ALBERT CORTES MONSERRAT

El president del grup parlamentari socialista Joaquim Nadal, critica al govern per posar al mateix sac el PP i el PSO,E en aquesta batalla contra la llengua catalana, i ens vol vendre la moto que ells si que son els grans defensors, traspassant tota la responsabilitat als Populars, llàstima per ell, que els fets s’encarreguen de demostrar justament el contrari, començant per la negativa del seu partit en la moció a Madrid per la petició d’oficialitat europea del Català, això si defensant l’Espanya plural, caldria preguntar si no han confós el plural amb el singular.

Efectivament, en Nadal actua de poli bo, davant el poli dolent,  o sigui els popular,s i eximeix al seu grup de qualsevol cosa que no sigui la defensa acèrrima de la nostra llengua, per davant del racisme que supuren els seus enèmics. El portaveu del govern català no ho veu així, i ha retret al PSOE el decret de la tercera hora del castellà impulsat pel govern socialista, i demana a la seva candidat Chacon que demani la seva retirada, també ens trobem al Congres espanyol, on s’ha aprovat  la moció de suport a la immersió lingüística aquest cop amb el vot favorable socialista, i amb els populars a favor de la igualtat de llengües vehiculars pel castellà i català, tot seguit tant PSOE com PP han rebutjat demanar l’oficialitat del català a Europa, aprofitant l’admissió del croat, i davant els arguments favorables a la tretzena llengua més parlada d’Europa, i els dos partits espanyols han defensat la pluralitat cultural de l’Estat, i que sempre han defensat les llengües cooficials amb la proposta de demanar una promoció d’aquestes llengües amb el que sigui possible, i amb en Zapatero assegurant que els últims 8 anys, Catalunya ha assolit les quotes mes altes d’autogovern, reconeixement del català i autonomia financera, en global un impuls a l’Espanya plural, però Espanya, ha recalcat com a missatge per navegants.

Realment, el cinisme de Nadal arriba a l’alçada d’un campanar, sap positivament que els dos partits son nacionalment espanyols, i amb una actitud xenòfoba contra qualsevol identitat diferent, en especial la catalana, i amb la llengua com a batalla sense treva.  No ens pot tractar d’estúpids quan van impulsar aquesta tercera hora de castellà, què trencava el model educatiu català, i en particular la immersió lingüística en el seu principal objectiu que es la discriminació positiva per afavorir la llengua feble, en aquest cas la nostra, cosa que evidentment no en parlen, a més, i desprès de votar a favor de la immersió, tot seguit, i junt amb aquest gran dimoni com ens vol vendre Nadal, han negat la petició d’oficialitat a la Unió Europea, que saben suposaria un impuls definitiu pel català, què es mereix pel número de parlants, però que evidentment no desitgen ni populars, ni socialistes.  Les excuses son al·lucinants, ja que per una banda defensen una pluralitat espanyola des de la singularitat de la defensa d’una sola llengua, en aquest cas el castellà, i es posen en el seu currículum una defensa de les llengües cooficials a Europa, quan neguen el seu reconeixement, i ni tant sols compleixen els convenis signats per fer-les mínimament visibles com tothom sap, si aquesta es la seva manera de defensar les coses, els demanaria que no en defensin, ni amb representin amb res.

El resum global es el president espanyol més mentider de la historia, què assegura que hem assolit les més altes quotes d’autogovern i reconeixement, quan sap perfectament que l’intent d’un pas endavant amb el nou estatut, aquell que es va comprometre a respectar, i que alhora de la veritat ha estat tant retallat que es una eina de regressió, per no parlar del pèssim finançament amb un espoli del  10% del PIB, què es una sagnia per qualsevol territori, i uns atacs constants a la nostra llengua, què han contribuït a dividir en altres territoris, i que amb la seva negativa a defensar a Europa, quan ho podria fer, per cert junt amb els companys d’en Nadal, sempre disposats a votar contra Catalunya, demostra les seves intencions respecte nosaltres, i que sense voler sintetitza amb l’Espanya plural, però Espanya, o sigui uniformisme i imposició sense fissures, tot un exemple del perquè d’aquest propi camí que ens anuncia el President que ha d’agafar Catalunya, esperem que no es desvií, i agafi la direcció correcte.