PROCÉS EN MARXA
Aquests dies a Madrid segueixen les reunions, les declaracions i les possibles aliances per poder formar un Govern. Cadascú posa damun la taula les seves condicions i treu pit davant l’opinió pública i alhora pensa com justificar segons quina acció amb la disfressa que més li convingui. El que encara no estic segur es si han entés que a Catalunya hem enterrat l’etapa autonòmica i estem construint un nou Estat amb l’aval a les urnes de la ciutadania.
Aquest fet comporta canvis en la relació normal que es coneixia fins ara, i sobretot en aquesta etapa de transició entre dues aigues però sense marxa enrere. Així ho demostren els fets del Govern en funcions que ahir instava al TC per la Comissió d’estudi del Procés Constituent i el que comportaria qui tingui la gosadia de posar-la en marxa amb normalitat. De fet sembla ja ridícul a aquestes alçades pensars que a cop judicial aturaran un procés democràtic que ha estat obert al diàleg sempre i que ha intentat explicar-se i demanar un referèndum acordat per activa i per passiva. Sembla un acudit, però el tarannà de l’Estat te aquestes coses. La societat catalana esta per damunt de qualsevol instància judicial i més amb un element com el TC totalment deslegitimat.
Veiem també les declaracions de Pablo Iglesias de Podemos demanant aquest pacte de progrés li diu ell, i que espera comptar amb el suport d’ERC i DiL amb l’oferiment de començar un diàleg polític, on el referèndum exigit ja deixa de ser una línia vermella. Francament sembla que encara no ha entés que l’única condició perquè les formacions catalanes donin suport a qualsevol Govern es precisament el compromís d’aquest referèndum, qualsevol altra cosa es fum i tornar a promeses sense fonament que sabem que mai es compliran. En un procés de marxa com aquest, evidentment el tema social o ideològic deixa de ser cap moneda de canvi per les formacions esmentades i Iglesias ho hauria de saber perfectament i deixar de banda propostes esperpèntiques com el Ministeri de la plurinacionalitat que ja sona ha acudit en aquests moments.
Per últim veure com Juan Carlos Girauta per Ciudadanos parla de Catalunya Radio dient que perquè et respecti cal haver-li enganxat a algú una bomba al pit per la independència i afirmant que la emissora ja no representa a tots els catalans. El personatge te un passat i un present que tots conèixem. Les declaracions es desqualifiquen per si soles, i segueixen mostrant confondre els desitjos amb la realitat. Una mica de democràcia i de respecte pel poble de Catalunya no li aniria malament a aquest exemple de manca d’arguments i menyspreu intolerables en qualsevol democràcia que no sigui l’espanyola.