ALBERT CORTES MONSERRAT

La passada manifestació del 10 de juliol passat, aqueta entitat cabdal dins de l’àmbit català va agafar les regnes, i va liderar la iniciativa per mostrar la protesta per la retallada de l’estatut, aconseguint una participació històrica i amb un lema més ambigú aconseguir el suport de la majoria de forces polítiques, desprès d’un any, i amb l’autisme demostrat per la classe política per canalitzar el sentiment que en va sortir majoritàriament, ara sembla que no pot assumir un paper, com a mínim de suport, i demostra que tampoc ha entès molt be la situació d’urgència que es troba el país, i que entitats de referència com aquesta han d’ajudar a portar a la salvació, entre moltes d’altres per responsabilitat i coherència.

Òmnium Cultural, va ser fundada el 1961, i segons els seus principis treballa per la promoció i normalització de la llengua catalana, la cultura i la identitat nacional catalana. Vol ser un punt de trobada de la societat civil, i per això organitza campanyes de reivindicació que refermin el territori, i des de la seva xarxa per tot el país fa programes per la gent nouvinguda, i impulsa iniciatives, i finança iniciatives culturals de tot tipus, compta amb 23 mil socis, i la seva presidenta es la Muriel Casals, valora la gesta de fa un any, com haver ampliat la xarxa de consciència de país amb les consultes, i altres iniciatives que demanen voler decidir, constata que la societat ha avançat la classe política, i ha d’exigir que facin la seva feina escoltant el clam de la societat, per altra banda alerta sobre el nacionalisme espanyol, i creu insuportable l’espoli econòmic que estem sotmesos. Desmenteix que es desvinculi de la manifestació, i recorda que la funció de l’entitat no es organitzar-les, nomes en situacions excepcionals.

Crec que la iniciativa que va liderar ara fa un any va ser positiva dins el context de despertar nacional, i visualitzar, tot i que segurament no amb aquesta intenció, de fet els catalans tenim la virtut de fer les coses, sempre pensant que no hi tenim dret com qualsevol altre ciutadà del planeta, com deia el crit independència com a solució, i deixar enrere el frau estatutari mort i enterrat, en va ser un clam no escoltat per la poruc i interessada classe política catalana.  Ara un any desprès, amb una crisi més profunda, la indignitat de viure molt per sota del nostre nivell a base de retallar-nos el nostre estat del benestar, per no parlar del nostre mal, com el l’espoli econòmic espanyol que patim, i un cop constatat que el català si depèn de l’estat, que en depèn, mai serà oficial a Europa, que el robatori econòmic seguirà pels segles dels segles, i que l’estatutet es una eina inútil que de poc o res serveix. En aquest context d’agressió constant, veig una excepcionalitat que una entitat com Òmnium hauria de fer seva, i donar suport entusiasta a la manifestació per la independència. Crec que totes les institucions que tenen objectius semblants a aquesta en els seus respectius àmbits, han de deixar la ambigüitat enrere, i mullar-se per l’estat propi.  Concretament Òmnium, com pensa seguir defensant la llengua  i identitat dins un estat que no es plural, i que tant sols pretén assimilar-nos com sigui sense cap mena de respecte, la única sortida per salvaguardar la nostra identitat i cultura es l’estat propi, per fer les nostres pròpies politiques, ara no toca amagar el cap sota l’ala, tocar donar suport a la lluita per aconseguir la solució catalana, i no val tirar pilotes fora com fa la presidenta de l’entitat.  Segurament cal fer un pas més des de la societat civil per forçar els nostres polítics, però les entitats també no poden seguir nedant i guardant la roba, perquè el 10 de juliol si, i ara no. Quan tocarà, la societat civil som tots, i la xarxa d’Òmnium i el seu prestigi son un reclam que no es pot malbaratar, i ara toca valentia, i no intentar quedar be amb tothom.

Francament estic decebut per aquest paper tant galdós d’aquesta entitat, i d’altres respecte la manifestació per la independència, la pregunta es quina alternativa proposen, el temps corre en la nostra contra, i hem de triar, per això tenim el seny.