ALBERT CORTES MONSERRAT

EL DRET A DECIDIR

L?OPTIMISME INJUSTIFICAT DEL CONSELLER SAURA

General

Avui s’ha celebrat la reunió a Madrid entre el ministre Chaves i el Conseller Saura per tractar el tema dels traspassos pendents, i ens anuncien que a mitjans de juliol Rodalies de Barcelona i Inspecció de treball seran una realitat tant falsa com la personalitat dels dos personatges reunits, però experts en cortines de fum per amagar la realitat.

Saura ha insistit en que s’ha plantejat la necessitat de donar un nou impuls en el desenvolupament de l’Estatut, i ha alabat la receptivitat en què ha estat rebut, i des de la banda espanyola confirmen que falten uns petits serrells per tancar els traspassos, dient que complir l’estatut no es un assumpte senzill, amb el compromís de modificar les lleis estatals per fer-ho possible.

 

Per una banda les habilitats negociadores del conseller, son de tots conegudes, amb la seva actuació contra els estudiants amb protesta pel pla bolonia i una escomesa policial  totalment desproporcionada, pel  pacte amb la Vicepresidenta espanyola De la Vega, amb un termini què qui sap on para pel nou finançament, a canvi de no demanar la compareixença de Zapatero a donar explicacions sobre els tema, i pel seu si al nou Estatut la mateixa nit què es pactava a Madrid la seva definitiva retallada sense temps material per digerir-lo. Amb aquests precedents, les seves primeres impressions de donar un nou impuls al desenvolupament de l’Estatut son premonitòries, ja què nou vol dir què abans hi ha hagut un desenvolupament, cosa què es fals, ja què desprès de 2 anys aquest es sota mínims per la inoperància catalana i la negativa espanyola a tenir-lo en consideració, esperant la sentencia judicial per escampar els retalls què en quedin pel territori.

 

Ens parla de la receptivitat, quan crec què sap perfectament que Zapatero necessita aliats, i ha de suavitzar el seu maltracte a Catalunya a contracor, per aconseguir què aquests partits catalans fluixos de memòria i amb anhels de tocar cuixa al preu que sigui, donin el seu suport parlamentari, i sense oblidar què aquest socialista andalús no es precisament un amic, i nomes cal repassar hemeroteques i actuacions, per veure la simpatia què li produïm.

 

Dir què complir l’estatut no es fàcil, desprès de retallar-lo a consciencia, aprovar-lo, votar-lo el poble, i entrar en vigor, es poc més que un insult, es com si jo hem posen una multa al cotxe, i dic desprès de molts anys al volant què conduir no es fàcil.

 

Pel que fa a Rodalies, els dos governs necessiten un acord, què puguin esbombar evidentment sense llegir la lletra petita i a cop de titular, veurem com el traspàs no serà complert, o no vindrà amb la dotació econòmica per posar al dia el caducat servei de l’àrea metropolitana, o anirà a compte de les inversions previstes a Catalunya, o fins hi tot del finançament promès, però segur què no es or tot el que llueix, començant perquè la inversió prevista a Madrid ja es superior a la de Barcelona, amb moltes mes deficiències i necessitats de la segona, tot un senyal què les coses aniran com sempre, i ens volen fer empassar un nou gripau que doni munició al PSOE-C i la seva suposada defensa del territori, i doni aire a les seves dues crosses al govern, per vendre el producte a animes de bona fe.

 

Senzillament no me’ls crec, i em repugna aquesta manera d’actuar i d’enganyar la bona gent, tot per no arribar al fons de la qüestió, i seguir amb la màxima de qui dia passa any empeny.

 

 

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.