense sortida, i la unitat com sabem es bàsica i ara podria ser possible i per tant seria imperdonable seguir insistint amb el camí autonòmics de la baralla partidista i no mirar l’objecti pendent es perdre tota la credibilitat, si es que encara en queda.