MES DEMAGOGIA DE ZAPATERO
Degut a l’atemptat de la banda terrorista ETA, i que ha provocat la mort d’un militar espanyol, el president de l’estat ha fet una indignant compareixença.
Desprès del condemnable atemptat amb una mort inclosa, que per altra banda i sense cap idea de justificar la mort, torna als orígens de la banda, que lluita contra les forces armades que ocupen el País Basc, i deixa els politics que siguin de la tendència que siguin son escollits lliurement pel poble, i també als civils innocents.
El president de l’Estat desprès de les habituals paraules de suport als familiars de la víctima, ha recordat el suport de tots els partits polítics’ i ha recordat que el destí dels terroristes son llargues condemnes de presó, ha deixat anar la següent perla “la societat espanyola, decidida a viure en llibertat, i conforme a les regles de l’estat de dret, mai cedirà als dictats de la banda terrorista i els sotmetrà al pes de la llei i l’acció de la justícia”.
Aquest gran demagog espanyolista ens parla de llibertat, regles de l’estat de dret, i acció de la justícia. Suposo que no es deu referir a la llibertat de que disposem Catalunya i Euskadi, on es viu un autèntic estat d’excepció per part del pes d’aquest estat de dret que ens explica, i que es el mateix que ha creat una llei de partits tipus dictatorial que ha ilegalitzat tots els partits representants de l’esquerra independentista simplement per delictes d’opinió, que ha tancat diaris encara sense proves de la seva culpabilitat, que ha allargat condemnes artificialment com el cas De Juana, que ha prohibit al lehendakari consultar a la ciutadania perquè tenen por de les respostes, que ha trencat un procés de pau, on la via irlandesa era un exemple a seguir, i on nomes ETA va fer un pas amb la treva, però l’Estat no en va fer cap, i quan s’anava a parlar del conflicte polític ràpidament va fer marxa enrere, i finalment, quan s’ha criminalitzat tothom que no s’avingui amb el regim fins i tot a les organitzacions d’ajuda als presos.
Pel que fa a Catalunya, últimament també deu ser la justícia que es permet transformar una llei orgànica una vegada votada pel poble, la mateixa que s’incompleix sistemàticament com en el famós 9 d’agost i no passa res, o la que espolia sistemàticament un territori amb un tracte colonial amb benefici d’uns altres pels segles dels segles.
Francament els discursos d’aquesta classe política espanyola que amb el poder a la ma, i la llei feta a mida perquè d’aquesta presó no s’escapi ningú, fan cada cop mes fàstic, i se’ns dubte no passarien el mínim control democràtic en qualsevol estat que se’n digui.
Aquest militar mort, pertany a un exercit que la seva sagrada constitució atorga el poder d’intervenir per mantenir l’unió de l’imperi, i tot hi rebutjar evidentment l’atemptat, dona idea de l’evolució de l’estat espanyol des de la dictadura fins al dia d’avui.
Aquesta demagògia ja no cola, i el dia de deixar enrere aquesta farsa democràtica espanyola s’apropa, i serà una data per recordar i tenir com exemple per no tornar a caure en les mateixes errades.