NO ÉS AIXÒ COMPANYS, NO ÉS AIXÒ
Els que durant aquest anomenat procés hem seguit les diferents evolucions dels partits, ara ens sorprèn la CUP, considerada sempre com la guardiana de les essències en matèria nacional, aquell gra pels dos grans partits que no queia en el joc de paranys i que temes socials apart, no deixava apagar la flama.
De fet, encara recordem aquella imatge icònica del nostre procés d’alliberament amb l’abraçada entre Artur Mas i David Fernandez desprès de la Consulta per la independència i que simbolitzava com dos pols oposats però amb un mateix objectiu eren capaços de treballar plegats tal com reclama crec la majoria de la societat catalana des de fa molt de temps. De totes maneres els darrers anys també han fet canviar algunes coses a la formació anti-capitalista. Primer va ser la seva presentació a les eleccions espanyoles entrant en un sistema que sempre havia criticat i predicat amb l’exemple i ara amb un preacord amb Esquerra per la investidura i el nou Govern on deixant de banda la qüestió social amb temes tant importants com els serveis públics, la salut, els mossos o l’habitatge, nacionalment avalen la Taula de fum a Madrid fins el 2023 i prepararan un nou embat preferiblement en forma de referèndum.
Francament decebedor, un brindis al sol perillòs, ja que fa el joc als republicans que ara pretenen posar el dit sobre Junts, el partit que pels resultats hagués esta lògic negociar abans, i ara intentar una mena de pressing Junts per no quedar com els culpables d’una no investidura aquesta setmana. Una jugada crec que mesquina, de partit i molt poc de país. Tornant a la CUP, crec que en el context de repressió, de poder nul de les nostres institucions vigilades, exiliats i presos, es segueix el joc de la Taula que no porta a cap lloc, amb un partit a l’altre costat que ha trigat unes hores a rebutjar el preacord perquè insinua el referèndum que ells rebutgen com antítesi del diàleg, una farsa autonòmica sense fre que de cap manera els cupaires poden avalar.
Per altra banda a l’horitzó confús, un nou referèndum, que tots sabem que en cas de poder-se realitzar, saben que seria en les mateixes condicions que el primer i saben de la col·laboració de la ciutadania com a clau, i que ara segurament ja no seria tal, alhora, i apart de no servir per res, enterraria definitivament l’1 d’octubre, aquell que no s’atreveixen a fer efectiu i que no te substitut possible.
Un frau a una societat que va donar una majoria de vots i escons, no per l’habitatge o la salut per exemple, problemes bàsics que sempre ho seran, sinó per fer efectiva la República, un marc nou on llavors si aquests temes podran ser els primers de la llista.
Com deia, no és això companys, no és això.