ALBERT CORTES MONSERRAT

EL DRET A DECIDIR

NAVARRO TIRA LA TOVALLOLA

General
El procés democràtic del dret a decidir el nostre futur polític en marxa a Catalunya i amb una fita a l’horitzó com es el 9 de novembre, segueix deixant víctimes al seu pas. Els partits que no han sabut reaccionar o que no s’han adaptat a la demanda popular, i sobretot que no han defensat amb fermesa la democràcia ho estan pagant. En Pere Navarro és l’última víctima, però segur que no serà la darrera, amb dos anys i mig ha fet estralls en el seu partit, que ha allunyat del seu mateix programa electoral i ha fet aflorar el problema de ser una simple sucursal de Madrid sense veu ni vot.

El primer secretari socialista deixa en mans de la nova direcció la seva continuïtat al Parlament, i en mans del Consell Nacional el calendari per un nou Congrés al partit. La seva roda de premsa per sorpresa, ens diu que ha parlat amb molta gent i ha arribat a la conclusió que la seva renúncia es el millor que pot fer. Diu que no es al càrrec per interessos personal, sinó per servir al partit i a la societat catalana. Segueix el rumb de Perez Rubalcaba o Patxi López, i deixa enrere les seves paraules de seguir amb el lideratge desprès de la desfeta electoral recent.

Cal dir, que números amb ma, ha estat una gestió nefasta, ha passat de ser un partit central a Catalunya, a ser residual tant al Parlament català, com les recent europees amb davallades històriques, tot això en 2 anys i mig, tot un full de serveis impressionant.

Els aplaudiments rebuts a Madrid per defensar aquesta via federal inexistent, i amb constants contradiccions ha estat la seva tomba política. No ha entés que la societat catalana que diu ha servit, li demanava uns paràmetres que res tenien a veure amb el vist fins ara, i la seva resposta ha estat mirar cap un altre costat o simplement ignorar la voluntat popular, i això amb política es paga. Ha anat en contra del mateix programa electoral quedant al marge del dret a decidir, o sigui de la democràcia, i fent foto conjuntament amb Populars i Ciudadanos.

Tanmateix, internament s’ha demostrat que la imposició ha passat per damunt de la pluralitat amb el càstig als diputats que van trencar la disciplina de vot, amb una votació, on per cert i per història havien de ser just a l’altre costat. El mateix podem dir de la petició a Madrid de transferència de competències per fer el referèndum, el que ells anomenen i defensen via legal i acordada, i també el seu vot va ser contrari, deixant la seva poca credibilitat sota mínims.

Aquest partit havia de ser a la foto per la pregunta i data de la consulta, però van preferir posar-se al bloc que nega la democràcia amb errades una rere l’altre, i atacs al Govern fora de to, i sense cap lógica que nomes feien veure el desubicats que es trobaven.

l’Afer amb l’agressió d’una senyora, i ràpidament atribuir a la crispació a Catalunya va ser l’estocada final, d’un líder que deixa un partit enfonsat i dividit, per la seva hipoteca amb el PSOE, alié a la realitat catalana.

En definitiva, un procés que ajuda ha canviar els partits que fins ara coneixíem, i demostra també qui representa la societat que l’ha votat i qui simplement l’utilitza. 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.