“LO PARAMOS UNIDOS”
La situació es molt greu, i ni així reaccionem, apart de la gravetat del Coronavirus, els que prenen les decisions son uns psicopatas que posen per davant la “Unidad del Estado” abans que la salut dels seus ciutadans, tot un perill sense precedents.
Les reiterades peticions de Confinament total i tancament de fronteres per la part catalana ha estat ignorada completament amb un Estat d’Alerta fet per anul·lar qualsevol iniciativa de pròximitat i agafar un comandament únic amb l’exercit als carrers i unes mesures de confinament que en principi et permetien anar a les perruqueries, i que ara et permeten anar a treballar utilitzant el transport públic i deixant bona part de l’efecte del confinament en un no res.
Per si això no fos poc, la negativa a trencar fronteres amb el lema de “el virus no entén de colors, partits, ideologies ni de territoris”, es tracta de persones. Tot per dir que Catalunya no te dret a res, que ens importa ben poc la salut dels seus ciutadans, que no podem tancar Madrid encara que tingui una tasa d’afectats més gran que la Llombardia o Wuhan amb els poders econòmics dictan això per protegir les empreses abans que les persones.
Avui Marlaska ens anuncia el tancament de fronteres espanyoles, amb una gran contradicció respecte el dia anterior i la sensació de desgovern i descontrol absolut en les mesures preses, i on ara sembla que els territoris si que tenen importància, donant la idea que el que importava es que el territori no fos Catalunya.
De fet, que no els importa la nostra vida el més minim ja ho vam comprova en els atemptats de l’agost i la seva actuació anterior, durant i posterior, o l’actuació de les forces policials el dia 1 d’octubre utilitzant la violència sense miraments. Per tant no ens be de nou, per ells no som res i la nostra visualització ha de ser invisible per no molestar al règim establert.
Els experts comencen a aixecar veus contràries a les mesures per insuficients i tardanes, alhora impedint que des del mateix territori es pugui lluitar eficaçment contra la pandemia com seria el que el sentit comú ens marcaria.
El seu nacionalime atroç i sense límits no te aturador, i sobre aquestes persones recau ara la nostra salut, com diuen “antes infectada que rota”.